dilluns, de gener 07, 2013

Els Reis venen, però venen d'occident?

A Badalona tenim una tradició que he importat a Hiratsuka, és fer "cagar els reis", la mainada de Badalona rep els Reis amb fanalets, perquè no es perdin, després de la Cavalcada de Reis, es reuneix la família i mentre es passeja per casa amb els fanalets encesos es canta una cançó, màgicament els reis fan ploure caramels des del sostre.


També és tradició que l'escola faci fer els fanalets als nens i nenes els dies abans de Nadal, a l'escola de la Shikibu, no en fan de fanalets per rebre els Reis d'Orient, però el papa els vol ensenyar com es fa a Catalunya. La Shikibu em va dir; quina sort de ser catalans, perquè tenim els Reis i el Tió, i l'Angelet de les dents. 
La veritat és que les festes de Nadal catalanes són un plaer per la canalla. Els japonesos, pobrets no tenen res semblant.

Enguany els fanalets, tenien un aire un pel reivindicatiu, però si cal seguir un estel, que sigui el què ens durà a bon port ( jo també vaig servir metàfores marineres ).

Primer assaig, els fanalets ja són a punt, com que tampoc hi ha cavalcades al Japó, farem "els reis venen" després de sopar i un cop banyats.

La cançó que cantem a Badalona fa així:
El Reis venen, venen de la muntanya,
porten joguines per la canalla,
Els Reis, venen, venen de l'Orient,
no porten res pels nens dolents.

En Miró i la Shikibu són molt bons, per això van cagar moltes llaminadures, que de seguida van passar el "control de qualitat" (^_^)

I pels Reis, unes galetes i un sucres japonesos, aigua pels camells, i unes pastanagues, els camells mengen pastanagues?

L'endemà, un munt de regals, fins hi tot per a mi, que m'esperava carbó (^_^).
Ja veieu que les nostres tradicions ens mentenen vives fins hi tot més enllà de l'Orient d'on venien els Reis. Podriem dir que venen d'Occident. I els vostres Reis, d'on venen?

6 comentaris:

Eutrapèlia ha dit...

M'encanta aquesta tradició dels fanalets que expliques! No en tenia ni idea! A la Shikibu li han caigut unes quantes dents, tat? quina gràcia! A Tivenys fem la petroliera. Durant l'any, els xiquets van guardant les llaunes (pots de tomaca, préssec en almívar, el que sigui) i el dia abans de Reis hi fan un forat, hi passen un cordill i les lliguen totes, com un cuc molt llarg. Es tracta d'arrossegar-les la nit de reis per fer molt de soroll i que els Reis sapiguen que en aquell poble també hi ha xiquets. Nosaltres les pintàvem i tot i hi havia capses de galetes de llauna, també ^^ Potser quan tingui fills puc ajuntar aquestes tradicions catalanes que no es fan per tot el territori i no parar!!

pons007 ha dit...

vist els regals que em toquen últimament crec que els meus reis venen de la fabrica de mitjons i calçotets xD

Claire ha dit...

Quina gràcia la tradició dels fanalets! M'agrada molt!
Que macos que esteu a les fotos!!!

Marta Montañá ha dit...



Hola Isaac,

ahir navegant una mica vaig trobar el teu bloc, que m'ha encantat i relaxat molt al passejar-hi
aquesta entrada dels reis és la que m'hi ha fet arribar, perquè? perquè tinc la sort d'haver estat nena a Badalona,
d'haver fet fanalets, d'haver fet cagar als reis a casa o a casa els cosins, amb gran emoció, i ara de gran, encara és
un dels records d'infantessa més vius, que més m'atrapen.
El motiu d'escriure't és per encoratjar-te a seguir aquesta tradició que segur portes tant endins,que mai no et sembli absurd
que els teus fills facin una cosa a casa, que potser quan surtin hi ho expliquin als amics, tant convençuts, es trobin amb petites cares de poker,
interrogants?
M'agradaria si un dia tens temps que m'expliquis més profundament com ho vius això?

jo tampoc visc a Badalona de fa anys, i el meu home tampoc ho era,però va sucumbir,
estem a un poble de Girona, vivim en la casa més màgica, l'única de tot el poble en la que els reis
d'Orient aquí encara, feien la darrera amarrada abans de posar-se a la feina! Els nens ja són grans, però ja en vindran d'altres!
Precaució els nostres amics sabien el que estàvem fent i ningú
es deixava caure a casa de visita, amb nens d'arrels no badalonines!

De cop m'he fixat en que tenies molts enllaços de pintors, il·lustradors, bingo! ja m'has acabat d'enganxar, a que no saps a que em dedico?
et deixo l'enllaç del meu bloc i t'encoratjo a fer un intercanvi de cromos, m'agradaria incloure't en la meva llista d'amics blocaires i amb la ma al cor et dic que m'encantaria, que si el meu t'agrada
em fessis l'honor d'enllaçar-me, em faries molt feliç!

un petó molt gran, tens una familia preciosa!
marta


http://martamontanya.blogspot.com/

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Marta Montañá
Ben trobada Marta, m'ha fet molta il.lusió el teu missatge, veig que no sóc l'únic badaloní que fora de la seva ciutat molt conservar les seves tradicions. Seria una llàstima que es perdessin. Però el millor de tot és veure com gaudeix la canalla.
He visitat el teu blog i he quedat impressionat, has de saber que al Japó hi ha molts il.lustradors, però la majoria no tenen tècnica aquí es porta molt l'estil amateur. Per això sempre és un plaer gaudir d'un treball ferm com el teu, però què t'haig dir, ets molt bona.
Per descomptat que posaré un enllac al meu blog, serà un privilegi, de debò.

Aprofitant l'avinentesa de trobar-te i veure el teu treball, et volia demanar un favor.

Els catalans de Tòquio organitzem cada any una festa de Sant Jordi, a falta d'un LLull o fem al Cervantes, que per tercer any consecutiu ens cedeix la sala d'exposicions ( després de plorar molt ). A part dels actes que organitzem per animar la trobada, fem un racó d'exposicions amb obres de il.lustradors catalans. L'any passat van ser Roser Capdevila i Àlex S. Roca.
He vist que tens il.lustracions de Sant Jordi, et voldria demanar si ens podries fer arribar algunes il.lustracions per Internet en format prou gran per poder-les imprimir i penjar a la sala, amb una breu biografia teva. Si t'hi avinguessis t'ho agrairíem molt.
Organitzem la festa gràcies a les col.lavoracions que anem trobant "picant de porta en porta", però ja saps com està la cultura, oi?

L'any passat la festa va ser un èxit, amb més de 300 visites, esperem que enguany tingui el mateix ressò, però tot depèn de l'ajuda que poguem trobar.

Un cop més agrair-te el missatge, una abraçada dolça com el codonyat de ca l'Almera.

Marta Montañá ha dit...

Isaac, em faria molta il·lusió!!

a veure si hi som a temps, he estat fora per setmana santa i ara feia uns dies que no ho mirava. He buscat pels teus blocs però no he vist cap correu electrònic,

El meu està al bloc, si m'envies una adreça ho tindràs molt aviat!

entomo el codonyat i et reenvio una orxateta de Can Soler, el Fillol pobre ja fa temps que cria malves!