divendres, de maig 29, 2009

El Barça al Sponichi

Avui la premsa esportiva japonesa ens informava a tota pàgina de la victòria del Barça, el titular diu "Messi de cap dona la 3a al Barça".


Bici nova

Ja estava cansat d'anar amunt i avall amb la "mamachari", per a fi he aconseguit una bici com déu mana.
Però per poder circular cal tenir el permís de circulació i una assegurança que et pots fer a la mateixa botiga.
Tots els vehicles han d'estar registrats i dur matrícula, en el cas de les bicicletes una enganxina.
És el primer que miren els "omawaris" ( els polícies ) quan t'aturen.
Per cert, normalment es pot circular per la vorera, i no cal dur cas, això sí, és obligatori de estiguin equipades amb un timbre!

dijous, de maig 28, 2009

dimarts, de maig 26, 2009

Exàmen de la vista i de hiragana.

Ahir vaig anar a l'oculista, o l'oftalmòleg, mai recordo quin és quin. Feia dies que en feina mal l'ull esquerra, però ahir hi veia borrós i tot. Total que vaig decidir curar-me en salut. Un dissenyador gràfic borni...
Al Japó l'assistència sanitària no és pública, però tenim assegurances mèdiques que sí que ho són, nosaltres, per exemple tenim l'assegurança que paguem a l'ajuntament de Hadano. El meu sogre, que pertany a una gran empresa té una assegurança privada que li paga l'empresa.
Sense aquestes assegurances mèdiques, les visites al metge poden arribar a ser molt cares.

Bé, un cop a la clínica, de tot en diuen clínica aquí, no va passar mitja hora i ja m'estaven atenent, tot i no tenir cita. I la cosa va anar així.
Primer et prenen les dades, i la recepcionista et demana l'assegurança mèdica, i et fa seure, al cap de poc la mateixa recepcionista et ve a trobar on estàs assegut i et pregunta :" que li fa mal", si fa o no fa.
Després et visita el metge i et fa una ullada ( mai més ben dit ). I et passa a la infermera que et fa tot seguit de proves, i un parell de fotos molt desagradables ( perquè et bufen aire als ulls sense avisar ). Per acabar et fan anar a parar on és l'opticometrista o quelcom així, és el paio que et va posant ulleres fins que hi veus bé.
Hi aquí és on no només em van fer un exàmen dels ulls sinó que també em van examinar de hiragana. Hiragana és un sistema de caràcters d'escriptura siŀlàbica de s'empra en japonès.
El primer que em va preguntar és si podia llegir, quina pregunta! Us imagineu que algú us preguntés el mateix quan un aneu a graduar la vista? És que són la pera. Al Japó hi ha dos tipus de taules d'aquelles per examinar la vista, una és amb circumferències obertes i has de dir on és l'obertura i l'altra és de hiragana.

Bé doncs resulta de tinc la vista d'un àliga, veig de conya de lluny però d'aprop ja no tant, i a sobre estic masses hores davant de l'ordinador. Tanmateix l'ull dret està perfecte, i l'esquerra cansat ( perquè serà? ). Gens malament per un tipus que és a punt de fer 40 anys.
Així doncs, uns massatges per desembussar els llagrimalls, i unes gotetes cada 4 cops al dia, i anar tirant.
Ei! L'exàmen de hiragana, perfecte, fins on hi veia és clar!

A l'hora de pagar, la factura pujava 1010 iens, més 450 de les gotes, normalment els metges japonesos tenen una farmacia, no són d'aquestes xules on pots comprar pastilles Juanolas, pildores de l'endemà, o cremes solars, són com les dels hospitals, i on només et donen les partilles de necessites, ni més ni menys i no tota la capsa de no saps on posar quan acaba el tractament.
Bé, el total van ser 1460 iens ( 11 euros ).
Gens car, crec que molta gent a Catalunya pagaria el mateix si no hagués d'esperar eternament, perquè un metge argentí li donés hora per l'oculista al cap de quatre mesos.

dijous, de maig 21, 2009

Desconeixement perillós

Al Japó, sembla mentida, hi un gran desconeixement del món, sobretot de la simbologia, dic que sembla mentida perquè només mirant pel·lícules americanes et pots fer una idea de les icones occidentals més famoses. Potser és que no miren pel·lícules. L'altre dia vaig veure aquest cartell per Internet, estic treballant en un projecte amb imatges de Lluita Lliure i cercava informació.
No és la primera vegada que m'hi trobo, de vegades, pujava al tren amb mi un noi escanyolit amb ulleres de set ciències dels 80, que duia una bossa creuada amb el símbol de la SS. Em venien ganes de fotre-li un mastegot i que s'empasses les ulleres i la bossa!
L'altre dia vaig veure un noiet que anava amb una samarreta del Barça amb el nom de Bojan a l'esquena, jugava amb una Nintendo DS decorada amb la bandera espanyola. Pobret!

dimecres, de maig 20, 2009

Ordinador curiós

Jo sóc de Mac i mai no he tingut un ordinador fet a mida, però molts usuaris de PC es fan l'ordinador amb els elements que més els convenen, per això cal comprar una PC Case, l'estructura extena que servirà de base per al maquinari ( hardware ). Segur que molts dels "geeks", que corren per la Ronda de Sant Antoni de Barcelona no hi trobaran una caixa tan interessant com aquesta.

dimarts, de maig 19, 2009

La Grip! Quina por!

El tancament preventiu de 4000 escoles a la zona de Kansai, a lOest del país és una mostra de la por que tenen el japonesos a tot el que ve de fora, i ara és la grip, una grip menys perillosa de la grip comú, però més mediàtica.
El meus conciutadans s'espanten en veure passar una mosca, i quan és l'època del "kafun" ( poŀlen ), es posen màscares i olleres per protegir-se de les "malvades espores", els japonesos tenen moltes alèrgies, i moltes manies, és per això que duen màscares o guans a tot hora.

N'hi ha amb estels de colors, amb diferents varietats.

N'hi a de més sofisticades, amb dissenys motl apocalíptics, tipus Mad Max.

Com aquestes de diferents dissenys futurístics.

Les més normals tipus hospital, d'usar i tirar, potser les més emprades, perquè els japonesos, val a dir són molt garrepes i sempre van al més barat, no els importa el disseny, i a més a més és possible que utilitzin la mateixa màscara durant una setmana, quan l'efectivitat real és d'unes hores...

Per les noies amb dissenys "kawaii".

I per la canalla amb personatges famosos.

dilluns, de maig 18, 2009

Murakami a Aoyama!

Ahir mentre passejava amb l'Aya i la patufa, per Aoyama, ens vam creuar amb Takashi Murakami, l'artista plàstic més famós del Japó, anava acompanyat de la seva cort d'ajudants, entre ells "gaijins", tots molt "fashion" tots molt moderns. Mentre que el mestre anava amb una samarreta blanca i uns bermudes, i és que el talent no necessita disfressar-se.
Tenia un professor de teoria del disseny a la UB que ens deia que els dissenyadors havien d'anar vestits de dissenyadors, i usar mitjons de "rombos", però dels que no fan "pelotilles".
Potser per això, a la que vaig poder, vaig marxar cap a Anglaterra, on no importa quins mitjons et poses sinó si els rombos els tens al cap o als peus.

Tornant al tema. A l'Aya i a mi ens va fer molta iŀlusió veure en Murakami, era com haver vist en Messi passejant per les Rambles.
Però ens preguntàvem que hi feia allí, i tot d'una vam tenir resposta. La botiga que LouisVuitton te a Ototesando esta preparant la presentació d'una nova coŀlecció basada en els dissenys de Murakami.

No és la primera vegada que murakami i LV coŀlavoren, i val a dir que seria una aposta molt arriscada si no fos pel prestigi d'amdues "marques". Us semblen prou "kawaii"? A la patufa, sí.

divendres, de maig 15, 2009

Llenguatge surrealista

L'altre dia uns bons amics ens van fer arribar un paquet des de Catalunya que ens va fer molta iŀlusió.
El sobre era dels bons, amb bombolletes, per protegir el contingut, que val a dir, va arribar en perfecte estat.
Era un sobre verd, sembla ser que, a part del color, vol dir que una part dels diners obtinguts amb la venda del sobre es destinen a conservar la natura. El que sembla que no tenen en compte els senyors de "Correos" és a qui encarreguen el disseny dels sobres.

No només fan el ridícul en posar una versió en català occidental, sinó que a més a més cap de des dues frases està correctament escrita. Que vol dir " plantac ó", no sé si les versions en basc i gallec tenen el mateix nivell, però és patètic. És que no han trobat cap persona entre 10 milions que els pogués escriure el text com cal!
Apart d'això, no hi cap versió en Aranès, llengua oficial i diferent de les altres.

Però posats a posar versions dialectals, no hi he vist el panocho ni l'andalus, reconegudes variants de l'espanyol.
Però si ens hi posem ens hi posem, crec que cadria posar una versió en extremeny, manxec, canari, madrileny, castellà. I si el sobre viatja a ultramar, argentí, xilè, hondureny, ecuatorià, peruà, comlombià, mexicà, puerto riqueny, cubà...que quedaria així:
"vaamos papito, endoyate, que que si complas edte soble, nod vamos a un paladad, y nos tomanos unod mojitos y un adoz con poyo, que bueeno! Y solo pod dos dolales convedibles, papiito, que plandademos un àrbol en el Malecón"


dijous, de maig 14, 2009

Esmorzant lleons

Avui hem esmorzat lleons, cap a les cinc del matí ( hora japonesa ) a començat un gran festí, primer flauta de crema al boubon, seguida de botifarra de la iaia, i de postres xocolata amb melindros, i fartons de València.

Nota tècnica: L'osset del Barça és un Bearbrick de MediaToys creat al Japó, sota llicència, per celebrar la participació del club a la Toyota Cup.
El Lleó es Pon de Lion, la mascota de l'empresa de Donuts, Mister Donut.

dimecres, de maig 13, 2009

Les noies mes guapes de l'univers...

Emiri Miyasaka és la japonesa més guapa de l'univers, segons el concurs de bellesa 2009 Miss Universe Japan, aquesta noia de 25 anys i només 171 cm haurà de competir amb les noies més boniques de l'univers, sempre segons el concurs, perquè jo veig noies molt més maques cada dia alhora d'esmorzar.






dimarts, de maig 12, 2009

Tren Monorail

L'altre dia al Zoo de Ueno, famós perquè "no té os panda", vam veure que hi havia un tren monorail per anar d'una banda a l'altre del parc, a 100 iens per persona la nena de franc!

dilluns, de maig 11, 2009

L'escola de la Shikibu

Tot i que hagués hagut de començar aquest abril, la Shikibu no entrarà a l'escola fins setembre, després de les vacances d'estiu. L'escola triada, ha estat la que més aprop de la nova casa tindrem, és una escola privada que pertany a un temple.

El passat dia 3 de maig vam parlar amb el sots-director, un iaio vestit amb xandall i una gorra de bèisbol, que jo em pensava que era el jardiner fins que les senyoretes que ens acompanyaven es van aixecar de la cadira i li van fer una reverencia quan va entrar a la sala de professors.
El primer que em va preguntar va ser si m'importava que l'escola estigués relacionada amb el temple. Pel que vaig veure després, sembla que a part de lletra els ensenyaran religió shinto. No fa mal saber a qui has de pregar al Japó. Conèixer la seva mitologia i les seves tradicions. I menys si tens un temple al pati de l'escola.

Quina passada de temple, és el més bonic de la ciutat de Hiratsuka, té un estany amb carpes i tortugues, fa olor d'encens, i s'hi beneeixen nadons, cases i cotxes. Segur que la "patufa s'ho passarà d'allò més bé...

Hi haurà 18 nens per classe, tot un luxe, hi ha escoles amb 40 nens per classe!
Em va agradar que no em preguntés la nacionalitat, normalment és el primer que em pregunten, d'on vens. I això m'incomode.
Era un dia especial, una festa de l'escola, el pares i els nens van dibuixar carpes de paper, pastissets d'arròs, i cotó de sucre.
Les senyoretes ens van llegir un conte que anava d'una deessa de la llum, i la mainada va xalar de valent.
Em fa gràcia pensar que la petita Shikibu estudiarà en un entorn no gaire diferent al que ho va fer fa mil anys el persontge històric del qui ha rebut el nom, Murasaki Shikibu.

dissabte, de maig 09, 2009

Què val la vida d'una persona? 28.000 iens?

Sembla ser que la policia de la Prefectura de Kanagawa, a part de perseguir "gaijins" en bicicleta, ha fet els deures alhora de investigar els homicidis. Fa uns dies us en parlava. Un home de 79 havia estat assassinat a la seva botiga de maquetes ben aprop de casa meva. Les primeres notícies parlaven de 10 ganivetades. La meva imaginació volava i en treia conclusions més pròpies d'episodis de CSI que de la realitat. I és que com ja s'ha dit tantes vegades, la realitat supera la ficció.
Ahir al matí la policia, amb un desplegament mediàtic digne de "Cops" detenia al presumpte homicida, un home de 34 anys també veí de Hadano. Un tipus esquifit i gris, de fràgil complexió, que no diries mai de hagi estat capàs de clavar 30 vegades i no 10 un punxó en una persona. Les aparences enganyen.
Les claus per resoldre el cas han estat, per a mi, l'estupidesa de l'assassí confessat.
L'home en qüestió va assassinar al propietari de la botiga, i li va robar una pistola de model, que ha intentat vendre el E-bay per 28.000 iens! ( 215 euros ). La policia va trobar a faltar aquest ítem quan va fer l'inventari de la botiga, per veure si es trobava amb un cas de robatori. I és clar en descobrir que, en efecte i havia un objecte robat en va seguir la pista. L'assassí era client de la botiga i en tenien algunes factures. Després van cercar la xarxa per veure si apareixia el model robat.
Un altre error va ser que l'assassí va llençar la camisa tacada amb la sang de la víctima a la brossa de davant de casa seva. Feia dies que la policia remenava les escombraries, però van tancar el cercle en el possibles sospitosos. Aleshores tot va coincidir, la pistola d'internet era la mateixa que havia estat robada, tenia les empremtes de la víctima i l'assassí, la sang de la camisa coincidia amb la de la víctima. No hi ha dubte, han resolt el cas.
Ara la pregunta que jo em faig és, calia assassinar una persona de 30 estocades, per una pistola de joguina valorada en 28.000 iens? No té sentit!

divendres, de maig 08, 2009

Els guiris som la grip

Viure al Japó, per a mi, és prou còmode. Però no tots flors i violes, el dissabte passat una colla de brètols va llençar ous damunt del cotxe del meu company, i a la façana de la casa que tenen llogada. Segons la meva sogre, els agressors no poden ser japonesos, els japonesos no les fan aquestes coses...

Fa uns dies, el meu company feia unes fotos de la seva nova casa, de record, per veure com evolucionen les obres, les feia dret al costat del seu cotxe, un Nissan Cube, un model molt curiós, un cotxet familiar. Aleshores un cotxe de la policia se li va atansar, per veure que feia, el meu company és escanyolit, duu olleres i és el tipus menys sospitós que us podeu imaginar. Però un "gaijin" fent fotos, segur que n'està tramant alguna. Ell els va explicar que estava fent fotos de casa seva. Com pot ser? Un "gaijin" s'està construint una casa!!! Tot marxant se'ls continuaven mirant de reüll.

Ei que no tots els "gaijin" som uns pelacanyes, alguns en guanyem la vida ( això ho dic jo ).

Fa poc us vaig explicar el petit incident que havia tingut jo amb la policia i la bicicleta, sembla que aires pudents, i no de grip porcina, estat bufant darrerament. Japó no és el país mes acollidor del món pels estrangers. Però si et defenses en japonès tens mitja partida guanyada.

Ara només faltava el tema de la nova grip, per accentuar la paranoia japonesa contra tot el que és estranger.

L'altre dia veia la televisió, amb la meva sogre, les notícies, mostraven com uns policies educaven sobre seguretat, sembla ser que els robatoris estil "estravada amb moto" han augmentat. La meva sogre va comentar que era normal, perquè cada cop hi havia més estrangers. Qui la va matricular!
És clar que ella volia dir xinesos, que com tothom sap "són perillosos pel sol fet d'haver nascut a la Xina".
Aquests comentaris xenofòbics de la meva "estimada" sogre, em van fer rumiar, i cercar informació a la xarxa.
Som els "gaijin" realment la causa de l'augment de la criminalitat al Japó?

Vaig recollir aquestes dades extretes de l'Agència Nacional de Policia.

L'any 1980 hi havia al Japó 782.910 estrangers.
El 1990 la xifra era de 1.075.317.
El 2000 1.686.444.
El 2003 1.900.000.
La població del Japó l'any 2004 era de 127.333.002. Tenint en compte de la població del Principat de Catalunya ha augmentat en un milió en pocs anys i que la gran part de l'augment és degut a la immigració, 2 milions d'estrangers en un país de 127 milions és una quantitat mínima.

Dels gairebé 2 milions d'estrangers, 20.007 van ser arrestats l'any 2003.
Segons les estadístiques de la policia el crim a augmentat un 38% però la població estrangera un 45%. Per tant no hi ha relació entre un augment i l'altre.

Al Japó hi ha, dos tipus de delictes, el crim, i l'ofensa a la llei.
Crim és robatori, assassinat, violació, i tot aquell delicte de comporti violència o perjudici a terceres persones.
Ofensa és, excés de velocitat, abús o possessió de drogues ( un porro per exemple ), prostitució, o irregularitats en el visat.
Dels 20.007 estrangers arrestats l'any 2003 11.282 van ser per ofenses. Però 9.211 d'aquestes ofenses eren per irregularitats en el visat.
Només 477 van ser per motius criminals, 61 per homicidi, 34 per violació, i 369 per robatori.
Dels quals 52% van ser comesos per nacionals xinesos, i 22% brasilers.

El percentatge de criminalitat entre els estrangers al Japó va així:

83% Asiàtics.
10,9% Sud americans.
1,5% Europeus ( cal comptar Europa de l'est, Romania, Sèrbia...).
1,3% Nord americans ( 0,8% EEUU ).
1,3% Africans.
1,2% Rússia.
0.5% Oceania.

Els nacionals japonesos arrestats el 2003 van ser, 433.305.
370.877 crims.
62.428 ofenses.
L'index de criminalitat al Japó es de 0,340% a Europa del 0,042% a Amèrica del 0,023% i a Oceania del 0,004%.
Val a dir que es possible que molts estrangers hagin estat detinguts o arrestats pel sol fet de ser estrangers. Això condiciona molt els percentatges anteriors.

Un guiri munta en una bici legal que pertany a la seva dona, té tots els papers en regla, assegurança medica i d'accidents, permís de circulació del vehicle, i impost de matriculació, un japonès té una bici sense papers, de nit sense llums, circula en sentit contrari i fa anys que no paga els impostos del vehicle a l'ajuntament. Però és clar la policia atura al guiri, per que els guiris robem bicis ho duem al DNA, com la grip.

dijous, de maig 07, 2009

Ressaca de festa

Torno a la feina, després d'una setmana de festa, la Golden Week, molta pluja i moltes hores de Lego amb la "patufa". És l'hora de posar-me el dia amb el emails, si trobo el ratolí, fa tants dies que no toco el Mac que no sé ni on para...Fer tanta festa no és bo pel cap!

divendres, de maig 01, 2009

Gelat i suc de llimona

Avui 1 de maig treballo, no em queixo, m'agrada la meva feina, tant que la faria de franc. Però sóc un home de família i no m'ho podria permetre.
Sóc un de tants "gaijin", estrangers, que ha vingut al Japó a treballar, a conèixer la cultura de la meva parella, a canviar d'aires, cansat del desencís en que està immers el meu país.
La gran majoria de "gaijin" al Japó hem vingut en pau, per diverses raons, perseguint els nostres propis somnis, cercant la nostra "llegenda personal" com diria Paulo Coelho.
El meu company de feina va néixer a Alabama, als EUA, va venir al Japó seguit fugint d'un sistema social injust, per trobar al Japó una família amb tietes amables, de les que fan pastissos. És pare d'un nen i una nena encantadors. Gràcies al seu esforç va fundar Stellar Debris, amb la seva dona, empresa on jo em vaig incorporar ara fa dos anys, entre el tres hem aconseguit, fer el que ens agrada, i a sobre, guanyar-nos hi la vida.
Aquest més estrenarem nou estudi, unes oficines annexes a la nova casa que el meu company s'està construint. Tenir les oficines al poble potser no és tant glamouros com al centre de Tòquio, però et deixa més temps per estar amb la canalla. Jo tinc el privilegi de tornar cada dia a casa per dinar i estar amb la meva filla i l'Aya. Quants pocs tenen aquesta sort en aquest país on els pares només dediquen 30 minuts diaris de mitjana als fills. Pares papes vull dir.
En Chris i jo en gaudim molt més, juguem amb ells, els llegim contes, passegem en bicicleta...
Avui fa un dia fantàstic, en tornar a casa per dinar, m'aturaré a la botigueta i compraré gelat i suc de llimona.