Entra una senyora en una pastisseria amb secció de xarcuteria, es fixa en uns entrepans que tenen molt bon aspecte i demana a la dependenta, d'origen sudamericà indeterminat, de què són. "De morcilla de huevo", li diu. "Com diu?", respon la senyora, obnuvilada per la troballa d'una nova modalitat d'embotit. "De morcilla de huevo", insisteix la dependenta, impassible en la seva seguretat. La senyora s'acosta una mica més a l'entrapà suspecte i aventura una possible explicació: "Voldrà dir vostè que és de botifarra d'ou". "No señora, es de morcilla de huevo". La senyora, aventurera de mena, s'arrisca i n'hi demana un. Quan el té a les mans, s'hi fixa amb detall i comprova, alleujada que, efectivament, el contingut de l'entrepà és botifarra d'ou. Ho fa notar a la dependenta, que s'indigna i li diu que si ella n'hi vol dir botifarra, que faci el que vulgui, però que això que té a les mans és "morcilla de huevo". I passa a despatxar una altra senyora, que amb tanta polèmica xarcutera comença a impacientar-se.
Una de les coses a que és més difícil enfrontar-se quan es viu a l'estranger, és la pròpia identitat, identitat com a persona, perquè ets un foraster, identitat cultural, sobretot si vius en un país tan allunyat com jo i amb una cultura tan diferent, i és clar identitat nacional.
Quan era estudiant de Belles Arts cada any anava a Madrid per visitat la fira Arco, la més important pel que fa al comerç de l'art.
Aleshores els bars madrilenys confeccionaven els entrepans sense amanir-los, però n'havia alguns que els servien "a la catala" o "con pamtunacat" o sigui pa amb tomàquet.
Els noms dels plats tradicionals no es tradueixen, afegint a la cuina la cultura al que pertanyen, Així teninm; fabada, roastbeef, rissotto, o sushi.Alguna cosa ha canviat el pa amb tomàquet ara es diu "pan con tomate", i aquesta és la versió que tenim al Japó.
Potser creureu que no té importància per a mi em posa de molt mala fulla.
3 comentaris:
ei Isaac
i a on te l'has trobat el pa amb tomaquet aqui al japo?? jo encara no he tingut el gust...
aixo si, la crema catalana ja n'he menjat en dues ocasions, en una d'elles figurava a la carta com クレマカタラナ no se pero si ho deien amb accent catala o castella ;)
no saps com t'entenc!! Saps allò que de fora vingueren que de casa et tragueren, doncs un exemple.
I parlant de traduccions, això de veure com en l'aniversari de Jaume I no paren de dir-li "Jaime Primero" o el "Rey Don Jaime" també em posa de mala llet.
Hola Bernat, de fet el pa amb tomàquet l'he vist escrit a les guies japoneses, i de la crema catalana en diuen crème brûlée a la majoria de restaurants.
Publica un comentari a l'entrada