Lluís M. Xirinacs i Damians

He estat, com aquell que diu, una mica desconnectat del meu país, avui en una conversa amb els meus pares, m'ho han fet saber.

Escric aquestes lletres amb llàgrimes als ulls, amb sentiment de dolor, d'impotència i ràbia. Som una nació covarda que es mereix el destí que li ha tocat viure. Jo, visc en una bombolla on imagino una nació lliure i sobirana, potser pet això m'aïllo de la realitat del país i només en connecto d'esma per llegir notícies que em desvetllen del meu somni.

Lluís Maria Xirinacs, un màrtir i un patriota, d'un país que no estima ni els un ni els altres.

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"