La invenció d'un país

Del període Edo ja us en he parlat moltes vegades, però per refrescar-vos la memòria us diré que aquest període de la història del Japó és el que avarca els anys entre 1603 i 1868, any de la restauració de Meiji.
Edo, en realitat és l'antic nom de Tòquio, abans de convertir-se en la capital del Japó.

El període Edo és el més conegut per nosaltres, per la seva iconografia típica de samurais, geishes i castells. També per les famoses làmines il.lustrades, que s'anomenen "ukiyo e".
Alguns de vosaltres haureu vist la pel.lícula protagonitzada per Tom Cruise i Ken Watanabe, "L'últim Samurai". Aquesta pel.lícula està ambientada durant la restauració Meiji, quan l'emperador volia "modernitzar" el país.

Durant el període Edo la família Tokugawa va controlar els afers polítics i militars del Japó, i va deixar els afers religiosos per l'emperador. La capital, Kyoto vindria a ser com una mena de Vaticà actual.
El govern dels Tokugawa era militar i el cap del clan, el Shogun, era el general en cap. Però l'administració del país no era centralitzada, si bé que des del seu castell a Edo ( Tòquio ), el Shogun monenava governadors, l'estructura era feudal. Cada senyor governava el seu territori com més creia convenient, la diferència, és que ara tot estaven sotmesos al Shogun, que mantenia la pau entre els senyors.
Aquest tipus d'administració descentralitzada va sorprendre molt al primers estrangers, i va dificultar molt l'entesa entre les potencies occidentals i el shogunat.

Aquesta era la frontera de Sagami, l'actual prefectura de Kanagawa, amb Shizuoka.

Aquesta pinta deurien tenir els samurais que guardaven la frontera.

Aquesta porta mena a les duanes.

Les duanes amb l'ensenya de Tokugawa, el Shogun.

Una prova d'aquesta divisió territorial són les fronteres entre els, podem dir-ne, diferents estats. La més anomenada es troba a prop de casa meva, a Hakkone, a la carretera de Tokaido que va de Edo ( Tòquio ) a Kyoto.
El mapa següent mostra la divisió de Japó l'any 1583 i els diferents països que el composaven.

Amb la caiguda del shogunat es va restaurar el poder polític a l'emperador, aquest aconsellat per les potencies occidentals, entre elles els Estats Units, va modernitzar el govern, centralitzant el poder i traslladant la capital a Edo, que passaria a anomenar-se Tòquio ( Capital de l'Est ).

Alguns senyors feudals no estaven d'acord amb aquesta centralització i volien conservar la seva llibertat, segons alguns, o privilegis segons altres. Els més resistents van ser els senyors de Kyushu, l'illa més al sud-oest. I entre ells els Satsuma. Aquest són els protagonistes de la pel.lícula "L'ultim Samurai", i la seva lluita per la independència. Els darrers resistents contra el poder de l'emperador es van refugiar a l'illa de Hokkaido creant un estat independent anomenat República d'Ezo ( Ezo era l'antic nom de Hokkaido ).
És clar que al Japó les coses no les expliquen així, per veure-ho cal tenir una sensibilitat diferent.

Aquest mapa de SANSON D'ABBEVILLE, Nicolas ( 1660-1667 ) ens mostra, segons l'autor, els diferents "reialmes del Japó".

La restauració de Meiji va portar progrés, trens, fàbriques, electricitat, però també una llengua i una cultura estàndard, o us penseu que al Japó tothom parlava japonès, un país amb tantes valls, rius i illes, si a Catalunya, tan petita, tenim tantes variants dialectals, imagineu-vos al Japó.
Meiji, va portar també una organització central política, i una dictadura militar que anys després va derivar en la trista i coneguda expansió imperialista.

Que tot el Japó estigués tancat a occident durant el shogunat és fals, Nagasaki va ser un port molt important de comerç amb occident, on els comerciants japonesos parlaven holandès.

La visió oficial de la història en explica la lluita del progrés contra el feudalisme imperant, però si gratem una mica la cosa esdevé més complicada.