dilluns, de desembre 18, 2006

Més que un club


Ahir no va poder ser, vam jugar millor, amb més oportunitats de gol, més bonic, però l'Internacional ens tenia la mesura presa. Una llàstima.
Tanmateix no tot es va perdre, les senyeres catalanes onejaven al Japó i els periodistes de la televisió ens van explicar la llegenda de Guifré el Pilós.

El Barça és més que un club "kurabu ijou no sonzai", van explicar. Al camp del Barça només es parla català, durant la dictadura de Franco, els catalans només podrien expressar la seva identitat en els partits del Barça. I la senyera del Barça va substituir la senyera catalana, que estava prohibida.
El FC Barcelona representa llibertat d'expessió, i la voluntat nacional de Catalunya. El Barça representa també solidaritat, com es mostra a la seva samarreta, ja que es l'únic club del món que paga per dur-hi publicitat ( i en aquells moments ens van passat l'anunci de l'UNICEF). Per això, deia el presentador de la Nihon TV, és tan important pels catalans que el Barça guanyi, a més a més seria un bon regal de Nadal.

No m'ho invento, és així com ho van explicar, és així con ho vaig viure, ahir Catalunya es va fer sentir al Japó, com mai s'havia fet sentir. Estic trist però alhora satisfet, i l'any que bé tornarem a jugar la Copa i Catalunya tornarà a venir al Japó de la ma del Barça.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Sembla un al acudit que a Japó s'entengui allò que a Espanya no s'ha volgut entendre mai.

Serà que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar.

Dan ha dit...

Al final ens entendrem millor amb els japonesos que amb els veins de Castella?

La vaca que vola ha dit...

Bé, no és precisament que els japonesos tinguin una sensibilitat especial respecte a les identitats ètniques, sinó que els ho preguntin als Ainú o als d'Okinawa, però suposo que a molta gent li fa gràcia la diversitat cultural europea. Pel japonesos el fet que els catalans parlem català és igual que els escocesos duguin faldilles, els espanyols es vesteixin de torero i cantin flamenco, i els francesos es passegin per París amb una samarreta a ratlles i una barra de pa sota el braç. Però que carai una icona és una icona, i les nostres són Dalí, Gaudí, el Barça, i el català.