Viure tan lluny de Catalunya i al Japó fa que, de vegades es facin coses tan estranyes com fer cagar el Tió de dia. Sort que és màgic i pot anar d'un costat a l'altre del món on la mainada l'espera amb la mateixa iŀlusió, i tant hi fa si és de dia com de nit.
Als avis japonesos, com cada any des d'en fa quatre, els haig de tornar ha explicar tota la història. Sembla ser que no ho acaben d'entendre mai, i és que mira que n'arribem a ser de "rarets" els catalans...
1 comentari:
Bon Nadal a tota la família, cunyaao!
Una abraçada ben forta des de Badalona :)
Publica un comentari a l'entrada