La meva escola de Japonès

Bé, ja he acabat les classes de japonès, almenys per ara. Això no vol dir que sàpiga parlar japonès perfectament, però he millorat molt. Ja era hora!
I és que si voleu treballar en una empresa japonesa per millorar l'idioma oblideu-vos en, la comunicació dins les empreses japoneses és nul.la, almenys en hores de treball, per això tothom va a prendre "sake" després del treball, per comunicar-se. Si no ets gaire amant dels bars, aleshores ets un sociòpata.
Arribat aquest cas el millor és estudiar en una escola.
D'escoles de japonès n'hi han de dos tipus, les de voluntaris, normalment avis jubilats amb molta voluntat però poc mètode, o les oficials, totes cares i lluny del meu poble, aquesta estava a dues hores de camí de casa, o sigui que durant tres mesos he fet vida d'estudiant, ja que amb les quatre hores de camí i les quatre de classe, i si volia estudiar una mica, no tenia temps per a res més.

La meva escola està situada en un enclavament estratègic, Shin Okubo, un barri molt cèntric, a una passa de tren de Shinjuku, és una barri on es concentren moltíssims locals regentats per estrangers, bàsicament Coreans, de fet sembla que estiguis en un altre país ja que la majoria de rotul.lacions de les botigues són en "hangul" ( caràcters coreans).
Com podeu suposar la majoria d'estudiants són d'aquesta nacionalitat, per cert, molt bons gràcies a les petites semblances gramaticals entre el coreà i els japonès i el fet que utilitzin "kanji" sovint en documentacions legals o religioses, cognoms, etc. Una mica com nosaltres el llatí. També cal recordar que Corea, abans de la Segona Guerra Mundial estava ocupada pels japonesos, o sigui que alguna cosa els va quedar.
Bé, després de la gran envolicada, tornaré al tema. L'escola.
És una escola que ocupa dues plantes d'un edifici d'oficines, no és molt gran però prou per comptat amb un bon equip de professors. Jo en tenia 4, un de Kanji, una de redacció, i dos de gramàtica, en una classe de 10 alumnes més o menys ( comptant els "campaners").

El programa lectiu és segueix al peu de la lletra i amb eficiència, japonesa? Si un dia has faltat a classe saps exactament la lliçó que t'has perdut.
Els professors passen llista com a primària, sembla una mica excessiu tractant-se majoritàriament d'adults, la majoria universitaris o graduats, però és que l'escola tramita les vises d'estudiant, i amb visa d'estudiant, l'assistència és obligatòria, sinó, porta, expulsió del país, i Japó no fa conya.

L'ambient és molt agradable, cosa habitual al país, vull dir que qui paga mana i que el professors els problemes personals i les males llets els deixen a casa o al metro, oi que ens entenem?
El respecte a l'alumne és norma i n'estic molt content per la sensibilitat que, en la mesura que els ha estat possible, han demostrat en vers la meva cultura i la d'altres companys catalans. Des del primer dia, desprès de deixar les coses clares, sempre s'han dirigit a mi com a català i fent preguntes relatives a la la meva nacionalitat i la la meva cultura, aquest respecte l'he trobat també en els meus companys, americans, coreans, i suecs.
De fet la majoria de ciutadans de l'estat espanyol que estudien en aquesta escola són de nacionalitat catalana, un 75% vers un 25% entre espanyols europeus i americans.
El web però està només en castellà, anglès i japonès ( ja veus el sentit que té aquest darrer, se suposa que si el vols estudiar és que no l'entens, no?), tanmateix la llengua europea més utilitzada pels estudiants és el suec, de fet pels passadissos no parava de sentir noms que em recordaven els d'alguna cadira, tauleta o armari d'una botiga de mobles de Badalona.
Bé, si us decidiu venir a estudiar-hi feu una mica la punyeta, a veure si aconseguim que si mirin una mica més, seria genial aconseguir el que no han aconseguit francesos ni italians.
En acabat els classes he rebut un diploma enrotllat i tot com és costum al país, sempre guardant les formes. M'he divertit molt i he après moltíssim, i és que no hi ha res com fer "colzes" de tan en tan.