dijous, d’octubre 16, 2008

de fora vingueren...

Fa temps, durant un partit del Mundial de futbol que enfrontava les seleccions estatals de França i Espanya els aficionats espanyols boicotejaven la Marsellesa tot xiulant i provocant aldarulls.
Ahir en un partit entre les seleccions de Tunísia i França celebrat a Paris, els aficionats del camp, majoritàriament seguidors de la selecció africana tornaven a boicotejar l'himne nacional francès.
Això ha estat un fet repetit sempre que la selecció francesa s'ha enfrontat amb equip del Magrib, de les antigues colònies com, Marroc, Algèria i ara Tunísia.
Els analistes francesos atribueixen el rebuig a la dura colonització francesa. He visitat aquests països i com a francòfon que sóc me n'he adonat del rebuig a la llengua i una certa francofòbia. És cert que la colonització francesa va ser brutal, però també és cert que el govern francès inverteix molt en ajudes a aquest estats. Ajudes a l'educació, a la sanitat, al desenvolupament.
Per altra banda la majoria dels que xiulaven contra la Marsellesa ahir eren nascuts a França, francòfons i educats en liceus francesos.
A mi em sembla una gran falta de respecte pel país d'acollida, per la cultura en la que viuen, és com si jo ara, em posés a xiular contra el "kimi ga yo" ( l'himne japonès) en un hipotètic encontre Japó / Catalunya. O pitjor encara que ho fes la meva filla.

És exactament el que va passar quan la selecció espanyola va guanyar la Eurocopa, quan els seguidors de la "roja" es van comportar com forces d'ocupació manifestant-se violentament contra el país que els ha acollit o vist néixer.
Després n'hi ha que es senten ofesos si els diuen que Africa comença als Pirineus.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

"una gran falta de respecte pel país d'acollida, per la cultura en la que viuen" això, com bé dius, aquí ho patim cada dia. I a més tenen la barra de dir sempre allò de "yo soy catalán..."

Josep M. ha dit...

Home, no crec que sigui el mateix cas. Potser la xiulada va ser monumental, però és que tu pensa que els francesos sempre, des de la Revolució, se les han donat de partidaris de la llibertat i de la igualtat. I després eren ells qui anaven a colonitzar altres països, als habitants dels quals no se'ls aplicava pas cap d'aquestes màximes. I anys després, aquests colonitzats emigren per la impossibilitat de dur a terme les seves vides als seus països d'origen sense passar misèria. A França els immigrants són tractats com habitants de segona (molt pitjor que a casa nostra). És normal, doncs, que quan sentin la Marsellesa, tot aquest mite de la revolució de la llibertat i la igualtat pels magrebins sigui com un cop de peu al cul.

tobuushi ha dit...

No, no és el mateix cas si parlem de la immigració espanyola a Catalunya, en aquest cas la colònia explotada som nosaltres.
És cert que l'Estat francès va colonitzar brutalment l'Àsia i l'Àfrica, i que els ciutadans d'aquests països no tenien els mateixos privilegis que els colonitzadors francesos.
Albert Camus ens descriu l'Algeria colonial i els problemes de convivència en el seu llibre L'Étranger, així com també ho fa Marguerite Duras, aquest cop a la Indoxina a L'Amant.
La realitat política de l'Estat francès dista molt dels ideals revolucionaris, però això no li resta a la Marsellesa de ser un himne simbòlic de Llibertat i República.
Que la declaració universal dels drets humans va estar escrita a França. I que els idees de llibretat es van escampar també pels països colonitzats.
Per altra banda l'Estat francès actual no discrimina en ciutadans de primera o de segona, almenys legalment, i tothom té les mateixes oportunitats d'educació. Quan estudiava a Anglaterra vaig conèixer una noia de les illes Réunion, originaria d'una illa de la superfície del municipi de Badalona, aquesta noia estudiava a Anglaterra amb totes les despeses pagades per l'Estat francès, viatges i residència inclosos.
Un altre tema són les banlieu, que no es diferencien molt de les barriades del cinturó metropolità de Barcelona.
Jo no crec el en rebuig social, més aviat el la voluntat d'integració, la majoria dels que xiulaven contra la Marsellesa eren nascuts a França, però mantenen els mateixos costums que els seus avis i no han volgut mai formar par de la societat francesa. I això va en contra dels valors republicans.

En realitat França és tant xenófoba com ho és Catalunya però permet que un fill d'estrangers sigui president de la República, i que el seleccionador de futbol es declari català. Podria passar això a l'Estat espanyol?

Però donem per fet que tenen raó, això no justifica que en un esdeveniment esportiu es manqui el respecte a l'altre equip i menys quan representa a un Estat.