Si hi ha quelcom més bonic que un cirerer florit, és potser, veure com els pètals de la seva flor es deixen caure desmaiadament cobrint el terra d'una catifa de blanc rosat.
Ja, ja, això m'ha quedat un pèl "llepat" com els quadres que es venen a la plaça del Pi, però la sensació de desprèn un Jardí cobert de flors de cirerer és molt poètica.
Recordeu l'escena final de la pel.lícula "L'últim samurai", quan Watanabe Ken, ferit, contempla els cirerers florits? Doncs això.
D'aquest efecte natural els japonesos en diuen "sakura fubuki", perquè els pètals de cirerers cauen com flocs de neu.
El cap de setmana passat vaig anar al parc central de Hiratsuka, la ciutat veïna, a gaudir del "sakura fubuki" en companyia de les meves "nenes" i 50.000 japonesos més.
2 comentaris:
La veritat és que són molt macos, a mi m'agraden també els ametllers, tot i que al tenir la flor blanca no són tan espectaculars, però si estan situats en un entorn adequat impactant d'allò més.
ei Isaac -- no t'apuntes a la trobada del dissabte?
fes un cop d'ull per www.catalansatokyo.com si no saps de que et parlo !
fins ara
Bernat
Publica un comentari a l'entrada