S'han tornat lletges

Si sou menors de tretze anys no continueu llegint, el llenguatge que utilitzaré en aquest post, serà una mica inadequat.

De fet volia titular el post, "follables o no follables". Fa molts anys, quan estudiava a l'institut, la nostra professora de filosofia ens va dir que una de les darreres preguntes en obtenir resposta és la del sexe.
Quan som adolescents pensem constantment en el sexe, i ens imaginem com serà la primera vegada.
En el meu cas, la cosa no va ser així, gràcies a les bones arts d'una turista francesa vaig descobrir les dolçors de Figueres. Aquell estiu a platja d'Aro a l'edat de 17 anys no l'oblidaré mai.
El que la meva professora, per cert argentina, no comptava era amb la precocitat en que els joves encetem els joc sexuals, o potser, per manca de cultura democràtica, no pensava que una de les coses que ens pot fes més il.lusió és poder exercir el dret de votar o conduir cotxes, tot es qüestió de prioritats.

La meva prioritat, un cop consumat l'amor físic, era consumar l'Ideal romàntic de la llibertat dels pobles, l'amor a la Terra.
Aquesta va ser doncs la meva pregunta, que es sentia en haver votat.

Haig de dir que molt abans de poder votar em faig afiliar a un partit polític minoritari, i de causa perduda, ple d'avis que explicaven batalletes. La sala de reunions del local era presidida pels retrats dels presidents Macià i Companys. Aquest partit era Esquerra Republicana de Catalunya.
Veia amb enveja com les meus companys més grans anaven a votar i consumaven l'acte. Jo, gaudia dels preparatius ensumava d'urna però em quedava ha mitges.
Després de la nit electoral, després de les enganxades de cartells, dels mítings encoratjadors, després de setmanes de treballs comptàvem els escassos vots que havíem aconseguit. És clar, Badalona no era una ciutat fàcil, havíem de lluitar per escampar la consciència nacional...
Però m'estic desviant del tema.

Aquest dies de "lluita" política acostumava a sortir amb els amics, anàvem a Titus, al Pinzell, a l'Antillana, llocs molt freqüentats pel jovent de l'època. A Badalona les noies sempre han tingut fama de guapes. Dels instituts les més famoses eren de "pijes" del "Badalonès" o "l'Albèniz", però a la "Llauna", on jo estudiava, no estaven gens malament.

Un gran ventall d'ofertes, amors i esperances.

En fer-me gran i haver vist món, en tornar a casa, aquelles noies tan boniques, tan populars, tan desitjades, han esdevingut mares, dones casades, i per dir-ho clar, s'has espatllat molt, no sé què fa el temps al nostre país que espatlla molt les dones.

No fa gaire vaig tornar a Badalona per un parell de dies, i com no, vaig sortir a passejar pel carrer de mar, aleshores la vaig veure, havia estat la noia del seus somnis d'institut, amb prou feines la vaig reconèixer, anava empenyent un cotxet, s'havia engreixat molt i tenia el cul com una panera. Vint anys enrere m'hagués ficat al llit amb ella sense pensar-m'ho, ara no me la follaria ni que em paguessin. Es va casar amb un "gilipolles" de l'Albèniz que té una gestoria, viuen molt bé, tenen un "Porsche Cayenne" i una casa a Tiana. No, ja no canta ni fa teatre, ho va deixar quan va començar a sortir amb el Xavi ( el gilipolles de l'Albèniz ).

Amb els amics ens agradava seure en un banc de la Rambla i veure passar les noies que feien cap al Tipus o a l'Antillana, aleshores les puntuàvem, del 1 al 10, follables o no follables, jo sempre votava per la noia més guapa, la noia dels meus somnis, amb la que m'imaginava un futur feliç, però aquesta noia s'ha fet lletja, s'ha casat amb un gilipolles, i ja no té ganes de ballar, cantar o fer teatre, ja no és follable.
Votar per votar la menys lletja no em plau, encara que faci estirabots d'última hora...
Follar per follar, d'esma, tampoc complau, ni follar amb lletges, per això prefereixo practicar l'onanisme, que és el que acabo de fer en aquest post.