Viure al Japó, per a mi, és prou còmode. Però no tots flors i violes, el dissabte passat una colla de brètols va llençar ous damunt del cotxe del meu company, i a la façana de la casa que tenen llogada. Segons la meva sogre, els agressors no poden ser japonesos, els japonesos no les fan aquestes coses...Fa uns dies, el meu company feia unes fotos de la seva nova casa, de record, per veure com evolucionen les obres, les feia dret al costat del seu cotxe, un Nissan Cube, un model molt curiós, un cotxet familiar. Aleshores un cotxe de la policia se li va atansar, per veure que feia, el meu company és escanyolit, duu olleres i és el tipus menys sospitós que us podeu imaginar. Però un "gaijin" fent fotos, segur que n'està tramant alguna. Ell els va explicar que estava fent fotos de casa seva. Com pot ser? Un "gaijin" s'està construint una casa!!! Tot marxant se'ls continuaven mirant de reüll.
Ei que no tots els "gaijin" som uns pelacanyes, alguns en guanyem la vida ( això ho dic jo ).
Fa poc us vaig explicar el petit incident que havia tingut jo amb la policia i la bicicleta, sembla que aires pudents, i no de grip porcina, estat bufant darrerament. Japó no és el país mes acollidor del món pels estrangers. Però si et defenses en japonès tens mitja partida guanyada.
Ara només faltava el tema de la nova grip, per accentuar la paranoia japonesa contra tot el que és estranger.
L'altre dia veia la televisió, amb la meva sogre, les notícies, mostraven com uns policies educaven sobre seguretat, sembla ser que els robatoris estil "estravada amb moto" han augmentat. La meva sogre va comentar que era normal, perquè cada cop hi havia més estrangers. Qui la va matricular!
És clar que ella volia dir xinesos, que com tothom sap "són perillosos pel sol fet d'haver nascut a la Xina".
Aquests comentaris xenofòbics de la meva "estimada" sogre, em van fer rumiar, i cercar informació a la xarxa.
Som els "gaijin" realment la causa de l'augment de la criminalitat al Japó?
Vaig recollir aquestes dades extretes de l'Agència Nacional de Policia.
L'any 1980 hi havia al Japó 782.910 estrangers.
El 1990 la xifra era de 1.075.317.
El 2000 1.686.444.
El 2003 1.900.000.
La població del Japó l'any 2004 era de 127.333.002. Tenint en compte de la població del Principat de Catalunya ha augmentat en un milió en pocs anys i que la gran part de l'augment és degut a la immigració, 2 milions d'estrangers en un país de 127 milions és una quantitat mínima.
Dels gairebé 2 milions d'estrangers, 20.007 van ser arrestats l'any 2003.
Segons les estadístiques de la policia el crim a augmentat un 38% però la població estrangera un 45%. Per tant no hi ha relació entre un augment i l'altre.
Al Japó hi ha, dos tipus de delictes, el crim, i l'ofensa a la llei.
Crim és robatori, assassinat, violació, i tot aquell delicte de comporti violència o perjudici a terceres persones.
Ofensa és, excés de velocitat, abús o possessió de drogues ( un porro per exemple ), prostitució, o irregularitats en el visat.
Dels 20.007 estrangers arrestats l'any 2003 11.282 van ser per ofenses. Però 9.211 d'aquestes ofenses eren per irregularitats en el visat.
Només 477 van ser per motius criminals, 61 per homicidi, 34 per violació, i 369 per robatori.
Dels quals 52% van ser comesos per nacionals xinesos, i 22% brasilers.
El percentatge de criminalitat entre els estrangers al Japó va així:
83% Asiàtics.
10,9% Sud americans.
1,5% Europeus ( cal comptar Europa de l'est, Romania, Sèrbia...).
1,3% Nord americans ( 0,8% EEUU ).
1,3% Africans.
1,2% Rússia.
0.5% Oceania.
Els nacionals japonesos arrestats el 2003 van ser, 433.305.
370.877 crims.
62.428 ofenses.
L'index de criminalitat al Japó es de 0,340% a Europa del 0,042% a Amèrica del 0,023% i a Oceania del 0,004%.
Val a dir que es possible que molts estrangers hagin estat detinguts o arrestats pel sol fet de ser estrangers. Això condiciona molt els percentatges anteriors.
Un guiri munta en una bici legal que pertany a la seva dona, té tots els papers en regla, assegurança medica i d'accidents, permís de circulació del vehicle, i impost de matriculació, un japonès té una bici sense papers, de nit sense llums, circula en sentit contrari i fa anys que no paga els impostos del vehicle a l'ajuntament. Però és clar la policia atura al guiri, per que els guiris robem bicis ho duem al DNA, com la grip.
4 comentaris:
Home noi, que vols que et digui... jo els entenc, de fet, quan veig a un japonès (o semblant) fent fotos a la Sagrada Família o a la Casa Batlló *segur* que n'estrà tramant alguna... :D
Això de les bicicletes fa gràcia, aquí passa això amb els cotxes i amb una altra "ètnia" que comença per g*... ves per on !!
T'hi has estat estona fent números!!! Felicitats per l'article tant detallat que t'ha sortit!!!
Hola. Sóc brasiler, però nét de japonesos (doncs sí, 日系ブラジル人）. És curiós trobar catalans al Japó. Intueixo que ets de BDN o voltants. :)
Encara no conec Japó. Potser hi vagi algun dia, però si mai ho faig, serà per alguna beca. Hi tinc família també, japonesos de debò que fa més de 10 anys ens van venir a conèixer-nos i a visitar-nos, i suposo que és l'única empenta, l'única raó que tinc avui dia per voler anar-hi: tornar-los la visita.
Deus portar un bon temps al Japó, així que m'imagino que deus haver topat amb brasilers. La majoria nikkeijins com jo, però que no parlen ni una sola paraula de japonès. Aquí també molt sovint sento a parlar "gaijin" de la boca d'altres nikkeijins, cosa que va passar de generació en generació, dels besavis als avis, dels avis als pares, i ara a la generació actual. Ells són els japonesos, i la resta els "gaijin". Malament ho saben que quan vagin a Japó, als ulls dels japonesos no seran més que gaijins. Passo d'estar-me amb altres nikkeijins.
La veritat és que sempre he evitat mantindre massa lligams amb qualsevol cosa que em pogués associar a ser japonès. No he volgut mai ser cap mena de weeaboo, si és que m'entens. Quan anava a l'insti, però, em van venir ganes de aprendre el japonès (a casa meva, ni els pares ni mon germà no el parlen... els avis sí, la meva àvia, per exemple, parla l'秋田弁), però perquè m'agradava el manganimé i els dorames. Volia aconseguir una beca a Japó abans d'acabar el batx, i poder anar a veure el cosí de mon àvi. Però no va poder ser, en part, perquè els pares s'hi van oposar, dient-me que era una perduda de temps, i que m'esperés fins que estigués a la uni. Aleshores, va arribar la sele, i vaig fer el 浪人 (la veritat és que vaig fer 2浪) i vaig perdre'm 2 anys al 予備校... Ara ja fa més de 3 anys que vaig deixar d'estudiar japonès, i a la meva vida actual, em costa trobar-hi espai per coses de Japó o aquesta mena de projectes.
La meva estima per Japó és més aviat una cosa que cultivo a casa meva, a la meva intimitat. M'agrada, però faig veure que no. També en sóc conscient, no sóc japonès. Als meus fills, si mai n'arribo a tindre, potser els ensenyi la llengua. Però la meva passió des de fa molts anys és el català i Catalunya. No hi vaig anar mai, però faré de tot perquè hi pugui anar abans d'acabar la carrera (amb beca, o almenys de vacances). És la llengua que m'agradaria parlar a casa, i també la que m'agradaria poder sentir i parlar fóra... Trobar-me amb Catalunya i que m'acabés enamorant d'ella és potser de lo més friki que em va passar mai. Potser quan hi vagi, se'm trenqui l'il·lusió, potser tothom se'm dirigeixi en castellà per la puta cara de japonès que tinc, però què hi farem... Sóc feliç així, almenys més que els nikkeijins que potser es passen tota la vida intentant de convertir-se en japonesos... :)
Ah sí, i el que volia dir abans d'explicar coses que no tenen res a veure amb el post és que cada cop em fa més vergonya haver de dir que sóc brasiler... Vaja mala reputació tenim arreu. xD
Publica un comentari a l'entrada