El "comerç de l'aigua"

De la "Baishun", prostitució, al Japó és un tema del que no en sé gaire. Només que està prohibida, Peró que com en moltes altres coses els japonesos han sabut donar-li la volta i fer el que volen aprofitant astúcies legals, i eufemismes lingüístic

Fa temps vaig llegir la novel·la "Memòries d'una Geisha" d'Arthur Golden. Els occidentals sempre hem confós Geisha amb prostituta, tot i que no tenen res a veure. La novel·la ho deixa ben clar.

Quan Tòquio es deia Edo i als estrangers els estava prohibida l'entrada al país o restringida a uns quants ports comercials. L'ètica japonesa lliure dels tabús occidentals, no sentia cap rebuig i estava lliure de perjudicis respecte al sexe, i és clar, a la venda d'aquest. Tot regulat, tanmateix, com calia en una societat tant burocratitzada com la japonesa.

Així doncs existia a Edo un barri dedicat al plaers, el Yoshiwara, on es podien trobar locals que alhora eren budells, cabarets i escoles de prostitució. Amb rangs gremials de jerarquitzaven les "Yuujo" les prostitutes, de les "Kamuro" ( estudiants ), les "Hashi Jouro" ( de menys categoria ), les "Kouji Jouro" ( de més categoria ) o les "Oiran" o "Tayuu". Aquestes darreres eren tan famoses i importants que quan anaven a "visitar" un client anaven acompanyades de tot un seguici, i els carrers de la ciutat del "Mizu Shoubai" ( el comerç de l'aigua ) s'aturaven per veure-les passar i contemplar el seu pas ritual d'amunt d'un esclops altíssims. El districte de Yoshiwara tenia el carrer principal l'Akasen ( la línia roja ) pel color dels fanalets, i que potser va inspirar el "Red-light District" d'Amsterdam. Les prostitutes s'exhibien en unes finestres amples amb unes reixes de fusta sense vidres o cortines de paper, uns aparadors on fumaven, i parlaven amb altres companyes i on podien ser admirades pels clients.

Per cert, un dels elements més fàcils per saber diferencial una "Geisha" d'una "Yuujo" es que aquestes darreres duien l'Obi ( la faixa ) del kimono lligat al davant.