Avui fa 64 anys que la ciutat de Hiroshima era atacada per una bomba nuclear. Un experiment científic projectat per científics nazis reciclats, amb el proposi d'espantar als Soviètics i mostrar qui manaria al món a partir d'aleshores. De Hiroshima se n'han dit moltes coses. Els japonesos ho recorden cada any. I Nagasaki, també Nagasaki. El port obert al món, ciutat franca on els holandesos i anaren a comerciar.Jo hi tinc família a Hiroshima, la família de la meva sogre és d'allí, malgrat que després de la guerra, el seu pare, anés a viure a Nagoya, més a l'est i més al nord.
Del que tenien a Hiroshima ho van perdre tot, les terres van quedar ermes, l'esperança s'havia de cercar lluny d'allí, com van fer molts. Alguns, però s'hi van quedar, com els tiets de Hiroshima.
Encara no hi he anat a Hiroshima, el passat cap de setmana va fer cinc anys que visc al Japó, i encara no hi he anat, és lluny i en fa por d'anar-hi, no per por a la radiació, tinc por que em faci pena pensar-hi. Com es deu dormir en una ciutat on en un dia van morir mes de cent mil persones? I quan em trobi amb el tiets, que els preguntaré. En vull saber coses, que van sentir, com van sobreviure, quina va ser la seva experiència, però és bo fer-los recordar el dolor. Només un gaijin curiós poden pensar.
He cercat imatges que havia vist en el passat, quan, de petit, ens va ensenyar un documental sobre la guerra a l'escola. Recordo que aquell dia vaig pensar que com era que hi havia gent que encara visqués al Japó, i que jo no hi aniria mai.
6 comentaris:
I pensar que de vegades aqui en parlen, però es passa molt per alt.
Et sona el manga sobre les seves experiències d'Hiroshima d'en Keiji Nakazawa?
No he llegit el manga però he vist la pel.lícula, és frapant!
Pel 60è aniversari van fer una mini serie de TV amb actors reals, que explicava els dies abans de la bomba i els posteriors i com afectava la vida de les persones.
Kurosawa té una pel.lícula protagonitzada per Richard Gere. "Rapsodia d'Agost", situada a Nagasaki, Richard Gere és fill d'un japonès emigrat a Hawaii, que torna per demanar a la seva tia que visiti al seu pare al nit de mort. Els diàlegs amb l'anciana no tenen pèrdua.
Tinc un amic a Barcelona que té la teoria de que molta de la violència apocalíptica de l'animació japonesa ( fins hi tot Pokémon) té molt a veure amb l'estigma de Hiroshima. En moltes històries tard o dona algú o algún monstre acaba destuïnt la ciutat.
Terrorífic, jo també havia vist alguns films a l'escola. Jo no he vist el film ni llegit el manga, però estant aquí alguna cosa m'han explicat. La veritat és que la realitat supera la ficció i no m'imagino el terror que varen passar.
Per cert! Vaig passar per Hadano i estic voltant per Tòquio! T'escric un mail! Salut!
M'oblidava, per la meva experiència amb la gent que ha patit guerres sempre depen de la gent mateixa que t'ho expliquin i de la seva cultura. A mi pels balcans em van explicar coses, però molts ho evitaven. S'em va fer molt dificil saber més del tema, perquè no volia molestar amb les meves preguntes. Això si, una gent encantadora! En canvi els llatins ho expliquen més com una fàbula per a que ens quedi constància però sense els detalls, enfatitzem molt.
Però ja ho diuen en castellà, la curiosidad mató al gato...
Salut companys!
Jo he tingut la gran sort de poder visitar Hiroshima.
Tot i que evidentment es tracta d'una experiència molt dura, és emocionant veure com de la destrucció més cruel el poble japonés ha construit el que probablemnt sigui el més gran símbol per la pau del món. La veritat és que, després de "païr" tot el que vàrem veure, el record que més conservo d'Hiroshima és una forta sensació d'esperança.
(http://elblogdenjohnny.blogspot.com/2008/11/el-gran-viatge-segona-part.html)
I despres n'hi ha que diuen que els americans van ser molt bons durant la segona guerra mundial i tots els alemanys uns dimonis! Des dels dos bandols es van fer coses molt menyspreables.
Publica un comentari a l'entrada