dimecres, d’octubre 01, 2008

Conuts i pagar el beure

L'altre dia vaig llegir un post molt preocupant al blog de l'amic i company Carquinyol. Feia referència al seu passat escolar i a la nostra llengua.
Jo vaig tenir la dissort d'haver de passar un any estudiant en una escola pública, a can Ruti, Badalona, d'on vaig haver de sortir per les continues agressions dels meus companys d'escola pel fet de parlar en català, m'esperaven a l'hora del pati i m'apallissaven. Vaig trobar consol en l'amistat d'un noi francès, ambdós érem los "estranjeros", jo al meu propi país. ( Era l'època de "Curro Jiménez" i ell era el governador francès i jo un "afrancesado". I és clar ens emboscaven al pati).
La professora, una bona noia de Palència m'escortava de la classe fins a l'autobús que em duia a casa.
L'any següent vaig poder ingressar en una escola privada, catalanitzada d'amagat i convergent, allí vaig d'haver de patir les humiliacions del meu professor de català, ara regidor de l'ajuntament, per tenir cognoms castellans.
Eren èpoques de normalització lingüística, i vaig haver de posar-me al dia per llegir i escriure, doncs a l'escola pública el català era inexistent.
Malgrat tot crec que als anys 80 el català era més present que ara, TV2 era en català, i TV3, només la 1 es feina en castellà, per carrer de Mar de Badalona, s'enraonava català i el botiguers del mercat despatxaven en aquesta llengua. El darrer cop que vaig visitar el que havia estat la meva ciutat i vaig quedar garratibat, ja ningú, tret de quatre iaies parla català, no hi ha les botigues de tota la vida sinó franquícies amb dependentes vingudes de ves a saber on, que et miren badoques quan els demanes quelcom en català. A mi que m'agradava atabalar-les amb dels unces i les lliures, quan eren catalanes...
Només puc sentir impotència i ràbia, en veure la injustícia que s'està cometent amb manifestacions d'aquest tipus. També sento desesperació en veure que el nostre govern no té prou ambició per posar-hi aturador, i deixar de ser tan mesells.
I nosaltres, catalans hauriem de fer un "'mcagundeu!", no tinc cap amic castellà que s'hagi enfadar per parlar en català. De que tenim por?

2 comentaris:

Carquinyol ha dit...

I mira que no demanem pas gaire cosa, només que ens entenguin, que no ens facin canviar d'idioma. Però ni això...

i mentre passa tot això a sobre des de Castella es dediquen a dir que perseguim als que parlen en foraster...

Anònim ha dit...

El govern que tenim actualment només està interessat a erradicar-nos. Així de trist, i així de cert. I així ens va.