Una de metges i disseny

Ahir vaig haver d'anar a cal metge, fa uns dies que no puc parar de tossir. La medicina al Japó no és pública com a Catalunya però tampoc és la bogeria americana. Els japonesos tenen assegurances mèdiques privades o públiques, les primeres normalment les paga l'empresa i les públiques, que depenen de l'ajuntament, les paga un mateix. Jo sóc el titular de la targeta sanitària i la meva parella n'és beneficiaria. La mainada té cobertura mèdica gratuïta fins al 6 anys. Quan es va al metge, però, cal pagar en el cas d'ahir, vaig anar a la consulta d'un otorino, no cal fer hores de consulta ni estar-se esperant entre milers de jubilats per ser atès, truques, et donen hora i ja està. El doctor em va fer una exploració de pit i una radiografia, i va decidir que tenia problemes de manca d'humitat, que se'm ressecava la gola i que m'havia de comprar un humidificador, a part em va receptar unes medicines. Total 1.500 ien.

En acabat vaig anar a la farmàcia on has d'omplir un formulari i mentre mires la tele les farmacèutiques ( sempre són dones ) em van preparar la recepta. Al Japó no et donen la capsa sencera de pastilles, només les que ha receptat el metge i la quantitat especifica, si n'has de menester més has de demanar una altre recepta. Penso en quants diners s'estalviaria la sanitat pública catalana si en comptes d'haver de comprar tota la capsa poguéssim comprar 4 o 6 pastilles. Crec que si s'hagués de pagar 8 euros per consulta molta gent s'ho pensaria abans d'anar al metge a passar la tarda. A mi el sistema japonès m'agrada, tot i que quan s'entra en cirurgia la cosa és més complicada, i tenir un fill val al voltant de mig milió de iens uns 4.000 euros, dels quals, però l'empresa en paga una part.

La llista de les medicines, quan les haig de prendre i quina quantitat, la llibreta on queda registrat el meu historial farmacològic, i la targeta sanitària.

Tot seguit vaig anar a comprar el humidificador i em vaig trobar amb aquesta meravella, la fulla és el comandament a distància. Normalment els japonesos no presten massa atenció al disseny i aquest tipus d'aparells són trastos lletjos que semblen sortits d'una llar d'avis, però darrerament em sorprenen bastant.