Tornar al col.legi_1

El diumenge passat molts veu tornar a l'escola, no per aprendre, sinó per ensenyar, jo hi vaig anar a aprendre.
L'Institut Ohadano fa 82 anys, i es mort, l'ajuntament a decidit, degut al decents del número d'estudiants, de fusionar dos dels sueus instituts i reconvertir-los. Malgrat augment de la immigració Japó és un país a la baixa, geogràficament parlant.

Així doncs el cap de setmana passat hi va haver jornada de portes obertes a l'Institut, una bona oportunitat per un "gaijin" ( guiri ), per guaitar i badar en un espai normalment restringit als alumnes. Una oportunitat d'otaku, val a dir, ja que el que vaig veure, és el que apareix en infinitats de manga o anime. I no em va decebre, tot era tal com ho havia vist als còmics.
L'edifici no era de fa 80 anys, ben poques coses queden al Japó tan antigues, l'edifici anterior era de fusta, aquest rondava els 50 anys si fa o no fa, a l'entrada una estàtua de bronze ens recordava que aquest institut havia estat femení, d'aquí que la majoria de grups d'exalunmes que van anar a acomiadar-se de l'escola fossin senyores d'uns 60 anys molt divertides i sorolloses corrent amunt i a vall pels passadissos de la institució gaudint d'allò més dels records de juventut.

Al Japó els alumnes es descalcen abans d'entrar a l'escola, igual que tots fem quan entrem a les cases, en el cas de les escoles, però no en posen sabatilles sinó unes bambes blanques tipus "Tortola".
Aquestes taquilles es diuen "getabako" les geta ( es pronuncia gueta ) són les bambes, i bako vol dir capsa.

Estudiantes actuals amb màscares contra l'alergia al polen dels arbres passat pels passadissos.

Aquesta vitrina ens mostra l'uniforme que duent els estudiants des de fa dos anys, per unificar-lo amb els altres instituts municipals de Hadano.

El cartell llegeix: "kouchoushitsu" o l'oficina del director.

Les taules separades i molt estretes, no entenc com molts dels nois d'avui en dia s'hi poden encavir, les mesures són de quan els japonesos eren petit però ara han crescut molt i no és rar trobar-se amb nois de 1.80m. A la bona època hi havia 4o alumnes per classe i  de 6 a 10 crups per curs.

Aquesta imatge en dona una idea del número d'alumnes que hi ha aquesta classe, com podeu veure, no gaires.

Una estufa i prou per escalfa l'aula, i a les noies han d'anar amb faldilles i sense mitges, quin fred!

El pati, no cal dir res més...

Cartells penjats al gimnàs, l'esport és molt present a la vida dels estudiants japonesos.

Cal rentar-se les mans abans de tornar a classe, i glopejar bé, per evitar malalties. No em direu que aquestes aixetes no les heu vistes milers de vegades en algun manga.

La sala de professors, piles i piles de papers, notes sobre els alumnes, expedients acadèmics, caòtic, com el país.

El menjador, la majoria d'estudiants es queden a dinar a l'institut, de fet les instal.lacions dels intituts japonesos recorden mes a un campus universitari que a un tipic IES catala.
Ara be, jo, que vaig estudiar en un institut que fa guanyar un premi d'arquitectura FAD, vaig trobar aquestes instal.lacions de tercer mon, molt deixades i antiquades.
Recordo les movilitzacions que haviem fet, quan voliem millorar les condicions en que ens trobaven quan haviem d'estudiar al que ara és el Conservatori de Música de Badalona, quan era el INB B4, i abans del trasllat a les meravelloses instal.lacions de la "Llauna". Recordo això i no puc deixar de pensar que al B4 estavem molt millor.