Les imatges del terratrèmol de Haití fan plorar de impotència i dolor. Impotència perquè no es pot lluitar contra la Natura, dolor en veure la tragèdia humana. Va ser el dimarts quan preparava la motxilla de l'escola de la meva filla que em vaig tornar a adonar del país on visc. Entre tovalloles, llapis, llibretes i la bata de l'uniforme, vaig posar la seva caputxeta d'emergència, és un coixí-caputxa de color groc ( decorat amb personatges ) que tota la mainada ha de dur a l'escola ( bressol ). Els servirà per protegir els seus caperronets en cas de terratrèmol. És clar que abans s'hauran d'amagar sota la taula...Visc en una casa d'última tecnologia, amb vàters que s'obren sols, cuina intel·ligent que es para quan el menjar està llest. L'estructura de l'edifici està preparada en cas de terratrèmols, les bigues són de metall i no hi ha soldadures, només caragols i molles, les juntes dels murs són de dos dits d'amplada segellades amb silicona entre bloc i bloc d'uns maons fets d'una barreja de ceràmica i ciment. Finestres de triple vidre laminat perquè si es tenca no s'escampin els trossos, algunes amb vidres armats. Visc en una casa a prova de terratrèmols, que es gronxa flexible amb cada tremolor sísmic, al ritme de la terra, com si volgués ballar amb ella. Pilars, nous fonaments, murs de ciment per protegir la terra d'esllavissaments. Enginyeria del segle XXI i arquitectura especialitzada. Visc segur, entrenat, preparat, però encara em desperto per la nit i el cor em batega accelerat quan la terra comença a tremolar.
3 comentaris:
és que em sembla a mi que mai s'està del tot preparat per aquestes calamitats... i quan li toca a gent que no es pot preparar, encara menys !!
És trist veure tot com queda el dia després...
A mi també em sap greu que aquestes desgràcies passin només als països pobres, perquè els rics tenen estratègies i diners per poder-les esquivar.
Publica un comentari a l'entrada