Però què tinc, doctor?

Anit a la televisió vaig veure una notícia sorprenent. Resulta que un estudi recent demostra que els pacients japonesos no entenen als seus metges, bé, per cert sincer, no als meus, no els he estes mai.
A nosaltres ens passa que els metges parlen sempre en aquest llenguatge mèdic, ple de llatinismes, quan menys els entenem més sabis ens semblen.
Bé, al Japó passa el mateix, i els metges utilitzen normalment mots prestats de l'anglès com "shock", "evidence", o "influenza". Al Japó l'anglès és quelcom que els sona ben bé com a nosaltres el japonès. A Europa, la majoria de llengües recorren al llatí o el grec per crear nova terminologia científica, per això no ens sembla tan estrany, però al Japó el llatí i el grec, els són totalment aliens, per tant, un per una japonès, sentir parlar de Leucòcits ( leukocytes en anglès, hokkekkyuu en japonès ) no li diu res.
Malgrat tot, els metges japonesos s'han acostumat a integrar mots occidentals per manca de vocabulari japonès, és aquí on el Consell Nacional per la Llengua ( japonesa ) ha proposat que els metges utilitzin paraules japoneses per comunicar-se amb els seus pacients, enlloc de mots prestats de l'anglès. L'exemple que van posar anit va ser el mot "evidence" ( evidència, en català ). Així doncs, en comptes d'emprar el mot "evidència", el facultatiu haurà de dir: "no hi cap conjunt de coneixements construïts en un període determinat i específic que esdevingui indiscutible afirmar que vostè esta embarassada".

Au! I es queden tan amples.
Això és típic del Japó, si una cosa es senzilla, per què no complicar-la una mica, per fer-la menys pràctica, no seria millor educar més be a la canalla?
Ja han publicat un diccionari amb tots els mots que recomanen substituir.

Llàstima, amb els poc qui m'hi podia entendre més o menys bé era amb els metges...