dilluns, de maig 07, 2012

GW 2012

GW o Golden Week, és un període de vacances que va més o menys des del 3 al 5 de maig, comptant els ponts i els caps de setmana. Aquestes són unes de les vacances que els japonesos gaudeixen més.
Alguns fan viatges a l'estranger, però la majoria es queden al país i es retroben amb la família.
Aquest va ser el nostre cas, ja que vam tornar a Hadano per passar-hi uns dies, però en comptes d'anar a dormir a casa dels avis vam anar tots a un alberg de muntanya. Hadano és un petit poble conegut per ser el "campament base" d'excursions a les muntanyes properes a Tòquio, una mica com la serralada del Montseny.

L'alberg és públic i pertany a la prefectura de Kanagawa, el preu de l'allotjament és de ¥7.000 ( 67€ ) la nit per una cambra amb quatre lliteres o una cambra amb tatami.

Des de la finestra de l'habitació es pot veure el mur de "rock climbing" únic al Japó perquè pot inclinar-se 45 graus.

També es pot gaudir del pont del Parc de Tokawa que travessa el riu Mizunashi. I la caseta de te a primera línia amb una arbre vermell al jardí, em pregunto si hi havia cap Stark pregant-hi sota (^_^).

Els dies no van ser gaire bons per passejar, malgrat que, amb la pluja el bosc adquireix un verd més intens, i desprèn molt bona olor, passejar pel bosc sota la pluja amb canalla petita és un pal, a més al Japó hi ha sangoneres que aprofiten la humitat i se't fiquen a les botes.

Aquesta era la nostra cambra, la Shikibu s'ho va passar d'allò més bé passant d'una llitera a una altra. I jo vaig recordar vells temps, temps de xiruques.

Des del pis de dalt, es podia veure el menjador, per culpa del temps, l'alberg era buit, només ocupat per les nostres famílies, així que ens vam fer el dinar en una cuina professional molt equipada, i per sopar...

...paella, potser no tan bona com les del company Carquinyol, però feia patxoca, no. El fogonet de sota el vaig fer servir d'estalvis, quina mania els japonesos de no tenir estalvis, és clar que es cuina diferent.
I després de la paella amb cava, una mica de barrila abans de dormir, sort que només hi érem nosaltres i que l'encarregat va marxar a les deu de la nit. Tots els cosinets junts no haurien deixat dormir cap excursionista.

L'endemà la muntanya ens convidava a passejar damunt la catifa verda, amb els arbres guarnits de flors.

La Shikibu anava d'un verd que es confonia amb el paisatge, com veieu encara feia fred.

En Miró també volia una foto (^o^)/

Havent esmorzat vam anar a veure un grup que practicava al mur, hi havia una colla de nois de 14 anys, que s'enfilaven com micos.

Però qui em va deixar bocabadat va ser aquest avi, que els va superar a tots, no ho hagués dit mai, vaig estar a punt de preguntar-li que menjava o si s'havia banyat a la piscina de Cocoon.

La Shikibu s'ho mirava amb interès, volia que jo també m'enfiles al mur, ho sento filla, amb prou feines m'enfilo al sofà jo.
L'endemà va ser el dia dels nens, el temps va canviar i va fer bon dia, abans ja us en vaig parlar. Avui és "sant tornem-hi" de nou a la feina i a l'escola, segur que molts s'esplicaran el que van fer durant la GW alhora de dinar.

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Els paisatges són bonics i la paella no feia pas mala pinta (a casa nostre n'he vist que donen ganes de plorar). Uns bon dies de descans has gaudit !

Elisabeth Gea Sastre ha dit...

La paella feia molta patxoca, sí senyor!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Carquinyol.
Les paelles que no surten bé to tenen foto, oi? (^_-)

Elisabeth.
Ningú es va queixar del sabor (^_^)

Carquinyol ha dit...

Les de casa sempre surten bé, però hi ha certs restaurants… ;)