dimarts, de maig 01, 2012

Els meus top 15 del Japó

Altre dia la Nemui va recollir una llista de la revista Forbes de 20 coses per estimar el Japó.

Crec que jo també n'haig de publicar una. Al contrari que el periodista de Forbes, que va venir a fer el turista, el què més m'agrada del Japó, no són ni els temples ni els jardins, ni les Geishes ni les cerimònies del te.
El què més m'agrada del Japó és la comoditat en que s'hi viu. És un bon país per educar els fills, on els ensenyen respecte, bones maneres, sentiment de pertànyer a una comunitat, solidaritat, etc.

Aquesta llista és de les 15 coses que més m'agraden del Japó no hi són per ordre de preferència, però les he posat així que m'han vigut al cap.


01. El transport públic.
El transport públic al Japó és molt bo, net, puntual i arriba arreu, trens, autobusos, taxis, vaixells, avions, tots són molt eficients.
Els trens avisen si hi ha un retard d'un minut, i si arriba tard et donen un justificant perquè l'empresa on treballes no et penalitzi. Els trens i les estacions són prou polides, bé, els vagons són immaculats, i malgrat que el disseny és molt antiquat alhora és molt funcional, els vagons són a nivell d'andana i no has de fer esforços per pujar, a més sempre paren on hi ha el senyal de la porta a l'andana.
Els taxistes sempre són servicials i et tracten com si fossis una persona important, amb els guants blancs i la gorra de plat, tens la sensació que ets un senyor de casa bona amb xofer.


02. L'atenció al client.
Aquest punt és molt important, l'atenció al client és exquisida, tret de comptades ocasions, el client sempre té la raó, l'hospitalitat és boníssima i el tracte molt curat. Són molt amables, educats i servicials, t'afalaguen amb reverències, ja sigui per comprar un bolígraf a un "tot a cent" o una barra de pa, sembla que estiguis a Tiffany's comprant un collaret de 3 milions d'euros.

03. Horaris comercials.
Els horaris de les botigues solen ser diferents si es tracta d'uns grans magatzems, una botiga de barri o una Convenience Store ( botigues de 24h ). Però cap de les esmentades tanca al migdia ni els caps de setmana. A la fi t'acostumes a fer la compra els diumenges quan tens festa de la feina. No sé com he pogut viure tants anys sense pensar-hi.


04. El menjar.
Als Japonesos els agrada menjar, la qualitat dels aliments és bona a les botigues, les pastisseries, impressionants, i les fleques farien enrojolar el flequer de Maria Antonieta. Els restaurants són bons, bonics i barats, i es poden tastar una gran varietat de cuines d'arreu del món, sobretot a les grans ciutats. El tracte sempre és exquisit.

05. Els carrers.
No t'has de preocupar de trepitjar caca de gos, o de veure gent pixant a la vorera, malgrat no haver servei municipal de neteja, la majoria de carrers del Japó estan nets com una patena. La gent senzillament no embruta. No hi ha grafitis i no llença les burilles de cigarreta al terra.
El primer que sobte és que no hi ha papereres, la gent s'endú la brossa a casa o la llença als contenidors de brossa de les botigues de 24h.
No es pot aparcar al carrer a la majoria de llocs, els cotxes, doncs no molesten als vianants, molta gent va en bicicleta, i el dièsel està prohibit dins les ciutats, això fa que malgrat la gran concentració de vehicles, l'aire sembli més net.

06. Seguretat.
Crec que deu ser un dels països més segurs del món, no hi ha perill de passar per carrerons foscos, ni barris marginals i que t'assaltin, pots deixar la bicicleta sense lligar o la mercaderia de les botigues fora sense cap problema. Hi ha lladres, com arreu on hi ha humans, però és un país molt segur en general.

07. L'aigua corrent.
L'aigua de l'aixeta és boníssima!

08. Els vàters.
Què us diré, m'encanten els vàters japonesos, amb els seients calentons, i el bidet incorporat. Els lavabos públics, també són així, i el 90% de les vegades estan molt nets.

09. La banyera.
Una de les coses que més trobo a faltar quan surto a l'estranger és la meva banyera ( dec ser com Pere el Gran ), crec que és el sistema més còmode i relaxant que he vist mai. L'aigua sempre està perfecte, i un cop net, quan et fiques a la banyera, després d'un dia estressant, és tot un plaer.

10. Anar descalç.
M'agrada molt el costum de treure's les sabates abans d'entrar a casa, trobo molt brut trepitjar el terra amb les sabates del carrer. Em fa molta angúnia quan veig a les peŀlícules americanes que els personatges posen els peus d'amunt del sofà.

11. El sistema sanitari.
El sistema sanitari japonès és de copagament, pots triar el metge que vols, no has de fer cues ni hi ha llista d'espera, tot hi que alguns metges tenen més feina que d'altres, i has de demanar cita i potser triga una mica. És cert que les operacions s'han de pagar, però depenent dels ingressos, l'Estat et retorna part de la factura. Els qui més guanyen paguen més.
Hi ha un fotimer de dentistes ( els japonesos tenen les dents fatal ). Són barats i eficients. Les medicines són genèriques, cada metge té la seva farmàcia, només et sumministren la quantitat exacte que t'has de prendre, ni una pastilla de més ni un gram de xarop de menys.

12. Internet.
Tenim el segon millor servei d'Internet del món després de Corea de Sud, mòbils amb 4G, connexions amb fibra òptica, Wi-Fi, i tot més barat que a cap país europeu.

13. Correu
Tenim moltes i bones empreses de missatgeria, des de l'antiga empresa pública de correus fins a empreses privades com Kuroneko Yamato, són eficaces, ràpides i barates. Un dels millors serveis és el de transport de maletes als aeroports.

14. Administració pública.
Fan bona la dita, al servei dels ciutadans ( a la foto el batlle de Hadano amb alguns funcionaris de l'ajuntament el dia de la festa dels nens ).

15. El voluntariat.
Els japonesos són un poble molt generós, ple de voluntaris que treballen per ajudar a la comunitat. Per exemple jo vaig a classes de japonès gairebé cada dia impartides per voluntaris, normalment jubilats que volen conèixer gents d'altres països, però també joves amb ganes d'ajudar.

11 comentaris:

Alba ha dit...

Cada cop que expliques com és la vida al Japó em fas venir més ganes de visitar el país i conèixer tot el que dius de primera mà.

Ara que jo això del videt incorporat al water.... no sé si em convenç!! ^^

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

"Ce joli rajolinet
que les oques tonifique
si le fique en une pique
mantindra le pompis net" (^^)

maria ha dit...

Quina enveja que em feu...ens falta tan per arribar al vostre nivell.

Sara ha dit...

carai...realment fan ganes d'anar a viure allà...

per què com diu la maria ens falta molt per arribar al vostre nivell, però es que ni l'intenció sembla que hi hagi...

Anònim ha dit...

el tema de la neteja i l'educació és impressionant. Recordo que en una excursió per la zona de Hakone a un xiquet se li va abocar part de la coca cola al terra del tren. Acte seguit va treure's un mocador de paper, es va acotxar i va eixugar la taca.

salut i felicitats pel bloc

Carquinyol ha dit...

Les ganes que tinc de dir totes aquestes coses del nostre país… no saps les ganes que tinc, però m'ho posen francament difícil.

En el menjar no le tinc tanta enveja...

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Alba.
És molt net el fet de rentar-se amb aigua i no amb un paper, el meu vàter té fins hi tot un assecador ( molt divertit ).
maria i Sara
hi ha coses que si però d'altres no, tampoc és perfecte.
Anònim.
Si ho fan amb les caques de gos, és normal que també ho facin amb els líquids, per exemple la canalla petita es treu les sabates quan s'enfila als seients del tren, per no embrutar.
Carquinyol.
No tothom pot gaudir d'una paella cuita al foc de llenya en una horta valenciana.
A part del fet que Tòquio és la ciutat del món amb més estrelles Michelin, la majoria de mortals anem a menus de menys de 9€, la diferència és que al Japó pots menjar com un senyor per 4€, la qualitat i el servei, i el que és més important, la relació qualitat preu és de lluny, però de lluny millor que a Catalunya.
I això no ho dic jo sol, també m'ho ha dit en Josep Barahona.

Assumpta ha dit...

Com m'agradaria a mi tenir a les nostres ciutats LA MEITAT del que dius en quant a neteja, civisme, educació...

Aquí, està tot tan brut! Els trens fan fàstic i pudor. Hi ha gent que posa els peus als seients, amb sabates... La de vegades que m'he de contenir de no dir a la gent que no sigui tan porca!! De fet, alguna vegada no m'he pogut aguantar i ho he acabat dient, però el meu marit sempre em diu que no em fiqui en embolics, que algun dia trobaré algú que se'm posarà xuleta i ens tocarà el rebre :-(

Elisabeth Gea Sastre ha dit...

Estic d'acord amb tot, excepte pel tema dels washlets i dels ofuros... dec ser l'unica mortal que, enlloc de relaxar-se en un onsen o en una banyera, s'estressa...

I tens rao, el Japo no es perfecte i hi ha vegades que ho engegaria tot! Pero es mes pel tema de les relacions interpersonals, i aixo ja seria un altre tema...

Jo hi afegiria les botigues de 100 iens iels karaoke :)

Claire ha dit...

UUuuff, hi ha tantes coses que jo no sabria per on començar.
Però comentaré algunes... jejeje

Diria que estic d'acord amb tot! Bé, el sistema sanitari no l'he pogut comprovar, ni l'administració pública ni el voluntariat, però la resta tot em sembla molt bé! I m'encanta!!

Això de treure's les sabates abans d'entrar... tinc unes ganes de tenir pis per poder fer-ho com toca! jejeje

Com diu l'Elisabeth, jo afegiria les botigues de 100 iens i el karaoke! I segur que més coses! La tele, les pelis, la música... ;-P

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Assumpta.
Jo també sóc del qui renyen. La diferència és que al Japó em fan cas.
Elisabeth.
No t'agraden els washlets!? Amb el seient calentó, jo no podria viure sense.
Quan vivia a Hadano, que és un poble de muntanya anava a l'onsen un cop per setmana, tornant de la feina abans d'arribar a casa. O feina a mitja setmana i em deixava nou. A més amb la sauna em vaig aprimar. Els banys m'agraden molt, suposo que és cultural, Badalona era famosa per les seves termes a l'època romana.
Claire.
Els Daiso també m'agraden molt, i ara els han fet millor, amb millor disseny.
El Karaoke no és el meu fort, ho deixo per la dutxa.