dissabte, de desembre 23, 2006

Japó i el Nadal

Sóc ateu practicant, per això visc aquestes dates d'una manera diferent, però no he estat ateu tota la vida i recordo els Nadals de petit amb nostàlgia. No tant pel significat religiós com per les festes, el menjar, la decoració (m'encanta el gust britànic) i els regals.
Ja us he comentat en més d'una ocasió que el Nadal japonès és una mica passat per aigua, al no existir una verdadera tradició. El nadal nippó és més una festa romàntica per sortir en parella i gaudir del luxe d'un restaurant europeu decorat per l'ocasió.
El cristianisme es va intentar introduir al país amb els jesuïtes de Francesc Xavier, dins la primera expedició portuguesa cap al segle XVI, alguns senyors feudals es van convertir, però amb l'arribada al poder de Tokugawa la repressió va ser brutal, i molts es van suïcidar, o exiliar a les Filipines, Macau, o alguna altre colònia espanyola o portuguesa.
Amb la restauració de Meiji al finals del segle XIX, i la fal.lera occidentalitzadora de l'Emperador, els cristians va tornar a treure el nas, tímidament. Però l'arribada de les tropes d'ocupació americanes desprès de la segona gran guerra, va propiciar una immersió a la cultura occidental, i de la ma de Coca-Cola i Kentuky Friend Chicken, va arribar el Nadal.

De fet, i aquí és on volia arribar, molt japonesos associen el sopar de Nadal, amb KFC, i per ells Santa és el Coronel Sanders, el creador del famós pollastre. Si visiteu el web de KFC especial de Nadal veureu de que us parlo. És tradició menjar el pollastre de Kentuky la nit de Nadal.

Tornant als meus Nadals, jo de petit celebrava el Tió, m'agrada el Tió, ja que és una imatge pre-cristiana de bella tradició druídica, em fa pensar en esperits del bosc, deus naturals, i la festa del solstici d'hivern, unes creences que lliguen molt bé amb la pròpia cultura japonesa.

Per altra banda no estic d'acord amb la valoració que fa l'amic Carquinyol al seu post d'ahir sobre els Tres Reis d'Orient.
I com si es tractés d'un meme en faré la meva pròpia valoració.

Els reis, no són catòlics, ni potser cristians, però l'Epifania del Senyor és la festa més important del Nadal de l'Esglèsia Ortodoxa.
Només són reis a la nostra tradició, ja que als països anglosaxons se'ls coneix com als "Three Wise Men" ( els tres homes savis ), per tant estudiosos i erudits. Segueixen els altres cosa que et fa pensar que eren astrònoms o astròlegs.
El "glamour" oriental et fa somniar el contres de les mil i una nits, palaus envoltats de jardins meravellosos, paradisos plens d'exotisme i espècies oloroses.
Defensen la diversitat cultural, hi ha un de blanc i de ros i un de negre.
Em cau molt bé el vell Baltasar de Ben-Hur.
Allarguen ela festa una mica més.

Per contra, Sant Nicolau, era un bisbe.
La imatge que en tenim és fruit d'un creatiu per una campanya de Cola-Cola, jo sempre penso que si hagués estat de Pepsi ara el vestit seria Blau i vermell.
Ve el dia del Tió, i per tant, rivalitza amb ell.
Té colesterol.
Es fa les joguines ell mateix, perjudicant la indústria valenciana del joguet.
Viu al Pol Nord en una casa d'Ikea, per l'amor de déu, ni punt de comparació amb un palau oriental.
Va en trineu tirat per rens, quin mal gust. Heu vist Lawrence of Arabia i Peter O'Toole, us l'imagineu sobre un ren, no oi?

Bé doncs, per aquests motius i d'altres que no venen al cas, dono la meva confiança al Tres Reis d'Orient.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

hahahahaha... bons arguments, si senyor!!

Tan de bo en Santa l'hagués dissenyat la Pepsi... ara seria blaugrana !! ;)

Bones festes i Bon Nadal !!

Joan ha dit...

Entre una cosa i una altra acabem convertint la tradició nadalenca en la festa comercial més gran de l'any. Crec que el fet que l'Epifania es celebri el darrer dia de les Festes de Nadal perjudica bastant la màgia dels regals.
Entre el tió, el Santa i els Reis ho portem clar. I a casa meva, a més a més arriba el Niño Jesús!!!!