Algunes supersticions japoneses

El diumenge passat, després de sopar, a la cuina de casa, mentre endreçàvem, l'Aya va i de sobte em pregunta; "ara és de nit o vespre".
Caram, quina pregunta! Eren les 8, crec que en català oriental diem vespre fins les 9, les nou del vespre i les 10 de la nit. Després de rumiar-m'ho, li vaig dir que encara era vespre.
No vaig entendre perquè m'havia fet aquesta pregunta fins que la vaig trobar una mica més tard tallant les ungles de la nostre filleta.
Us preguntareu quina relació té l'hora del dia i tallar les ungles d'un fill. Al Japó, molta!
És una superstició, hi ha la creença de que si els fills es tallen les ungles de nit no podran estar al costat dels pares en el moment de la seva mort.
Acomiadar els pares en el moment final és molt important pels japonesos. De fet hi ha tot un seguit de creences i supersticions relacionades amb la mort.
Per això l'Aya volia saber si per a mi era de vespre o de nit, per poder tallar les ungles de la patufa.

Altres supersticions relacionades amb la mort són el no utilitzar lletres de color gris, perquè és el color de les esqueles.
Quan ens vestim el kimono, el "jinbe" o el "yukata" part esquerra ha d'anar per sobre de la dreta, ja que la forma contraria és la manera en que es vesteixen els morts, sense diferències de gènere.
El número 4 llegit sovint com a "shi", s'interpreta com el número de la mort, per això no hi ha hotels amb cambres número 4.
La dona del meu company de feina, es va disgustar molt en comprovar que la matrícula de seu cotxe incloïa els números 4 i 2, "shi-ni", que es pot llegit com a "dos morts".

I és que el Japó és un país ple de supersticions i amulets de la bona sort.