El Japó és un país ple de sorpreses, de bones i de dolentes, de les dolentes no us en parlaré avui...
Ja us vaig dir que el dissabte vaig anar amb la meva família a Yokohama, la capital de la meva prefectura. L'estació central de Yokohama és com una gran ciutat, hi ha hotels, restaurants, supermercats, grans magatzems, etc. Un dels magatzems més importants és el Takashimaya, és com un Corte Inglés, però amb millor servei, per començar encara hi ha hostesses que fan d'ascensoristes, totes bufones elles, amb guants i barret.
Al terrat del Takashimaya més amunt del 8è pis, hi ha un petit parc amb "cavallitus" pels nens, això és normal, molts d'aquests magatzems en tenen un, a Tòquio hi ha edificis que tenen camps de futbol, tennis i fins hi tot golf al terrat, cal aprofitar l'espai. El que no havia vist mai és un bosc, un bosc decorat amb una coŀlecció d'escultures de bronze. Un paradís verd i silenciós al bell mig del brogit de la gran ciutat.
Aquesta és la vista des del bosc!
4 comentaris:
Caram!! Quan vagi a El Corte Inglés m'ho miraré bé a veure si han decidit copiar aquest bosc :-)
Calla, calla, que encara hi trobaries "rasta-flautes" indignats pixant-se a les estàtues de broze.
Ja tens raó, ja...
Una de les coses que més fàstic em fa de la societat d'aquí (on sóc jo) és com n'arriba a ser de bruta la gent amb les coses que són "de tots".
Jo ja no parlo de ser més net o endreçat a casa (jo sóc bastant desendreçada, sempre tinc piles de papers, llibretes... si estic cosint doncs tot pel mig, ho reconec) no, parlo de "brutícia"... excrements de gossos (el meu barri, a Reus, és per posar-se a plorar) els amos deixen que es pixin a les portes de les cases, a les rodes dels cotxes i les motos aparcats, les caques en mig de les voreres... la gent tira papers, les burilles de les cigarretes... un fàstic :-(
I, imagina quan, a més s'hi sumen aquests "indignats" tan polits...
Sempre he sentit a dir que al Japó els carrers estan nets, netíssims... és cert, oi? :-)
Assumpta.
El primer què has de saber és que al Japó no hi ha papereres pels carrers, ni pipi-cans ni caca-cans. Malgrat això els carrers dels Japó són prou nets, tret d'algunes burilles de cigarreta, i el més curiós del cas és que no hi ha servei de neteja municipal, els carrers els netegem els veïns, sobretot l'associació de voluntaris. Els llocs cèntrics de Tòquio, com Shinjuku, Shibuya o Akihabara els netegen voluntaris també, o les mateixes empreses que hi tenen negocis, els comerços fan sortir els empleats al carrer a escombrar o recollir les bosses que hi puguin haver. Així cadascú té el seu tros net.
També hi ha clubs de jubilats que fan neteja a canvi de diners, són els "silver teams" ( pel color dels seus cabells).
Els parcs i jardins els netegen els voluntaris o els "amics del parc".
No hi ha caques de gos pel carrer, ni pixats tampoc, però als parcs tampoc, fins hi tot al bosc els propietaris recullen des deposicions canines i les desen en bossetes, fins que les poden llençar algun vàter.
De fet però, al Japó no es veuen gaires gossos grans, la majoria de japonesos prefereix gossets de la mida dels gats, que fan caca a la seva capseta abans de sortit a passejar, també veuràs molt sovint com els propietaris duen una ampolla amb aigua i sabó per netejar el pipi dels gossets en cas d'accident.
Darrerament, però hi ha hagut moltes queixes perquè els joves que fan revetlles a la vora dels rius hi deixen la brossa, o renten les graelles de les BBQ al riu ( està prohibit ) i és que al Japó també es va perdent l'educació i el respecte.
L'altra cara de la moneda és el bosc, la gent i llença de tot, neveres, bicicletes, ara amb el canvi a la TV digital, televisors, fa pena, i és que és molt difícil llençar mobles al Japó, s'ha de pagar molts diners en impostos de reciclatge i hi ha gent que no vol pagar, nosaltres ja varem tenir una experiència molt negativa que vaig explicar en aquest post:
http://tobuushi.blogspot.com/2011/03/mites-sobre-el-japo-els-japonesos-son_04.html
Publica un comentari a l'entrada