dimarts, de març 25, 2014

"Puedo prometer y prometo"...que per sota terra passa el metro

"Puedo prometer y prometo"...que per sota terra passa el metro, o "puedo prometer y prometo"... que pol culo te la meto.
A casa es deia molt la primera, tot i que pels carrers de Badalona es sentia més la segona.
Per a mi era l'home del pòster del donut bi-color enganxat a la cabina de telèfons camí de l'escola.Una caricatura més que juntament amb les de Fraga i Martín Villa dibuixava el ninotaire Martín Morales per l'Interviú. Aquella revista que el meu pare tenia a l'oficina del seu taller.
( Ara faré un incís, malgrat el què pogueu pensar, el què em va impactar més de l'Interviú no eren les noies boniques despullades, però les fotos dels atemptats d'ETA, que la revista publicava crudament amb sang i fetge a dojo ).

Ara que Adolfo Suárez ha mort, hi ha molts polítics que s'han afanyat a lloar les virtuts de l'expresident espanyol, tanmateix, a casa en tenim un record diferent.
Un home que no es vam creure, i com podíem? El vam veure jurar els Principios fundamentales del Movimiento com a ministre del règim, vestit amb camisa blava i uniforme feixista.
Aquest va ser l'home que va portar el president Tarradellas, no per tornar la dignitat al poble catala, però per aigualir la força de l'oposició anti-franquista, com diu Pere Portabella, que ja era imparable, de la societat catalana per restaurar la Generalitat amb un possible president d'esquerres que no hagués degut res al president espanyol, ja que hagués estat escollit amb el suport popular.
Aquest va ser l'home que va legalitzar el Partit Comunista Espanyol, però no Esquerra Republicana.
Aquest va ser l'home que per salvar el seu cul, va salvar milers d'assassins feixistes, amb la Llei de Punt i Final, i l'admistia pels feixistes, mentre encara hi havia presos polítics a la Model.
Aquest va ser l'home que si hagués viscut en un país democràtic normal hauria estat qüestionat per pertànyer al partit nazi, i portat davant la justícia per esbrinar quines eren les seves reponsavilitats mentre va ser ministre de la dictadura.

Aquest va ser l'home que deia aquestes perles;

"Su pregunta, perdone que se lo diga, es tonta. Encuentreme, primero, unos profesores que puedan enseñar la química nuclear en vascuence o en catalán. Seamos serios..."
En el periódico ABC. 25 de Agosto de 1976.
És la resposta a la pregunta "¿Es que se podrá estudiar el bachillerato en vascuence o catalán?"

Con este viejo tozudo no hay nada que hacer.
Palacio de la Moncloa, 27 de juny de 1977.
Opinió d'Adolfo Suárez després d'una entrevista amb en Josep Tarradellas i Joan a Madrid, sobre les negociacions del restabliment de la Generalitat a l'exili, on no van arribar a cap acord concret.
¿Y a mi qué me importa?
Palacio de la Moncloa, 27 de juny de 1977.
Resposta d'Adolfo Suárez després de l'avís de Josep Tarradellas i Joan d'una probable manifestació d'un milió de persones, davant el possible fracàs de les negociacions del restabliment de la Generalitat.

Descansi en pau, no l'oblidarem, no oblidarem.

7 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Ja passa això que quan una persona pública mort es recorda una part del que va fer (el que interessa en aquell moment) i altra part "s'oblida"... mira sinó amb en Samaranch que volien posar-li un carrer i tot a Barcelona !

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

La història és massa generosa amb qui no s'ho mereix i s'oblida dels qui si s'ho mereixen. És qüestió de vencedors i vençuts.

pons007 ha dit...

Ja passa això amb els morts, ja veuràs, quan en Rajoi la palmi també se'n parlaran meravelles...

maria ha dit...

Quan han mort són uns angelets...quina pensa! Ja no m'ho empasso!

xavier pujol ha dit...

Va donar cafè per a tothom, i a Catalunya ens el fan amb el marro.

Fita

XeXu ha dit...

Bé, els altres companys ja han dit una gran veritat, que sempre es recorda el que interessa davant un finat. Em quedaré amb la seva darrera frase, que sempre he pensat que havia de ser el sentiment del govern davant les manifestacions públiques del poble. 'I a mi què m'importa?'. Doncs això, que surtin 10 milions al carrer si volen. Tard o d'hora tornaran a casa seva, i nosaltres continuarem donant pel cul com fins ara. A mi ja m'agrada que el poble es mostri així, però en qüestiono l'eficàcia, la veritat.

Anònim ha dit...

Com a minim tu t´has pogut assebentar de la seva mort, però a aqui a Alemanya no han comentat res absolutament res.
He rebut la teba carta. com pots veura no tinc cap pensament de deixar aquet nou pais d´adopciò ja amb trobo una mica millor, per tant he poguta arribar fins la biblioteca mes propera que per sert ja disposa d´internet.
Un peto.
La Consellera