dijous, de febrer 28, 2008

La Taspo

Avui us parlaré del tabac al Japó.

Si bé per una estranya raó m'encanta l'olor del tabac de pipa, el fàstic que em fa el tabac en general és obsessiu. Per això viure al Japó m'és bastant còmode. Malgrat que és un país on es fuma molt, els fumadors són, generalmet prou respectuosos amb les normes. Així que rarament veurem gent fumant a les andanes de les estacions, treballant ( els paletes-fusters ho tenen prohibidíssim, les cases són de fusta ), o burilles escampades pels carrers, parcs o platges ( gràcies als cendrers portàtils de disseny ).
La cultura del tabac esta molt arrelada al Japó, crec que el deurien dur els jesuïtes hispànics al segle XVI, tant és així que fins hi tot la paraula que s'utilitza és "tabako", i no s'ha d'escriure amb katakana ( sil.labari reservar a paraules estrangeres ). Al meu poble, Hadano se'n plantava i és per això que cada d'any, per setembre, es celebra el Tabako Matsuri ( el festival del tabac ).

Tot i l'arrelament cultural del tabac, cada cop el govern és més conscient dels perills comporta per la salut, per això s'ha apuntat al carro de l'antitabaquisme. L'ús del tabac està totalment prohibit als menors de 20 anys, malgrat la prohibició el tabaquisme en aquest sector de la població ha augmentat.
Al Japó no hi carnets d'identitat, i l'única manera per saber si algú es menor d'edat és per l'uniforme de l'escola o l'institut, que els estudiants han de dur obligatòriament si no volen ser qüestionats per algun agent de l'ordre.
Aquestes restriccions als menors són en realitat paper mullat, degut a l'existència de màquines expenedores de tabac escampades arreu i accessibles per tothom.
És per això que el govern s'ha empescat la "Taspo", la targeta de fumador. Aquesta targeta s'ha de demanar a les botigues i per obtenir-la cal ser major d'edat. La targeta de fumadors està programada per activar les màquines expenedores, a més d'incloure una fotografia del propietari per la seva identificació.

Fa poc vaig sentir la notícia que a Anglaterra s'estava pensant crear un tipus de targeta semblant, al Japó, ens costa molt fer canvis, però aquest cop ens hem avançat una mica.
A veure com funciona el tema, tots sabem que "feta la llei, feta la trampa", ara cal veure fins on arriba la imaginació dels estudiants japonesos.

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Coi... em passa com tu, odio l'olor del tabac però el de pipa no em desagrada pas tant, té una arometa curiosa.

I, com ja saps, a la nostra terra els fumadors no són, ni de bon tros, tan respectuosos com sembla ser que són els japonesos. Ací trobar una cafeteria on no es pot fumar és tota una bendició, serà per això que m'agraden tan els Starbucks.

Judith ha dit...

Uf! Fumadors respectuosos! Quina sort que tens. Jo sempre penso que em sembla molt bé que una persona es vulgui suicidar, però no em sembla bé que pretengui arrastrar als altres.