dilluns, d’octubre 17, 2016

Himeji, un castell de peŀlícula

El cap de setmana passat vam poder, per fi, visitar una mica de país. Des que vaig arribar al Japó sempre m'havia fet iŀlusió conèixer els castells japonesos que havia vist a les peŀlícules de Kurosawa.
Aprop de casa en tenim un de molt famós per haver estat el centre d'una batalla molt important, és castell d'Odawara, d'aquest castell, però, només se'n conserva la torre de l'homenatge, i és una reproducció dels anys 70.
També havia visitat el castell de Nagoya, que també és una reproducció. Però mai havia vist un castell de debò, i entre els castells que resten al Japó, el més famós i el més bonic és el Himeji.

De castells al Japó no en que den gaires, per diferents causes, el foc, els terratrèmols, la guerra ( els bombardejos americans ) però la raó principal, que l'emperador Meiji els va fer enderrocar, per evitar que els nobles contraris a la Restauració s'hi poguessin fer forts.
El castell de Himeji es va salvar perquè el seu senyor estava del bàndol de l'emprerador i per la seva bellesa. De fet l'anomenen el "castell del miracle", ja que si bé durant la guerra contra els EUA la ciutat va quedar arrasada el castell va sobreviure als bombardejos.
El castell actual és del segle XVII, tot i que la construcció comença al segle XIV, i ha anat patint reformes i restauracions, la darrera encara s'està duent a terme.
Aquest castell és patrimoni universal de la UNESCO des del 1993 ( una mica tard pel meu gust )
I si us ve de gust us n'ensenyaré unes imatges.

Aquesta és l'entrada a les muralles interiors, antigament el castell tenia unes muralles que envoltaven tota la ciutat, i unes muralles interiors per protegir el recinte militar, la ciutadella.

Durant el segle XVI el Japó ja usada armes de foc i el castell de Himeji està concebut per aquestes defenses, es tracta d'un castell de l'estil Azuchi-Momoyama, amb boques pels mosqueters i un laberint de trinxeres semblant a les fortaleses europees del segle XVIII.

Al bell mig de la ciutadella hi ha la torre de l'homenatge, el darrer reducte on hi havia el senyor amb la seva família.

L'estructura del castell era de base de pedra i un esquelet de fusta i canya trenada amb guix, les portes estaven reforçades amb plafons de ferro per evitar fletxes incendiaries.

Les muralles estan equipades amb aquestes obertures, pels mosqueters. 

N'hi ha de quadrades, rodones i triangulars, imagino per diferents tipus d'armes de foc o llencívoles. 

Des de l'entrada a les torres, tot són passadissos laberíntics, on les forces defensores podien emboscar l'enemic fàcilment.

Les teules estan decorades amb els emblemes de la família, les papallones són dels Ikeda i les flors dels Toyotomi.

Un detall de les portes.

Aquestes obertures allargades a la base de la torre servien per llençar pedres.

Dins el castell hi ha una maqueta de la ciutat en el segle XVII, aquí es poden veure les diferents muralles que protegien la població i el castell, amb els trams de pared i també el fossars que eren plens d'aigua.
Els qui coneixeu la Barcelona del 1700 us n'haureu adonat que aquesta ciutat s'assembla molt a l'esquerra de la Rambla,  tots els camps que hi havia des del carrer Hospital fins la falda de Montjuïc, aquest fet permetia la ciutat resistir setges molt llargs.

Aquesta és l'estructura del castell, aquest entramat de bigues i columnes de fusta permetia que fos resistent als terratrèmols, però alhora era el punt feble contra el incendis, per això hi havia un cos de bombers preparat a tota hora del dia i la nit.

Aquesta és una de les galeries del castell que dóna la volta a la torre, les lleixes de la dreta justa abans de les vitrines són per posar-hi els mosquets.

La complexitat de les taulades del castell.

Diferent portes fortificades dins el laberints de passadissos.

Les escales per accedir als pisos superiors mai directes, sempre amb cantonades on poder-se emboscar. A més cada escala quedava segellada per una porta reforçada i prodegida per la guàrdia personal del senyor, que lluitaria a ultrança per defensar la família. 

A l'esquerra un "festejador", a la dreta un entarimat per poder disparar des de la finestra. 

Aquí es poden veure les giragonses que feia la muralla. 

Un detall de la decoració del castell, una orada, un peix que porta fortuna. 

L'entramat de bigues.

Un altre galeria, un heu d'imaginar que les cambres de la dreta havien d'estar decorades amb tapissos de colors, i separades per cortinatges de seda o bambú. També és possible que el terra estigués entapissat de tatamis.

Una mica deuria ser així la imatge del castell en temps de pau.

Les finestres reforçades per reixes de guix.

Reblons de ferro per reforçar les juntes de les parets.

Les portes d'accés a la planta noble estaven blindades per plafons i baldes de ferro.

Els pisos superiors eren molt foscos. 

Vista lateral des del pati d'armes.

La vista des del pati d'armes. De cada finestra podia sortir una bala mortal.

El "matsu", el pi, és un símbol que no pot faltar a cap castell japonès.

Us imagineu assaltar aquest castell?

Una de les entrades a la torre.

Un pou d'aigua, ara entendreu per que el japonès el kanji és "井", oi?

Un altre detall de la decoració. 

Abans de poder accedir al castell, també hi havia un bosc que dificultava i molt la invasió. 

Sempre m'havien dit que la gent de l'oest del Japó eren més divertits que els de l'est, on visc jo, una mica com els valencians, molt de la conya. I es veritat, la gent de Kansai la regió de l'oest són molt divertits i molt simpàtics.

Si mai veniu al Japó, no deixeu de visitar aquesta meravella, per a mi un dels castells més bonics del món, és molt elegant i bellament proporcionat, llàstima que tingués la finalitat que tenia.
Tanmateix si us hi animeu no us adormiu, és un lloc protegit que només admet un cert nombre de visitants per dia, us recomano la visita abans de les 9:30h.

Després podeu fer una passejada en barca pel fossat.

O relaxar-vos a l'esplanada que hi ha fora, on podeu comprar un munt de teca molt bona i a bon preu sense caure dins d'un restaurant per turistes.

4 comentaris:

Anna M. Sadako López ha dit...

Que bonic o expliques Isaac, sempre es un plaer llegir les teves entrades, les fotos magnifiques. I que dir dels vostres nens !!!, estan molt grans i guapos. Gracies per aquest ratets.

pons007 ha dit...

Si que mola el castell si. Sobretot es curiós veure tanta fusta en un castell, aquí no hi estem acostumats a això.

Unknown ha dit...

Molt xulo tot plegat, i una mega explicació ;-)) molt interessant. Saps si al Japó hi ha grups de recreació d'exercits, com els nostres Miquelets i Coronela?
Salut i endavant les atxes, que m'agraden molt aquest reportatges! ,-))
Jordi

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Sadako
Moltes gràcies, la veritat és que fa por que ràpid que es fan grans!

pons007
És diferent dels nostres, i aquesta és la gràcia. Tanmateix al nord d'Europa tambe en feien amb estructura de fusta.

Jordi
Merci, i tant que en fan!
Va temps ho vaig explicar aquí:
http://tobuushi.blogspot.jp/2014/05/samurais-castells-i-princeses.html