divendres, de juliol 24, 2009

Mar i Cel

La freqüència dels post que publico al blog ha baixat aquesta darrera setmana. No estic de vancances, vacances? Al Japó?
Fa ara fa uns tres anys vam començar un projecte, es deia Ítaca, Ítaca havia de ser la nostra casa. Ítaca, però, és lluny, i caldrà fer molt més camí per arribar-hi.
Tanmateix, la vida quan tanca una porta, n'obre una altre. Aquesta porta és diu Mar i Cel.
Mar i Cel és un petit blog d'apartaments que hem construït amb l'ajut del pare de l'Aya. I on nosaltres viurem també.
Han estat uns mesos intensos, de trobades amb els de l'empresa constructora, Sekisui House. Però he tingut l'oportunitat de veure un cop més com treballen les empreses japoneses per dins.
Estic satisfet del resultat, treballant amb els elements que m'ha proporcionat l'empresa, he pogut projectar la façana de l'edifici, més o menys al meu gust. Una mica com crear una construcció de Lego, sense seguir les instruccions però usant les mateixes peces.
El resultat final és un edifici que intenta ser una mica europeu, però seguint totes les normes de seguretat i tipus de construcció del país.
Després de mesos de treball i espera, per fi hi vam poden venir a viure el cap de setmana passat, durant aquesta setmana, tot ha estat intentar adaptar-se a una casa nova, a com funcionen les coses i a mirar de mantenir el flux de treball amb el meu company i l'empresa.
Per raons de seguretat ( a Internet hi gent de tot ) només un mostraré l'exterior de l'edifici. No és gaire gran cosa però és casa.




Si algú passa per davant de l'edicifi hi veu una placa en català Mar i Cel, i es pregunta com és que hi ha un edifici al Japó retolat en català, ja ho sap.

6 comentaris:

優次 (Yuji) ha dit...

No acabo d'entendre el tema del projecte, però ja miraré de llegir els posts anteriors més tard... Tinc un examen de recuperació el dilluns i hauria de repassar coses...

Però si mai trobés cap edifici amb una placa escrita en català a qualsevol lloc del món fora de Catalunya, crec que fliparia... al·lucinaria... xD

Glauca ha dit...

Hey, sento molt lo de la casa! Jo estic una mica con en Yuji, perduda perquè sabia que tenieu problemes, però no que al final no es podria fer!

Per una altra banda, MOLTES FELICITATS pel nou pis!! Sempre fa il·lusió estrenar una cosa que has dissenyat tu mateix! Enhorabona!

Molts petons a tots tres des de Rubí!

tobuushi ha dit...

Uf! El projecte Ítaca no és complicat d'entendre, volíem construir una casa, teníem el terreny, l'arquitecte, els plànols fets i els diners. Però en fer una inspecció de qualitat del sol, aquest va resultar ser massa tou, condicionar-lo per poder-hi construir ens desmuntava el pressupost. I vam haver de renunciar al projecte.

Jo sí que estic flipant amb tu Yuji. A molt catalans els hauria de caure la cara de vergonya. Molts són fills d'una immigració que no ha estimat la terra que els va acollir, altres tenen la síndrome de l'autoodi, si mai viatges a Catalunya et decebràs molt, primer perquè veuràs la situació de precarietat en que es troba la nostra llengua, perquè el català, a Barcelona és residual. Després perquè si, com dius, tens els trets asiàtics, tothom es dirigirà a tu en espanyol, com si els estrangers tinguessin un ADN que els impedeix parlar en català.
Per altra banda el govern de la Generalitat no té ni idea ni dona suport a cap iniciativa per promocionar la llengua a l'exterior. Fa més o menys un any vaig conèixer un professor japonès, és diu Ko Tazawa, és traductor del japonès al català, i viceversa, ha estat l'autor de la traducció al japonès del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, una de les obres més importants de la literatura universal ( i escrita en català ). El professor em va explicar que no va rebre suport que cap institució catalana. Però un cop fet el llibre, tots els membres del govern es volien "fer la foto" al costat de l'edició japonesa del Tirant.
Malgrat tot hi persones que pensem que no està tot perdut, que hem de lluitar per la nostra cultura, que hem d'aconseguir la llibertat del nostre país, perquè és l'única manera de que això sigui possible. El fet que hi hagi persones com tu ens fa trempar. Ves qui ho hauria de dir que seria el Manga qui encoratjaria un noi brasiler a aprendre català. com hi ha món...
Ànims!

maria ha dit...

Felicitats per la nova casa i per la placa en català.
És un plaer veure escrits en català quan viatges a l'estranger.

優次 (Yuji) ha dit...

Home, i tant que en sóc conscient, a mi ja m'ho han dit un miler de vegades... Que amb la cara que tinc ningú no em parlarà en català... Fa gràcia que n'hi ha que es planyen dels immigrants que no parlen català, i llavors són els mateixos que quan un estranger se'ls dirigeix en català canvien de llengua. Hauré de fingir que no sé castellà! xD

En part és veritat: el castellà se m'està començant a oblidar completament. No el faig servir des del 2002, i d'ençà han estat poquíssimes les ocasions que el vaig haver de fer servir. El que fa gràcia és que hi ha un munt de coses que no sé com es diuen en català, i en castellà, no sé com ni per què, simplement encara ho sé.

I el que dius respecte a la manca de suport per part de la Generalitat en la promoció de la llengua fora de Catalunya és ben veritat. L'únic que fan és no cobrar les proves de certificat. A part d'això, cap mena subvenció. Euskadi és completament el contrari: no només ballen el suport financer per a les classes, sinó que per totes les despeses dels euskal etxeak (calés per pagar l'aigua, la llum, el lloguer, els equipaments, etc.) perquè els bascs fora d'Espanya tinguin el seu racó, el seu punt de trobada i el puguin mantindre. A més dels calés, manen materials didàctics i tot.

Després, veig "politiqueros" com en sr. Carod-Rovira dient arreu que "a Alemanya el català s'ensenya 6 vegades més que a Espanya (Catalunya no inclosa)". No m'agraden gaire els polítics catalans, molt parlar per després baixar els pantalons a Madrid xD

Per cert, no crec que la solució per Catalunya sigui l'independència.. Sí que ajudaria, però mira Andorra!

I és clar, dic un munt de coses no he estat mai a Catalunya... /o\

Anònim ha dit...

M'alegro molt per vosaltres com dius,una porta es tanca i sobre una mes gran.
Que disfruteu molt.
Petos el Jose Luis Camachooooooo