divendres, de juliol 13, 2012

Kansougeikai, hola i adéu!

Fa un parell de setmanes em van convidar a una festa de l'empresa amb qui col·laboro sovint, Across. La festa era de benvinguda i de comiat. Benvinguda als nous empleats i comiat als qui deixaven l'empresa, normalment aquestes festes es celebren entre abril i maig, però aquesta va ser una ocasió especial.
L'esdeveniment s'anomena 歓送迎会 ( Kansougeikai ), i és la contracció dels mots, 歓迎会 ( Kangeikai ) festa de benvinguda, i 送迎会 ( Sougeikai ) festa de comiat.
Va ser molt interessant veure com funcionen aquests esdeveniments, en realitat no són diferents dels nostres, els nou vinguts fan una petita presentació, i els qui marxen s'acomiaden explicant la seva experiència i agraint l'empresa per l'oportunitat rebuda.

El president de l'empresa, el senyor Nakanishi, va agraïr la feina feta, va desitjar sort als qui marxaven i va donar la benvinguda als nous empleats. Aquesta no va ser una cerimònia massa formal, ja que es tracta d'una empresa creativa, amb pocs empleats, l'ambient, doncs, va ser molt relaxat, malgrat que potser saltés alguna llàgrima.

Vaig tenir l'honor de fer el brindis, un moment en què vaig voler fer una mica de broma, que per sort va caure bé, em van demanar que brindes en català; Segur? Els vaig preguntar un parell de vegades, davant l'insistència ho vaig fer: TXIN, TXIN! Ja sabia el què em feia, "txin, txin" vol dir "tita" en japonès. Els va fer molta gràcia (^_^)

El restaurant era molt bo, una antiga destil·leria de Sake, restaurada i convertida en restaurant italià, amb forn de llenya i alambins per fer la seva pròpia cervesa, per cert molt bona.

 Mentre alguns xerraven de feina, altres feien fotos del menjar. El pollastre a l'all era molt gustós.

L'ambient va ser molt relaxat i tots vam passar una bona estona, vaig conèixer un parell de dissenyadors nous, un d'ells, admirador de Mariscal.

I de postres pastís amb macedònia!

5 comentaris:

Laura ha dit...

M'encanten aquest tipus d'entrades, que ens deixen veure per un foradet la cotidianitat de la vida japonesa.

Moltes gràcies per compartir les fotos i l'experiència!

;)

Alba ha dit...

Englobar la festa de benvinguda i de comiat en una de sola està molt bé... menys feina pels que es queden, no?

M'ha fet molta gràcia això del TXIN, TXIN, hehehehe!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Laura.
D'això es tracata tot i de vefades, més del què voldria no em puc estar d'expressar l'opinió sotre el què passa al meu país d'origen i al món.

Alba.
En aquest cas està bé, tot i que n'he viscut d'altres més tristes. La feina d'organitzar la festa normament és del departament de RRHH.
El TXIN, TXIN triomfa!

Claire ha dit...

hahahaha Molt bo el tema del txin txin! Si es que te les saps totes!
M'ha agradat molt que es facin festes de benvinguda i comiat englobades! Molt interessant, com sempre!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Claire.
Va ser una mica arriscat, no sabia com reaccionarien, però va sortit bé, deprés van publicar l'explicació al blog de l'empresa.