"Japonitzat"

Aquest any farà set que vist al Japó, i tot el que el meu japonès és tan dolent com el català de Montilla, me n'he adonat que el meu català ha anat incorporant mots d'aquesta llengua asiàtica. Hi és que el japonès, segons com, és molt precís per segons quines expressions.
Per exemple els giongo, onomatopeies que imiten sons, com ara pera-pera ( xerrar pels descosits ), peko-peko ( tenir un budell buit ).
O els gitaigo que imiten estats d'ànim o físics, ira-ira ( estar irritat ), sukkiri ( sentir-se alleujat ), pika-pika ( brillar ).
Però hi altres expressions que he notat que fins hi tot natius d'altres llengües, com l'anglès, també usen. Com ara:
Sugoi! Pot dir genial,  molt,  òndia, què fort !
Eto...vindria a ser com un d'això...és una expressió que indica dubte.
So, so, com així, o si, si.
Gomen ne, ai, perdona.
Kawaii, bufó.
Kakkoi, atractiu, trempat, ferm.
Dame, no!
Uso, no pot ser, mentida!
Umai, molt bo ( de sabor )
Per dir-ne algunes, però és normal barrejar aquestes expressions amb el català, i em passa fins hi tot quan parlo amb catalans. M'estic japonitzant!