Hometatge a Salvador Seguí

Al pare del meu pare, els empresaris badalonins li van fer el boicot de la gana per llegir "Solidaridad Obrera" als companys de feina analfabets.
A la meva àvia materna li agradava molt aquest personatge, deia que els seus discursos que et feien aixecar de la cadira, la recordo lamentant-se de la seva mort. Segurament, amb ell en vida, la República Catalana hauria estat diferent.

Salvador Seguí Rubinat, (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.

De professió pintor, ja des de molt jove va mostrar inquietud per les idees llibertaries; seguidor de L'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, en la seva formació autodidacta també va relacionar-se amb personatges culturals i polítics de l'època, con Francesc Layret, fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Va donar un fort impuls a la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats, com a armes revolucionaries: la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors. En aquest sentit, va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer Ponent de Barcelona, on va organitzar la biblioteca i lloc on van assumir-se funcions de Centre Superior d'Estudis sindicalistes i anarquistes.

Va impulsar la creació de Solidaridad Obrera, formant part del consell directiu com a vocal. Al 1916 va iniciar negociacions per a un pacte d'unitat conjunta d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer, convocant plegats inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu dels comestibles, que va continuar amb una vaga general indefinida, al 1917, com a petició al govern espanyol que garantís a la població obrera mínima qualitat de vida i activitats emancipadores. Es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.

Escollit secretari general de la CNT a Catalunya al congrés de Sants del 1918, on va proposar que fos permesa l'actualització de mestres racionalistes (pedagogia llibertaria seguidora de l'Escola Moderna) dins aspectes sindicals. A congressos posteriors, juntament amb Joan Peiró i Angel Pestaña, va oposar-se a accions més exaltades i radicals portades a terme per altres membres de la CNT. També va recolzar la retirada de la CNT de la Tercera Internacional, a congressos posteriors con el del Teatre de la Comèdia o el ple de Regionals de Saragossa.

Va ser detingut moltes vegades per la seva activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el dia que es va desconvocar i va poder parlar a l'assemblea organitzada pel comitè de vaga a la plaça de braus "Las Arenas". Al novembre de 1920, va ser deportat juntament amb Lluís Companys, el sindicalista Martí Barrera i 36 persones més al Castell de la Mola de Maó.

El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor social, va ésser assassinat d'un tret al carrer de la Cadena, en el barri del Raval de Barcelona, a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure^[5] de la patronal catalana sota protecció pel Governador Civil de Barcelona Martínez Anido, agrupada al voltant de la Lliga Regionalista. En el mateix tiroteig, van deixar malferit el també anarcosindicalista Francesc Comes conegut com a "Perones", que moriria pocs dies després.

Ha rebut molts homenatges després de mort, com la Fundació Salvador Seguí.

Viquipèdia.