Xurros amb xocolata a Madrid...
"Churrasco" a Casa Lúcio, a la Cava Baja de Madrid...
A Segòvia, jo, Magret d'ànec...
I com no, "cochinillo asado" a Can Cándido de Segòvia, on per cert, el fill del famós restaurador ens va ensenyar la signatura de l'emperador del Japó quan va visitar la ciutat...
Rabo de Toro a Còrdova, on les "raciones" són plats sencers, el cambrer, que era clavat a Dominique Pinon, ens va avisar que demanàvem massa...
El primer i l'últim Pacharan...a aquest bar de Granada si demanes unes olives et posen croquetes, "empanadilles", patates "chips" i pernil, però jo només volia unes olives, es veu que, a Espanya si els demanes unes olives es pensen que els estàs demanant la "tapa", que a més a més acostuma a ser de franc, nosaltres volíem olives i les volíem pagar però no hi va haver manera...
Granada des de l'Alhambra, i l'ombra de la turista americana que ens va fer la foto. No en tinc més fotos de les nostres "restauracions", però vam menjar orada al forn, espatlla de xai amb patates, "costillitas de cordero lechal", una pizza boníssima de carn de vedella a Granada, "pinientos del piquillo", amanida d'espàrrecs, albergínies confitades, paté d'ànec, paella, entrecot de bou, entrepans de formatge i xoriço ibèric (sense tomàquet), bikinis ( que se'n diuen "mixto"), i vam beure, Ribera del Duero, Rioja, Castilla la Mancha, i Fino al "tablao flamenco".Però el millor de tot la truita que ens va fer el meu pare el matí que marxàvem a l'aeroport.
2 comentaris:
Quina enveja el menjar. Jo estic de llagosta fins el “monyo”. On hi hagi menjar ibèric i mira que m’agrada el menjar japonès i xinès, però un bon “jabugo”,...
Hola Isaac, tens un blog molt interessant i veig que el teu pare en deia la veritat.
Soc la Manoli la dona del teu cosí Josep Lluis de Andorra i el teu pare ets va parlar de la pagina i ja tens molts admiradors aqui a Andorra.
A estat un plaer coneixent i continuare conectada al teu blog.
Per cert tens una familia molt maca.
Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada