Llei injusta

Ahir llegia aquest article al Mainichi Daily News.

"Arlan i Sarah Calderón deien un adéu plorós a la seva filla de 13 anys, Noriko, dilluns, abans de ser deportats a les Filipines.

La parella perdia finalment la batalla legal contra les autoritats de immigració que començava l'any 2006 després de la detenció de Sarah. A Noriko, que ha nascut i ha estat criada totalment al Japó se li permetrà romandre al país amb un visat de residència especial.

Altres menors en circumstàncies similars estan sol·licitant visats semblants arran del cas, amb ajuts d'experts en dret que fan campanya perquè es redacti una nova normativa per a aquestes situacions, però el debat va per llarg.

La família Calderón ha passat part del dia anterior a la deportació repartint targetes de gràcies per als transeünts davant l'Estació de JR Warabi, on s'havien recollit signatures per a una petició que demanava la residència especial.
Dreta sota un cirerer florit amb seu uniforme escolar, Noriko deia que volia mostrar la seva gratitud amb tots els que els havien ajudat.
" Ha estat gràcies a les moltes signatures recollides que puc restar al Japó". Ha afegit.

La família guanyava el suport de l'assemblea local de la ciutat el passat març, que decidia donar suport al seu intent d'aconseguir la residència especial a Noriko per garantir la seva educació. A banda de només parlar japonès, si era forçada a retornar a les Filipines, hauria de començar un programa nou educatiu molt diferent al que està acortumada amb tots el perjudicis que comportaria per la menor.

Noriko viurà amb els seus oncles i podrà continuar estudiant al seu institut. Els advocats de la família han aconseguit reunir un milió i mig de iens per pagar les despeses escolars. Els seus pares de retorn a Manila a la recerca de treball intentaran enviar diners tan aviat com els sigui possible.

Després de la deportació els pares de Noriko no podran tornar al país de visita fins rebre l'autoritzacio del govern. Però les autoritats no han assenyalat encara cap data.

El secretari general d'Amnesty International, Makoto Teranaka ha criticat durament la deportació de la família Calderón.
"Cal prendre totes les mesures per assegurar el millor pels infants, han aplicat aquesta decisió contravenint la convenció internacional dels drets dels infants". Ha dit.

"Però els buròcrates del ministeri han estat inamobibles". Segons el ministeri si haguéssin seguit la llei estricament, també haguéssin hagut de deportar Noriko.

El ministeri de immigració ha basat el seu cas en el fet que els Calderón van entrar al país amb un passaport fals al ser rebutjada la seva residència, i en que la situació política actual a les Filipines és estable.
La deportació comporta la prohibició de tornar al Japó en cinc anys, tanmateix el ministre de justícia Eisuke Mori, ha promès que es concedirà a la família un permís especial per visitar la seva filla."

L'any passat es va deportar una família iraniana, amb el mateix drama, però pitjor, i és que com es pot condemnar a unes nenes, en aquell cas, a abandonar el seu país de naixença, la seva cultura per un país musulmà on impera la llei islàmica i sense cap dret democràtic garantit. La solució aleshores va ser la mateixa que amb els Calderón. Però separar famílies amb canalla petita no és el millor.
I és que al Japó té unes lleis molt dures de immigració, i no del tot justes, ja que si cap dels pares és nacional el nou nat, malgrat néixer al país, no és reconegut per l'estat.
El fet d'estar casat amb un nacional tampoc garanteix el permís de residència. Permís que haig de renovar properament. Hi no és que hi hagi xenofòbia oficial, és que és un país amb normatives encarcarades en un sistema burocràtic antiquat, molt lluny de la realitat social del país. Un país que té la població més longeva del món, carregat d'avis i cada cop menys joves que els puguin pagar la jubilació.

No estic d'acord amb el fet que la família Calderon falseges el seu passaport, però cal tenir en compre les Filipines fa 20 anys, i la demanda de treballadors d'aquell país al Japó. Crec que van cometre un error greu en no normalitzar la seva situació abans, i també em faig greus que hagin pogut estar així tants anys.

Peró si una persona no és d'on neix i d'on s'educa i es fa gran, aleshores hi ha quelcom erroni, que manca al sentit comú.