Vendre neveres als esquimals

L'altre dia el meu pare m'explicava que darrerament a Catalunya els consumidors havien passat de comprar marques comercials a comprar "marques blanques" dels supermercats.
Això és un fenòmen que ja fa temps que es produeix al Japó, ja que aquest país va entrar en crisi econòmica fa més de 10 anys i encara no n'ha sortit. Així doncs tenim marques blanques com Topvalu de Jusco o la marca 7/11 dels Ito Yokado ( 7/11 Partners), entre altres.
"Tot a 100" com els Daiso, l'Aya, la meva parella, recorda que quan era petita no hi havia "tot a 100" i un llapis valia 400 iens!

El que no havia passat és que hi hagués oferta de productes electrònics de marques blanques o importades de països com la Xina, Corea del Sud o Taiwan.
Fins ara era molt difícil veure televisors LG o Samsung. I les úniques rentadores o rentaplats no japoneses eren Miele o Bosch, marques de prestigi i qualitat.
Els més escèntrics i amb gran poder adquisitiu potser s'inclinaven per productes de la marques com Bang & Olufsen.

Darrerament però, es comencen a veure marques com Ddesign, als Nojima ( grans superfícies d'electrònica ). Televisors de 60' al preu dels de 32' de marques com Sharp o Sony.

Això passa amb els ordinadors portàtils on es poden trobar aparells de marques desconegudes un 75% més barats que els Toshiba o els Vaio.

Recordem els anys 90 i com m'éren de "marquistes" els japonesos, amb els seus Louis Vuitton i els seus Chanel o firant-se a les botiques de Loewe, ara "ataquen" els Zara i el Mango. I al Japó l'empresa amb més creixement és Uniqlo, que ven texans a 3.000 iens ( 23 euros ).

El consumidor japonès ha passat de demanar qualitat i luxe a voler preu, potser sense tanta sofisticació, productes senzills que s'adaptin a les necessitats bàsiques.
I és que al Japó, una rentadora val a partir de 140.000 iens ( 1.050 euros ), no hi ha models senzills, totes parlen, tenen alarmes musicals segons els programes, renten sense aigua, "ionitzen" la roba, planxen, etc.
Molta gent no vol tots aquests extres i prefereix comprar una Haier de 19.000 iens ( 144 euros ).

El mateix passa amb les neveres, són intel.ligents, digitals, amb quantitats d'extres, amb scanners que analitzen la quantitat d'aliments i adapten la temperatura a la càrrega, totes preparen i fabriquen glaçons de gel, i algunes fins hi tot mantenen el sopar calent fins que l'home torna de la feina.

Els aparells d'aire condicionat et "moisturitzen" la pell i un sensor et segueix on siguis de la cambra, mentre que un braç robòtic neteja els filtres i esterilitza l'ambinent.

Les empreses japoneses han apostat per la tecnologia puntera, i la sofisticació en els seus productes, però això té un preu, fins ara no hi havia alternativa, però això ha canviat.

I en tot això IKEA ja ha obert la seva tercera botiga en dos anys