El Parc Sankeien

Al començament del segle XX un ric industrial de la seda de la ciutat de Yokohama, Sankei Hara, va obrir el seu jardí al públic. 175.000 m2 que contenen temples portats des de la ciutat de Kyoto, desmuntats i restaurats, masies del període Edo, i un museu en el context d'un parc estil japonès, molsa, rierols, estanys, i cirerers.
Me'n faig creus que després de 4 anys al país no hagi descobert aquesta meravella de jardí fins ara. Hi ha dues èpoques de l'any en que el Sankeien ha de ser preciós, ara quan els cirerers han florit, i a la tardor amb el roig brillant del "momiji". Ja tinc ganes de tornar a visitar aquest jardí quan arribi el moment.
No sóc un expert en jardins, però el primer que es pot veure en un jardí japonès, és que sembla més un Jardí anglès que un de francès, els jardins francesos, són extensions de terra decorades amb formes geomètriques de parterres de flors i fonts amb estàtues. Els jardins anglesos semblen boscos, tot i que han estat curosament projectats. Els jardins com el Sankeien estan plens de racons salvatges, o terres "tapissats" de catifes d'una molsa d'un verd intens, saltants d'aigua naturals, i estanys coronats per ponts de fusta pintats de vermell.
És un petit plaer seure sota un cirerer florit a menjar-se el "bento" ( el dinar en carmanyola ).
Al Japó, com a Catalunya hi ha hagut prohoms com els Güell o els Hara que han deixat regals d'aquest tipus als seus conciutadans, una burgesia que al Japó va desaparèixer amb la guerra.
Als anys 50 el govern es va fer carreg el jardí, va restaurar els edificis malmesos per les bombes i li va tornar l'esplendor de temps millors.