Exàmen de la vista i de hiragana.

Ahir vaig anar a l'oculista, o l'oftalmòleg, mai recordo quin és quin. Feia dies que en feina mal l'ull esquerra, però ahir hi veia borrós i tot. Total que vaig decidir curar-me en salut. Un dissenyador gràfic borni...
Al Japó l'assistència sanitària no és pública, però tenim assegurances mèdiques que sí que ho són, nosaltres, per exemple tenim l'assegurança que paguem a l'ajuntament de Hadano. El meu sogre, que pertany a una gran empresa té una assegurança privada que li paga l'empresa.
Sense aquestes assegurances mèdiques, les visites al metge poden arribar a ser molt cares.

Bé, un cop a la clínica, de tot en diuen clínica aquí, no va passar mitja hora i ja m'estaven atenent, tot i no tenir cita. I la cosa va anar així.
Primer et prenen les dades, i la recepcionista et demana l'assegurança mèdica, i et fa seure, al cap de poc la mateixa recepcionista et ve a trobar on estàs assegut i et pregunta :" que li fa mal", si fa o no fa.
Després et visita el metge i et fa una ullada ( mai més ben dit ). I et passa a la infermera que et fa tot seguit de proves, i un parell de fotos molt desagradables ( perquè et bufen aire als ulls sense avisar ). Per acabar et fan anar a parar on és l'opticometrista o quelcom així, és el paio que et va posant ulleres fins que hi veus bé.
Hi aquí és on no només em van fer un exàmen dels ulls sinó que també em van examinar de hiragana. Hiragana és un sistema de caràcters d'escriptura siŀlàbica de s'empra en japonès.
El primer que em va preguntar és si podia llegir, quina pregunta! Us imagineu que algú us preguntés el mateix quan un aneu a graduar la vista? És que són la pera. Al Japó hi ha dos tipus de taules d'aquelles per examinar la vista, una és amb circumferències obertes i has de dir on és l'obertura i l'altra és de hiragana.

Bé doncs resulta de tinc la vista d'un àliga, veig de conya de lluny però d'aprop ja no tant, i a sobre estic masses hores davant de l'ordinador. Tanmateix l'ull dret està perfecte, i l'esquerra cansat ( perquè serà? ). Gens malament per un tipus que és a punt de fer 40 anys.
Així doncs, uns massatges per desembussar els llagrimalls, i unes gotetes cada 4 cops al dia, i anar tirant.
Ei! L'exàmen de hiragana, perfecte, fins on hi veia és clar!

A l'hora de pagar, la factura pujava 1010 iens, més 450 de les gotes, normalment els metges japonesos tenen una farmacia, no són d'aquestes xules on pots comprar pastilles Juanolas, pildores de l'endemà, o cremes solars, són com les dels hospitals, i on només et donen les partilles de necessites, ni més ni menys i no tota la capsa de no saps on posar quan acaba el tractament.
Bé, el total van ser 1460 iens ( 11 euros ).
Gens car, crec que molta gent a Catalunya pagaria el mateix si no hagués d'esperar eternament, perquè un metge argentí li donés hora per l'oculista al cap de quatre mesos.