El Museu Osamu Tezuka

A la ciutat de Takarazuka, a la prefectura de Hyogo, aprop de Kobe, hi ha un tresor amagat. Dic això per que la ciutat de Takarazuka ( que vol dir tresor ) és molt coneguda per la seva escola/internat de teatre musical, una escola femenina on noies vingudes d'arreu del país aprenen a cantar i ballar en un estil semblant a la revista de varietats, però on només hi participen dones que fan fins hi tot el paper d'homes.
Doncs bé, l'èxit d'aquesta escola i el seu teatre musical, ha eclipsat un altre tresor de la ciutat, el Museu d'Osamu Tezuka ( 1994 ), per a molts considerat el pare del Manga o el "Walt Disney" japonès.

La Shikibu i en Miró a l'estàtua del Fènix, un dels personatges de les peŀlícules d'Osamu Tezuka. I és que Tezuka va representar l'esperança per a molta gent en un país derrotat per la guerra.
Els seus Manga van servir d'evasió per a moltes generacions de japonesos que vivien en una societat molt marcada per la derrota i que patien moltes restriccions i penúries.

A l'atri del museu hi ha aquest retrat que va fer la dona d'Osamu, Tetsuko, on es representa el mestre amb els seus personatges més famosos.

I a l'entrada aquesta claraboia de colors, decorada també amb els seus personatges, al centre, com no, el seu personatge més exitós, el famós Astro Boy.

El petit Osamu ( 1928-1989 ) acompanyava a la seva mare a veure els musicals de Takarazuka, on com ja us he explicar abans, les noies també fan el paper de nois, potser d'aquesta influència va néixer aquest personatge Sapphire, una princesa cavaller. La Shikibu, que com moltes nenes japoneses somnien en ser com les noies de Takarazuka, però que també volen ser cavallers valents, es va voler fer una foto al costat d'aquesta princesa.

Jo em vaig estimar més fer-me la al costat d'Atomu o Astro Boy ( 1952 ), aquest va ser el personatge que va llençar Tezuka a la fama internacional, aquest nen robot és una mena de Pinotxo a la japonesa, amb un savi escèntric el professor Ochanomizu, que li fa de pare, una mica com el que Akira Toriyama farà amb el Dr Slump i l'Arale.

 El museu té tres plantes, a la planta baixa a l'entrada després de les figures que us he ensenyat, té una exposició presentada amb aquest aspecte de càpsules del temps, dins hi ha figuretes de personatges creats pel mestre així com dibuixos d'infantesa o Manga originals.
El guiri de la cua porta una explicació en anglès de cada càpsula, una explicació molt detallada pels qui són realment fans de l'obra d'aquest artista.

 De fet és que és un museu per badar.

 Jo em vaig enamorar dels dissenys dels robots dolents de la sèrie Astro Boy.

 Són una meravella!

Cal tenir en compte que la majoria d'autors actuals, fins hi tot el mestre de mestres Hayao Miyazai ( el director de l'Estudi Ghibli ), ha estat influenciat per Osamu Tezuka. De fet, sense la seva creació, estic segur que el Manga i l'Anime, tal com el coneixem avui en dia seria totalment diferent.

Aquest dibuix és de Tezuka quan estudiava 6è o sigui que tenia 12 anys, així doncs era l'any 1940, en plena guerra, representa l'Undokai, que tantes vegades que iŀlustrat en aquest blog.

Aquest autorretrat és de quan feia 4rt de Junior High, o sigui que tenia 16 anys, l'any 1944, encara amb el país en guerra, però fixeu-vos en el detall, si bé a la fotografia està molt seriós ( potser obligat ), ell es va dibuixar somrient.

Aquesta és una caricatura creada d'ell mateix, com podeu veure té un estil semblant a la Línia Clara dels còmics belgues. Representa el dibuixant de Manga, el "Mangaka" suant per arribar a l'hora a entregar els originals a l'editor (^_^)

Aquí es torna a representar vestit amb l'uniforme d'escola, però amb la boina que el va caracteritzar tota la vida.

 Un original del 1972, amb el text afegit.

Al final de la sala hi ha una màquina que va reproduïnt entevistes que li van fer en vida, cal remarcar que ens va deixar relativament aviat, a l'edat de 60 anys per culpa d'un càncer d'estómac.

Aquest cafè està situat a la segona planta, hi ha una biblioteca de les obres de Tezuka i una videoteca amb moltes de les seves peŀlícules.

 L'Aya va poder compartir amb la Shikibu alguns dels seus dibuixos animats favorits de petita. 

 Mentre jo fotografiava portades dels Manga creats per Tezuka, com aquest Songoku de l’esquerra.

 Portades d'Astro Boy, l'Emperador de la Jungla o Camí d'Occident ( la llegenda de Songoku )

 I altes Manga per adults, com el sexy I.L ( 1969 )

En va impactar molt aquesta portada, és d'una coŀlecció del 1967 titolada "Ningen domo atsumare! ( Humans apleguem-nos! ). És la història d'una dictadura sudasiàtica en un futur distòpic, on els humans són asexuals.

 L'Home de l'Edad de Pedra, una aventura d'Astro Boy.

El número 1 d'una colleccio especial de Tetsuwan Atomu més conegut per nosaltres per Astro Boy, aquesta iŀlustració em va agradar tant que en tinc una samarreta, un dia us l'ensenyo, és una passada! És hologràfica!

 Osamu Tezuka amb els seus fills.

El Jungle Cafè!

La Shikibu amb Kimba, el Lleó Blanc o la Llegenda de l'emperador de la Jungla, la històra basada en Hamlet que després Disney va copiar per fer el Rei Lleó.

El museu compte amb un cimena on es poden veure curts de 15 min, cada mitja hora, estàvem sols, per aixó dinc que és un tresor amagat.

 A la planta subterrània hi ha el laboratori del Professor Ochanomizu, el guardià d'Astro Boy. 

Aquesta part de l'exposició explica com es fan les peŀlícules animades. Però en Miró estaba més interessat en prémer botons i fer girar manovelles. 

 Els endolls de la pared, són per carregar les bateries de l'Astro Boy?

 Un altre personatge molt famós de Tezuka és Black Jack ( 1973 ), un cirurgià una mica especial. 

 La veritat és que el laboratori sembla més un submari.

 També hi ha un taller d'animació ( una Aya per escala ).

Aquesta figura representa el mestre Tezuka amb la seva boina característica, al que un dia va ser el seu estudi.

 La Shikibu es va interessar per l'animació tradicional del fenaquistoscopi.

 També la rotoscòpia, que consisteix en calcar els moviments dels fotogrames de les imatges reals.

Al taller d'animació l'Aya, en Miró i la Shikibu van poder aprendre com es feien les peŀlícules abans de l'arribada de l'ordinador, aquesta és la taula de calcar. La taula de calcar servia per fer petites modificacions al dibuix a cada làmina per, un com ajuntades, com a fotogrames semblés que el dibuix tenia moviment.

 L'Aya i en Miró van preferir fer el fons de l'escena o posar al damunt una animació d'arxiu.

 L'Aya va dibuixar uns arbres de llaminadures.

 I en Miró un cotxe de molts colors. 

La Shikibu, tanmateix,  va voler fer una animació partint de zero de cinc fotogrames. El procediment era el següent, un cop fetes les transisions ( el moviemnt ) les noies del museu escanejaven els dibuxos que es podien edidar. La Shikibu, va fer una nena que jugava amb una nina. 

Us deixo amb una vista general de les escales del museu, espero que la visita us hagi agradat.