dilluns, de novembre 26, 2012

26N Fent sumes, moltes cabòries

Deia Xavier Sala i Martín en un article publicat dissabte que CiU necessitava la majoria absoluta per tirar endavant el procés cap a la sobirania. Potser sí, queda clar que els resultats d'ahir deixen molts dubtes, per una banda ERC puja, i les CUP han entrat al Parlament, per altre CiU perd 12 diputats, SI es queda fora i el partit lerruxista C's triplica la seva força.
Qui ha deixat de votar CiU? Votants a qui no els agrada la deriva sobiranista? Sobiranistes que ha preferit votar ERC? Jo no vaig votar CiU perquè no me'n refiava, però no els volia veure tan malament, i tot i que estic content que ERC sigui segona força, el resultat mirat fredament, no ha estat gaire bo per les nostres aspiracions nacionals. De fet els partits que han parlat d'estat propi, interdependència o clarament independentistes han perdut dos diputats.
Ara caldrà veure que vol fer Iniciativa, de moment ja ha demanat que ERC no faci president a Mas, i això no apunta bé.
Sala i Martín avisava d'això al seu article, ERC i CiU hauran de deixar de banda les seves diferències en política social si volen arribar a un acord per portar el país a la sobirania plena.
Votara Iniciativa a favor de la consulta, quan ja s'ha pocisionat clarament contra Mas? I que farà Junqueras, donara suport a Mas i aconseguirà que les CUP i el eco-socialistes donin suport a un govern de dretes?
I Mas, moderarà el seu discurs i tornarà a l'autonomisme?
Hi ha moltes preguntes que els analistes partidaris de la Independència o l'unionisme ja s'afanyes a respondre escombrant cap a casa.
Vicent Partal diu: "I tot pren encara una dimensió més clara si analitzem el nombre de vots. El 2010 la suma de CiU+ERC+SI significaven 1.525.000 vots i ara la suma de CIU+ERC+SI+CUP en signifiquen 1.761.000. Això són 230.000 vots més."
López-Tena ha dit que Catalunya a rebutjar la Independència i ha acceptar la seva extinció, esperem que s'equivoqui, jo penso que va ser una llàstima no haver anat just, ara es nota l'error.

Jo m'he quedat amb un regust agredolç a la boca.
Què en penseu?

13 comentaris:

Marta ha dit...

Hola Isaac, quan en Xavier parla se la d'escoltar bé, ja que ell polític no en ser`però sap qui pot portar els comtes clars. Jo també estic contenta que ERC hagi pujat tant, però el que no veig clar es que vagin tots a una, sobretot ICV que ja va dir que posaria trabes a en Mas, llavors posarà trabés a la Independencia? Em dona la sensació que aquest home s'ha de pensar millor el seu discurs, però bé....jo segueixo confiant amb que ERC farà el millor per Catalunya, sinó tornarem a unes altres eleccions.

Petons a la familia!!!

Marta

Alba ha dit...

Doncs mira... jo estic contenta que Mas no hagi aconseguit majoria absoluta.... ara, què faran amb els pactes? Això ja no ho veig tan clar... El que sí que m'agrada és que les CUP hagin entrat al parlament, almenys hi haurà algú disposat a tocar els pebrots als que sempre han fet la seva.
La consulta és farà, seguríssim!

XeXu ha dit...

CiU no té per què ser tan de dretes. Les polítiques que fa són clarament d'aquesta tendència, però l'esperança és que un partit de centre-esquerra com ERC els pugui redreçar una mica, que els faci actuar una mica més pel poble i no per altres interessos. Cadascú té la seva manera de fer les coses, però la d'un partit d'esquerres amb cap hauria de ser molt bona. Si ERC aconsegueix moderar aquestes polítiques tan bèsties de CiU, potser els altres d'esquerres no ho veuran tan malament i hi donaran suport.

El que està clar és que els canvis socials no són immediats. Cal anar fent camí, parlar d'independència demà és el que s'ha carregat a SI, cal fer veure que aquest és l'objectiu, però que costarà perquè hi ha molta gent en contra, i mentrestant, crear un entorn de confiança en els nostres governants per demostrar que tenim una política justa i potent, i que una altra realitat és possible. En aquesta legislatura ens haurien d'ensenyar com de meravellosa podria ser una Catalunya independent. Si ho aconsegueixen, abans del 2016 hi podria haver referèndum i les opcions d'un Sí pujarien.

Amb tot, tampoc esperava ni volia veure CiU tan malament, però segueixen sent predominants, tot i que els governs europeus que han fet aquestes polítiques han caigut. Per alguna cosa serà. Ens pot consolar pensar que millor això que una majoria absoluta.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Marta.
Espero que n'hagi fet un gra massa.

Alba.
jo tampoc volia la majoria, però ha baixat massa, espero que no s'espanti.

XeXu.
Per a mi CiU és de dretes, però són unes dretes europees, lluny del que són les dretes espanyoles.
Espero com tu que Junqueras faci de pont entre IC, les CUP i CiU, per avançar cap a la llibertat.
Espero que tot això ho tinguem enllestit abans del 2016 (^_^)

Anònim ha dit...

Em sembla que va ser Jordi Pujol qui va dir que en política mai es guanya 13 a 0 ...

començo dient això perquè suposo que tots [els que som sobiranistes] teníem feta la carta als Reis en base al que anàvem veient i sentint:
- majoria [quasi] absoluta de CiU (o sigue, que millorés resultats tot i les retallades)
- que ERC aconseguís els 20 escons que li donaven les millors enquestes i fos necessari per a què Mas no es despistés
- que el PSC s'enfonsés fins als 15 diputats
- que el PP es quedés com estava
- que Iniciativa pugés un parell o tres d'escons
- que Ciudadanos no augmentés tant com deien les enquestes
- que la Cup entrés ...
- ... i que Solidaritat no desaparegués del Parlament.
I clar, no tots els dies són diumenge ... algunes coses han passat i d'altres no ... perquè aquesta carta als Reis donava més de 135 diputats.
D'aquí ha vingut la decepció en veure que CiU es quedava només amb 50 escons (quasi com l'any 2003 i 2006, que és del lloc on venia Mas, no ho oblidem) ...

D'altra banda, si mirem vots purs i durs, la cosa no ha anat gens malament:
- 1 milió 780 mil vols purament indepentistes (CiU, ERC, SI i les CUP) contra 1 milió 524 mil de fa 2 anys ... 256 mil vots més
- Els ni carn ni peix del federalisme (a més a més del PSC aquí incloc Iniciativa per allò de fer d'advocat del diable)han tret 882 mil vots contra 805 mil de fa dos anys. 77 mil vots més
- Finalment, la caverna (PP, Ciudadanos i PxC) ha tret 806 mil vots contra 568 mil de l'any 2010 ... 238 mil vots més

Resumint, el vot unionista ha crescut, proporcionalment, encara més que el vot independentista ... però pensem que, fins i tot sumant els vots federalistes i unionistes no superen el vot sobiranista.
D'això es deriva que ara ja està clar quanta gent som a cada costat ... qui va votar per CiU no pot negar que és un indepe convençut. D'altra banda, fa 2 anys, quan van sortir els Ciudadanos a la palestra, Vicent Partal ja va dir que, quan s'inicia un procés d'independència, és normal que apareguin unionistes ...

I això ens situa en el moment on l'ANC ja va plantejar que estàvem entrant: cal aconseguir una majoria social al carrer ... i això vol dir que s'ha de convèncer la major part dels votants de PSC i d'Iniciativa de què no hi ha altra sortida que la independència ... AQUÍ ESTÀ LA CLAU DELS PROPERS MESOS

Ara el que hem de fer la gent és mantenir l'optimisme ... reconec que no hem arrasat `però la cosa no ha anat gens malament. I si no n'esteu convençuts, doneu un cop d'ull als diaris del món ... cap parla de fracàs de l'independentisme ni diu que el sobiranisme ha fet un pas enrera

Evidentment, els reptes són majúsculs ... ningú va dir que seria fàcil.

salutacions des de l'Aldea

pons007 ha dit...

El poble ha parlat! ara toca que els polítics facin el que els hi surtid els coll... nasos.

Eutrapèlia ha dit...

Isaac, el 2010 potser seria un anacronisme considerar que CIU era independentista. Per això també ens van portar a les urnes, al seu programa no contemplaven començar amb el referèndum a obrir via cap a la independència. I ara sí, per tant sumem molts diputats que han estat triats com a sobiranistes ara i que el 2010 no representaven el pensament independentista ^^ Per fer ballar encara més les xifres :D

Javier del Campo ha dit...

Jo sóc força optimista, no oblidem una cosa. Amb la independència per davant CiU ha tret 50 diputats. Els 62 diputats de la passada legislatura no van ser votats per ser obertament independentistes, i de fet no ho eren. Per mi aquest és el principal canvi.

Estem sense cap mena de dubte davant del parlament més independentista de la història 24 (2010) vs 74 (2012).

Guanyarem.

Assumpta ha dit...

Jo em vaig quedar molt trista, la veritat :-(

Amb el pas dels dies vaig veient les coses diferents, però en primer moment se'm va caure el somni a terra i se'm va fer a miques petites...

Agraeixo molt a l'anònim de l'Aldea aquesta frase:
"qui va votar per CiU no pot negar que és un indepe convençut"

Som molt donats a negar als altres el dret a definir-se i sentir-se com ells mateixos es defineixen i es senten... Durant uns anys, dir que era independentista amb tot el meu cor i que votava CiU era objecte de respostes burletes i negatives... Em negaven el meu sentiment!!!!

Més o menys com a Madrid ens diuen "tu eres español te guste o no" (comentari estúpid al màxim) jo m'he sentit a dir que si votava CiU és que no era independentista.

Al menys espero que això ja s'hagi acabat :-)

I ara... a veure com es desenvolupen els fets...

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Lo de l'Aldea
Totalment d'acord amb la teva carta als Reis.
M'agradad molt el teu comentari, m'ha pujat molts els ànims.

pons007
Sempre ho fan.

Eutràlpelia
Segurament ara hi ha 50 diputats independentistes a CiU.

Assumpta.
Jo vaig fer un crit de joia fins que vaig veure els diputats de CiU. Després vaig començar a fer números i em vaig deprimir, sort que n'hi ha com Lo de l'Aldea que ha fet millor les sumes.
Tanmateix CiU no era un partit independentista, no ho era Pujol, ni Mas, ni Duran i Lleida, ni molts d'altres. Però l'escenari ha canviat.
Si Pujol hagués volgut ja fa anys que seriem un estat sobirà, i això s'ha de tenir en compte.

Assumpta ha dit...

Jo crec, i ho dic amb tota sinceritat, que els votants de CiU hem estat injustament valorats en moltes ocasions.

Jo fa temps que voto CiU essent independentista... Era plenament conscient que NO TOTS els diputats que sortien escollits per la coalició eren obertament independentistes però sí que no tenia cap mena de dubte que el camí que s'anava fent era en aquesta direcció...

Doncs bé, quan jo deia que era independentista i votava CiU hi havia que es creia amb dret de dir-me "què era jo"... "Si votes CiU és que no ets independentista", la qual cosa sempre m'ha semblat una falta de respecte tan gran com aquells espanyols que diuen "Tu eres española tanto si te gusta como si no".

Quan a les darreres eleccions en Mas es va posar tan insistent amb el tema Pacte fiscal, jo vaig intuir clarament -i ho dic amb tota sinceritat- que això era el principi d'un camí... i un camí que m'agradava molt.

Doncs bé, ara sóc jo qui, amb orgull, diu que la postura de CiU és molt més clara, molt més catalana, molt més valenta, molt més bona, sincera i noble que la d'ERC, que va formar part de dos tripartits (el segon que els hauria de caure la cara de vergonya) i ara es volen mantenir fora.

I consti que tinc familiars meus votants d'ERC... això sí, no sé si estan massa contents... Ho haguessin pensat abans.

Com he llegit en un comentari a Nació Digital signat per un tal "Xicarró"

"Ara que ja ha passat la febre electoral, potser algú voldrà reflexionar sobre el què hem fet entre tots. Acabem de matxacar l'únic president de la Generalitat que ha desafiat obertament Espanya, des de Lluís Companys.

Ens hem carregat el primer i únic projecte viable d'Independència que ha tingut Catalunya des de fa 300 anys. Hem transformat l'eufòria en desesperació, desconcert i por.
"

Anònim ha dit...

Hola Assumpta

Vaig dir allò de que "qui va votar per CiU no pot negar que és un indepe convençut" perquè és el meu cas. Jo havia votat tota la vida partits independentistes ... i ho he continuat fent perquè el diumenge vaig votar per primer cop a CiU. No me’n penedeixo perquè no tinc cap raó per a fer-ho. Vaig triar aquesta opció (entre altres raons) perquè Mas ja va deixar ben clar que volia un estat “com Dinamarca” ... i això és el que jo també vull per al meu país. Aquest és un exemple, però n’hi ha hagut més durant els darrers mesos que em sembla que demostren que CiU ha fet un pas decidit cap al sobiranisme ... I crec que ho han fet perquè ells realment ho senten així i perquè, a la vegada, apostar pel sobiranisme és una mostra de realpolitik (només cal veure la suma de vots que hi ha més a dalt).

Respecte al que dius que “Som molt donats a negar als altres el dret a definir-se i sentir-se com ells mateixos es defineixen i es senten.” Haig de dir-te que estic d’acord amb tu ... a tots ens passa o ens ha passat.
De totes maneres, en el cas que comentes del teu vot, jo tinc una sensació contrària del que tu dius ... Durant anys, tots els militants de CiU que anava coneixent eren independentistes (no sé si tu ho ets o no ... però si em diguessis que sí no em sorprendria). I jo no entenia com era possible que CiU fes les polítiques que feia si les seves bases pensaven com pensaven. Al cap dels anys ho he entès: la política és l’art del possible ... i, senzillament fa 20 anys el país era molt diferent a com és ara (i els líders de CiU també ... bé, a excepció de l’ínclit Duran i Lleida)
Haig de donar-te, també tota la raó, quan comentes que “els votants de CiU hem estat injustament valorats en moltes ocasions”. Un exemple és el que va passar durant la lluita antitransvasament: la militància de CiU al territori pagava les conseqüències de les decisions que prenia el Govern.

Finalment, sí que haig de dir-te que no comparteixo amb tu el que comentes sobre ERC en el teu darrer post ... no és moment de picabaralles entre independentistes (ni catalans en general) ... sobretot apel•lant al passat. Ni la gent que està al capdavant d’ERC és la del temps del tripartit, ni Mas actua com actuava aleshores i ni tan sols Jordi Pujol pensa ara com pensava llavors.
Aquest pim-pam-pum entre catalans, que tan hem practicat en el passat, no ens portarà res de bo ni tampoc ajudarà a què la gent que ha votat socialista o a Iniciativa tinguin clar que, quan es faci el referèndum, la papereta que han de ficar a l’urna és la del SÍ


Hola Isaac
M’alegra que el meu comentari t’hagi animat ... difon-lo si coneixes més gent que encara està una mica moixa. De totes maneres, el que jo vaig escriure estava basat en dades i opinions expressades en altres llocs.
Per cert, una altra cosa que igual t’agrada ... El meu poble és un dels més joves de Catalunya perquè va segregar-se de Tortosa l’any 1983. O sigue que jo ja he viscut (i bastant des de dins) un procés d’independència que va acabar feliçment ... i puc dir-te que és una sensació meravellosa.

Lo de l'Aldea

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Lo de l'Aldea i Assupmta

Crec que avui, amb la decisió de Vila d'Abadal de sortir de Unió, les posicions escara es dibuixaran més definides.
Per la meva banda voldra dir que si bé molts independentistes han votat CiU durant molts anys, el partit en ell mateix no tenia com objectiu la Independència de Catalunya sinó la tranformació d'Espanya.
Gràcies a Déu el discurs ha canviat, però han trigat 30 anys.