Gelat i suc de llimona

Avui 1 de maig treballo, no em queixo, m'agrada la meva feina, tant que la faria de franc. Però sóc un home de família i no m'ho podria permetre.
Sóc un de tants "gaijin", estrangers, que ha vingut al Japó a treballar, a conèixer la cultura de la meva parella, a canviar d'aires, cansat del desencís en que està immers el meu país.
La gran majoria de "gaijin" al Japó hem vingut en pau, per diverses raons, perseguint els nostres propis somnis, cercant la nostra "llegenda personal" com diria Paulo Coelho.
El meu company de feina va néixer a Alabama, als EUA, va venir al Japó seguit fugint d'un sistema social injust, per trobar al Japó una família amb tietes amables, de les que fan pastissos. És pare d'un nen i una nena encantadors. Gràcies al seu esforç va fundar Stellar Debris, amb la seva dona, empresa on jo em vaig incorporar ara fa dos anys, entre el tres hem aconseguit, fer el que ens agrada, i a sobre, guanyar-nos hi la vida.
Aquest més estrenarem nou estudi, unes oficines annexes a la nova casa que el meu company s'està construint. Tenir les oficines al poble potser no és tant glamouros com al centre de Tòquio, però et deixa més temps per estar amb la canalla. Jo tinc el privilegi de tornar cada dia a casa per dinar i estar amb la meva filla i l'Aya. Quants pocs tenen aquesta sort en aquest país on els pares només dediquen 30 minuts diaris de mitjana als fills. Pares papes vull dir.
En Chris i jo en gaudim molt més, juguem amb ells, els llegim contes, passegem en bicicleta...
Avui fa un dia fantàstic, en tornar a casa per dinar, m'aturaré a la botigueta i compraré gelat i suc de llimona.