El servei del vaixell es va fer famós per la combinació entre la seva cuina i una esplèndida decoració d'interiors d'estil Art-Deco. Sovint se'n fa referència com la "Reina del Pacífic". Charlie Chaplin i Jigoro Kano (fundador del Judo) es troben entre els passatgers més notables.
L'any 1941, abans que Japó entrés a la Segona Guerra Mundial el Hikawa Maru va ser utilitzat pels jueus refugiats escapant del nazisme a través del Japó. L'historiador marítim Reuben Goossens descriu l'experiència de Warhaftig Zorach, gràcies als seu diari abord del vaixell. Zorach amb la seva família va deixar de Yokohama al Hikawa Maru el 5 de juny de 1941 amb destí a Vancouver, Canadà.
Zorach d'escriu el viatge com: "unes vacances d'estiu i amb la guerra que semblava estar tan lluny", encara que, va dir, "jo no tenia una ment en pau per la gran responsabilitat que havia d'ajudar els refugiats jueus dels problemes als que enfronten."
Després de l'entrada del Japó a la guerra Hikawa Maru es va convertir en un vaixell hospital, i com a resultat, en última instància, va sobreviure a la campanya aliada contra la flota mercant japonesa. Després de la final de la guerra que va ser utilitzat pels EUA per a la repatriació de tropes fins 1947. A continuació, el Hikawa Maru va ser retornat a Japó per portar càrrega entre el Japó i els EUA.
El 1954 va ser possat fora de servei, però després d'una reparació va tornar a portar passatgers a través del Pacífic. La caiguda d'usuaris a causa del creixement del transport aeri fa fer que el 1960 el servei es suprimís definitivament.
El 1961 Hikawa Maru es va convertir en un alberg juvenil flotant i museu permanentment atracat a Yokohama .
El pont i el Capità Miró, amb la primer oficial Shikibu cridant a màquines.
El menjador de primera classe.
La sala social de primera classe.
Els passadissos de primera classe.
Les cabines de primera i la sala de te de primera.
La sala de màquines.
6 comentaris:
Ha de ser tot un viatge en el temps visitar-ho !!
..quina passada...m'encanta!
Quin magnífic reportatge!! Avui no puc fer més que llegir i aprendre ;-))
Bé, sí... també puc dir que em faria moltíssima gràcia prendre un te en un d'aquests salonets tan bonics, ben tranquil·la i convençuda que el capità Miró i la primer oficial Shikibu ens portaran a bon port :-)
Ostres! És preciós...
Tamé vareu anar al parc? Llastima que no varem poder visitar-ho quan hi varem ser, es preciós!!
Tenim tantes coses pendents!!
Very cool stuff! amazing.
Publica un comentari a l'entrada