diumenge, d’octubre 31, 2010

Segona castanyada a Hiratsuka

 Aquesta ha estat la nostra segona castanyada a la casa nova, com passa el temps! Aquest any hi ha una "personeta" nova, per aquest motiu he fet més panellets ( això és una excusa encara no en pot menjar ...)
Crec que aquest cop m'han sortit millor, he tingut la sort de poder comptar amb matèries primeres del nostre país, com ametlla en pols o xocolata de ca l'Almera de Badalona.

 També he rebut ajuda de la Shikibu, que s'ha atipat de fer "controls de qualitat" dels ingredients.

 No sé com s'ho fan els pastissers professionals, però arrebossar els panellets de pinyons és molt difícil.

 En fi, crec que m'he passat, un quilo de panellets! En sembla que avui no soparem. Aquest és l'aspecte que tenien abans d'entrar al forn,  ( els panellets, ens nens també me'ls menjaria però crec que no es pot )...

 N'hem fet de coco...

 ...de xocolata de la que caga la gata...

 ...de pinyons, és clar...

...i de ametlla.

Per a qui li interessi he seguit aquesta recepte:
1/5kg d'ametlla en pols
1/5kg de sucre llustrat ( com que no en tenia n'he molt del normal, dues hores de morter! I el braç encara em fa mal )
100g de pinyons
50g d'escates d'ametlla
15g de xocolata en pols de ca l'Almera!
La pell ratllada d'una llimona
2 ous per a la massa i 1 més per arrebossar i pintar
50g de coco ratllat

Per a la massa.
Ahir vaig  barrejar l'ametlla i el sucre llustrat amb dos ous en un vol metàl·lic, quant vaig tenir la massa lligada hi vaig afegir la llimona ratllada, i després ho vaig tornar a barrejar tot. Després vaig posar la massa a la nevera i la he deixat reposar un dia ( potser li hagués hagut d'afegir una patata perquè en quedés la massa més melosa ).

Per als panellets.
Avui he fet boletes amb la massa, he pesat les boletes per que fessin entre 19g i 22g ( tampoc sóc Ferran Adrià )
Els panellets de pinyons i els d'ametlla els he sucat amb un ou batut per fer que el pinyons i les escates d'ametlla s'hi quedessin enganxades, això ha estat molt difícil!
Amb els de coco i els de xocolata és més fàcil, només cal afegir els sabors a la massa i després modejar-la, amb els de coco he espolvorejat una mica de coco abans d'enfornar-los però amb els de xocolata hi he afegit el sucre llustrat després.
Per coure'ls.
He emprat dues safates, una pels de pinyons i ametlles i una altra pels de coco i xocolata ( el coco i la xocolata es cremen fàcilment i la xocolata cremada és amargant).
He pre-escalfat el forn a 250 graus i un cop calent els he deixar fer durant 10 min, els de xocolata i coco els he posat a la safata de baix, he pensat que potser els hauria de treure abans però no ha calgut.
Tot això ho he fet aquest matí, i els he deixat refredar a temperatura ambient ( mes o menys uns 24 graus ) fins que ens els hem cruspit cap a les sis de la tarda.
Segons sembla eren bons, segons la critica. A mi n'han agradat.

Un any més, bona castanyada o Halloween!

9 comentaris:

maria ha dit...

Oh quina bona cara que fan!Aquests de xocolata fan més bona pinta.Et prenc la recepta per fer-los.Quina delicia!

Anònim ha dit...

Tenen molt bona pinta!
Nosaltres la massa la fem sense ou, només ametlla, sucre, una mica de patata (poqueta) i la ratlladura de llimona.
Al principi la massa sembla seca, però treballant-la molt es lliga be.
Deixem reposar la massa 24h.
El truc per enganxar els pinyons: T'omples la ma de pinyons i pressiones les boletes perque s'enganxin, després els "pintes" amb ou batut.
Bona castanyada!!

Txell

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Els dexocolata també són els favorits de la Shikibu.

Txell gràcies pel consell, ho provarem l'any vinent! Crec que encara tenim panellets per una setmana!

Olga Prats M. ha dit...

Moltes felicitats per aquests panellets! Cada cop són més professionals! Jo tinc la sort que la meva mare els fa tant bons que jo ni ho intento, però desprès de veure el que heu fet, ja estic animada pel any que ve...ara mateix li vaig a demanar la recepta! Una abraçada!

Claire ha dit...

Quina pinta més bona!!
Els que faig jo cada any amb ma mare no queden tan bé (almenys visualment, perquè no he pas tastat els teus) però segur que estan mooolt bons!
I jo sempre tinc molts problemes perquè se m'enganxin els pinyons. He provat mil maneres, i mai és tan fàcil com diuen els pastissers i la gent que ho fa. Per què?!?! Algun dia ens sortirà!

Lalu ha dit...

Sóc una fanàtica dels panellets i en faig cada any des de que era petita però mai m'han sortit com a tú! Semblen de pastisseria. Això sí, jo com la Txell els faig sense ou, amb ametlla, patata i sucre.

M'ha fet molta gràcia descobrir el blog d'un badaloní que viu al Japó; jo sóc d'El Masnou, tot i que nascuda a Badalona, on hi vaig viure durant els meus primers 4 anys de vida i d'on és la meva mare. A més sóc a tocar-hi i continuu anant-hi força sovint. I baja, que em fa gràcia quan menciones Can Boter o l'Almera (hvent-ho vist tota la vida quines coses per emocionar-se, oi?). A més, no sé si ja ho sabràs, des de fa relativament poc al carrer del mar hi han possat una botigueta de menjar japonès per emportar (es diu "sushi-si"). :)

També, com a molta altra gent de la meva generació (sóc del 82) el Japó em tira molt i entendràs que m'agradi llegir-me el teu blog: és com una finestreta a aquell país tan llunyà per a mi.

Salutacions!

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Ei! Olga!
T'has d'animar dona, segur que havent fet Belles Arts les boletes et sortiran la mar de bé.

Hola Claire!
Mira si "éren" bon que ja no en queden. La Shikibu ha firat amb els de xocolata!

Hola Lalu!
Definitivament ho hauré de provar això de posar patata i no ou.
L'Almera és una de les coses que més enyoro de Badalona. El perfum que es pot sentir en passar-hi per davant és mortal! El darrer cop que vaig visitar Badalona hi vaig entrar a comprar xocolata els vaig dir que vivia al Japó i que sovint pensava en el perfum que desprenia la botiga, els vaig demanar de fer fotos, van ser molt amables tot i que crec que no van entendre molt bé de què els parlava quan em referia al blog.

Kojirô ha dit...

De fet, podries fer populars els panellets al Japó si els venguessis o els hi regalessis a coneguts :D

Fa poc que et segueixo i és la primera vegada que veig als teus fills.

Enhorabona per aquest bloc i per tenir una filla tan bufona ^^.

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Hola Kojirô!
De fet en vaig repartir un quants, però un em van dir que no se'ls menjaria perquè eren massa macos! I un altre se'ls va menjar tots sense compartir-los amb la família perquè eren massa bons!