dimecres, de juliol 11, 2012

Les bicicletes són per a les noies!

Hiratuka, la meva ciutat, és coneguda, en part pel Festival de Tanabata aquest passat cap de setmana, en part perquè té un dels velòdroms més antics del Japó, que encara funcionen. L'èxit del velòdrom és deu en gran part a les apostes, Keirin, que és com s'anomena l'esport de la bicicleta en velòdrom, és com els cavalls o els gossos, però en comptes d'això hi ha senyors en bicicleta vestits de diferents colors pels qui es pot apostar diners.
Les bicicletes, però no tenen el glamour dels cavalls, i el públic que assisteix a les curses és, com ho diria...bé, una colla de jubilats d'espardenya, torrats pel sol i la cervesa, i algun Yakuza de baixa estofa. Si algú de vosaltres ha vist la peŀlícula "Kikujino no natsu ( L'Estiu de Kikujiro )" de Takeshi Kitano, sap de què parlo.
Amb un públic com aquest, és normal que l'organització hagi pensat en crear una secció femenina, en part per atreure més jovent, en part per l'afegit de veure "pit i cuixa", i val a dir que són cuixes fermes (^_^)
Deixant de banda els motius comecial i tot el que envolta el Keirin, val a dir que damunt les bicicletes hi ha atletes professionals que s'hi deixen la pell. Algunes són noies joves, d'altres tenen fills, però compaginen la feina amb la família de la millor manera possible en un país que no ho posa fàcil a les dones treballadores.
Per a mi Girls Keirin em recorda a aquella pelicula de baseball durant la Segona Guerra Mundial, A League of Their Own ( 1992 ), protagonitzada per Geena Davis i Madonna. Durant la guerra els homes eren al front, i l'associació de baseball va decidir crear una lliga femenina per entretenir la reraguàrdia.
Les jugadores havien de saber vestir i comportar-se com "senyoretes" i fins hi tot els unifomes eren diferents.

Girls Keirin és una mica semblant, ho vaig veure en un programa de la televisió, on ensenyaven el dia a dia d'una corredora, a part de l'entrenament físic, tenen classes d'allò que abans es deia urbanitat, i també sessions d'estilisme. Val a dir que algunes les necessiten més que altres (^_^)
Posaria la mà al foc que els homes no s'han de maquillar per sortir a córrer. Peró Japó és la capital mundial del maquillatge.


Classes de maquillatge...

No sé quina diferència marcarà el maquillatge a l'aerodinàmica...

 llesta per córrer...

 Els colors ajuden a diferenciar les corredores per les apostes...

 Crec que duen les mateixes proteccions que els homes...

 Una sessió d'entrenament, amb els maillots al gust...

 Una altra diferència amb els homes, de vegades, les noies duen maillots roses, és clar és Japó (^_^)

Aquestes són les bicicletes de les noies, els pes i la mida és diferent de la dels homes, el disseny, és el mateix tot i que potser hi posen més colors.

Aquest és un esquema del velòdrom, si voleu veure com és el de Hiratsuka podeu visitar una entrada que vaig fer fa uns mesos, on vaig poder provar diferents bicicletes.

3 comentaris:

Begonya ha dit...

¿Per què li donen classes de maquillatge? Bé, salutacions des de València!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Hola Begonya!
Les classes de maquillatge són perquè estiguin guapes, com a la peli que esmento a l'entrada. Tot és marquèting.
Però el Japó és una mica sexista encara.
Salutacións a València!

Claire ha dit...

Ostres, l'he trobat molt curiós aquest tema!
I sóc súper fan de "Kikujiro no natsu" i molt més de la seva banda sonora, una passada!!! És part de la banda sonora de la meva vida!
M'encanten els colors que porten als maiots i a les bicis! Pot ser divertit de veure!