Cartells de la Diada de Sant Jordi 2013

Enguany vaig tornar a dissenyar els cartells que decoraven la sala on es va celebrar la festa de Sant Jordi, va ser la meva petita aportació a la Diada.

A diferència d'altres anys, en que he fet cartells més enfocats a un públic infantil, aquest cop em volia centrar en la figura de Salvador Espriu. Per això els cartells són pràcticament monocromàtics, blancs, negres i grisos, que és com veig la poesia d'Espriu, parets blanques, roba negre, i ombres fortes projectades als murs amb la força de la llum mediterrània que tant enyoro.

La tria potser no és la millor, però és la que més em venia al cap.

A la Pell de Brau, volia il·lustrar el Mur i l'Home de LLibre, com fa Espriu, la paraula contra el mur, la imprenssió, l'exercici inútil de parlar a les pedres. Molts, els qui coneixeu l'obra d'Espriu, sabreu que, en seu llenguatge substitueix el Poble Català pel Poble Jueu i anomena Espanya Sepharad.

Amb Cementiri de Sinera volia expressar una certa esperança, amb les portes del cementiri d'Arenys obertes de bat a bat amb el mar a l'horitzó, aquest horitzó que mena a llevant a un nou dia, a una nova llum.

A Laia m'han guanyat les fantasies de infantesa, en recordo haver vist la pel·lícula amb Núria Espert com a protagonista, la Núria Espert que va sorprendre al país amb el seu nu televisiu representant Salomé.
A la novel·la Laia hi ha un moment en que la protagonista es despulla i entra a l'aigua, a mi sempre m'ha vingut la imatge de la Salomé nua de l'Espert.

Aquest va ser el cartell més difícil de fer, ja que l'obra és molt d'una gran complexitat, dins del drama hi ha dos drames, el teòricament real i el que es representa en un teatre de titelles. Les titelles representen la Història d'Esther, una noia jueva que es converteix en reina de Pèrsia i salva al seu poble.
Els jueus celebren aquesta gesta durant les festivitats del Purim, amb titelles com les que surten al cartell.
Vaig triat aquest llibre perquè és un intent de salvar la llengua, com Esther va fer amb els seu poble. En un moment en que escriure en català era un acte fins hi tot heroic.

Ja em direu que us han semblat.