dilluns, d’agost 20, 2007

Ha llegado España ! en 4.300m2 si fa o no fa...

Dos anys i mig desprès que el príncep d'Astúries anuncies la "reciente" inauguració de l'"Instituto Cervantes de Tòquio, finalment ho han aconseguit, avui he rebut la notícia en una carta de l'ambaixador espanyol adreçada a la "colonia" espanyola ( colònia? i que més voldrien, és que no canviaran mai! ).

Segons sembla serà el centre més gran que aquesta institució tindrà arreu del món, 4.300 m2 repartits en 7 plantes i 3 subterranis un auditori per 200 persones, 18 aules, dues sales d'exposicions, una biblioteca amb sala multimèdia ( encara que ells en diuen -"sala para el visionado de vídeo y audición de música en español"- que tronats que són! )
Un impressionant edifici situat al bell mig dels campus universitaris de la capital japonesa, pasta gansa!
Tot un desplegament dedicat a difondre la cultura castellana patrocinada pels "cornuts i pagar el beure" de les altres cultures menystingudes, però sabeu què? M'estimo més que passin de nosaltres, tot i que no sé com s'ho faran a menys que dediquin les dues sales a exposar terrissa de Talavera de la Reina, oi?
Bé, una eina més per escampar la idea de que a Espanya només hi ha una llengua ( la seva ), una cultura ( la seva ), i una religió ( el Real Madrid? ), de fet jo hi estic d'acord, però no és ben bé això, oi que no?
Una mica més de feina pels catalans del Japó, que ara haurem de combatre contra les mentides escampades a tort i a dret al llarg de 4.300 m2 de totxo espanyol.

Bonic el disseny del tríptic, molt treballat si senyor! Que no hi falti l'escut. Per cert per dins és groc o hauria de dir, "güalda". Això sí, molt cosmopolita como dios manda.


Quan llegeixo això em quedo esmaperdut, formarà part d'aquell famós discurs on deia que l'espanyol no s'havia imposat mai per la força?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No t’han fadis, aquetes coses ja no tenen molta importància, de fet nosaltres no podem canviar l’historia de “La España, donde nunca se pone el Sol”, però si que podem lluitar amb el nostre petit gra de sora, dons aquí a Lloret, ja no es parla ni Castellà, ni català, això sembla Gàmbia, El Cairo, fins i tot Budapest, i el mes trist es que la nostra cultura queda amagada sota aquesta diversitat, que no s’integra al nostre país, Això si que es preocupant. La Consellera

Nuitari ha dit...

Trobo que en comptes de gastar els nostres diners en aquestes coses, ja els podrien gastar en culturitzar-se una mica ells mateixos. Però suposo que als de dalt tampocs els hi interessa governar a gent culta, ja no tindrien tantes facilitats per a manipular-los!

Nuitari ha dit...

M'he mirat un altre cop els "pamflets" i... quanta palla mental, no? Ni que fóssin els amos de l'univers o alguna cosa així. ¬¬

jordi ha dit...

Hola, sóc el Jordi (aquell català -perico-) que va estar a la KAI un any.
Bé, bé, ja tenim el Instituto Cervantes de Tokio. Inspirat, recomenat, pensat, creat, construit i pagat desde Madrid, crec que per treballar-hi (necesitaràn gent, oi?) tot el que no sigui pepero filòleg ho tindrà malament, oi? perque és el que he sentit...

biodiesel ha dit...

Ep Jordi!
"pagat desde Madrid" però amb diners catalans, gallecs i bascos (en menor mesura).
Els treballadors de l'ambaixada que conect tenen tots un aire messetari que tomba d'esquena, Soria-Tòquio connexion.

Si encara ets pel Japó fes-m'ho saber i quedem un dia, d'acord?

Anònim ha dit...

__aquest Quan Cago és un repugnant cagalló, i el seu fill és diu Canfelip i la seua dona Gasòfia. Perfecte. La Gasòfia que el Quan Cago caga al Canfelip: això és l'epanol feixista.

Vostre, Cardeni Bombeta