"En català", així començava l'article del diari esportiu Sponichi que cobria la presentació del jugador japonès Nakamura al nou estadi del RCD Espanyol. "Bon dia! ( va dir Nakamura adreçant-se en català al públic ) i els 10.000 catalans assistents a la presentació es van aixecar en peus per aplaudir al jugador. "Ara sé que haig de treballar molt per aquest club" ( va explicar després en una roda de premsa ).
Aquestes petites coses, com que un jugador parli en català i aquest fet es vegi reflectit en el diari esportiu més important del Japó, són les que m'alegren el dia, potser la propera vegada que algú en pregunti d'on sóc i en què parlo, no els sonarà tan estrany ni Catalunya ni català quan els ho digui.
I ja no diguen que passaria si els japonesos veiessin jugar, Cesc, Xavi, Pujol, Piqué, etc... amb la selecció catalana.
Bé, cal reconèixer que aquest cop l'Espanyol no ha estat a l'alçada del seu nom, gràcies a Déu.
4 comentaris:
Em va fer gràcia veure els seguidors de l'Espanyol com cridaven "SÍ SÍ SÍ NAKAMURA IASTÀQUI" xD
Igual, jo <-- culé xD
Hola Yuji, el teu nom usa, curiosament, el mateix kanji el nom de la meva cunyada Yu.
Encara estic "flipant" de rebre un mail d'un brasiler en un català tan correcte, que a més a més és descendent de japonesos.
Gairebé ploro de l'emoció. No es conya!
Al meu poble, Hadano, hi ha un parell de fabriques grans, una d'elles de la Nissan, hi ha molts treballadors estrangers, entre ells molts brasilers, tants que a l'ajuntament hi ha servei d'ajuda en portuguès per fer els tràmits legals.
No he tingut oportunitat de conèixer cap brasiler, viuen molt lluny del centre del poble i no coincidim gaire. Jo estic envoltat de veïns de Hadano de generacions que es perden en la nit dels temps.
Fa un parell d'anys vaig dissenyar la coberta d'un CD per una grup de noies japoneses que canten el portuguès, el grup es diu Tamanco Buco, i es basa en els ritmes de Pernanbuco. El curiós es que cap d'elles te relació amb Brasil, i només una parla portuguès. Crec que malgrat la mala fama Brasil és un país que cau molt bé.
Tinc un amic peruà, que viu a Barcelona, és cop tu, net de japonesos. Ell em va explicar l'èxode japonès a Sud-amèrica, i els patiments i la repressió dels camps de concentració durant la 2a Guerra Mundial.
M'agradaria que m'expliquessis més coses sobre tu, i de com és que parles tan bé el català.
Sona cutre, però la meva història amb el català és una història de tres trobades:
1. El 1998, quan tenia 9 anys, vaig trobar una pàgina web sobre Captain Tsubasa (Oliver y Benji) en català. Era la més completa que havia trobat mai en una llengua que no fos xinès. Per a mi, era castellà, n'estava seguríssim: parlava de la sèrie a Espanya, i als perfils de cada jugador posava "NOM JAPONÈS" i "NOM CASTELLÀ". Per a mi, era castellà, però més difícil d'entendre. Només vaig poder comprovar més recentment que estaven en català perquè tinc CD-Rs amb algunes pàgines desades.
2. Napster i el boom dels P2P. Deus haver-ne sentit alguna cosa, entre el 1999 i el 2000. Col·leccionava les cançons de Bola de Drac en llengües diferents, fins que vaig trobar les catalanes. En cercar una mica, vaig topar amb una pàgina espanyola que es deia Beltran's Dragon Ball, i és quan vaig descobrir que a Espanya es parlaven altres llengües. També recordo que vaig parlar amb un senyor que tenia les cançons (eren de son fill) i m'havia explicar alguna cosa sobre Catalunya.
3. El 2001, vaig començar a descarregar els capítols de Detectiu Conan en xinès (feia temps que els buscava en qualsevol llengua que fos), i un dia vaig topar amb la pàgina web del 3xl.net, que era un programa del K3 (un canal infantil de TVC) on tenien "GUIONS DE CAPÍTOLS" amb tots el diàlegs de cada capítol. Buscant una miqueta, vaig trobar el traductor català-castellà/castellà-català Internostrum (del projecte Apertium). Feia unes traduccions que bff... dolentíssimes, però m'era prou almenys per saber de què anaven els capis. Des del 2000, em descarregava molt anime doblat al castellà d'una pàgina web que es deia TusDivX. Un dia hi van pujar capis de Shin-chan, i també en vaig trobar uns quants a una altra pàgina web que es deia Nutvision. Els guions de 3xl.net un cop més em van salvar. I vaig sentir el català parlat per primera vegada (cantat és una altra cosa) i em va agradar. Més o menys a la mateixa època, vaig començar a connectar-me a l'iRC-Hispano, i vés a saber per què, la majoria de la gent amb qui parlava sovint era catalana...
Tot i que el 2002 m'hagués plantejat aprendre el català, havia començat a descarregar-me l'anime amb subtítols (en castellà, i a mesura que m'acostumava més amb l'anglès, en anglès), i al cap i a la fi, vaig deixar el català de banda. A més, l'únic material que hi havia a la xarxa era la gramàtica del Solà-solè. El 2003, vaig començar a aprendre japonès, i no va ser fins al 2005, mentre xerrava al messenger amb un amic català dels vells temps, que em van tornar a venir les ganes d'aprendre català. Vaig començar escoltant rock català (Lax'n'busto, Sau, Els Pets, etc.), i amb les lletres i un diccionari vaig aprendre'n una miqueta. No sabia conjugar bé els verbs, feia moltes castellanades, però sóc "vago" i no tenia ganes d'estudiar gramàtica ni res.
Anava ja a finals del 2005, i era al darrer any del batx. Un dia, anava amb els amics a prop de l'insti, al mateix carrer, vaig veure un cartell "Associação Cultural Catalonia", i hi havia alguna cosa sobre cursos de català. Vaig flipar molt. O sigui, hi vaig estudiar per 3 anys, i no havia vist MAI aquell maleït cartell... En arribar a casa, vaig buscar a veure si en trobava la pàgina web. Com que el semestre ja havia començat (i ja estava a punt d'acabar), no podia fer classes immediatament, i el proper any tampoc no podria fer-ho perquè era cert que hauria d'anar al "cursinho" (yobikou, a Espanya no teniu res semblant, però és una mena de curs que els que no aconsegueixen aprovar la selectivitat fan per a preparar-se), i hauria de dedicar-me als estudis. Em van passar el correu del professor, i li vaig demanar si em podia donar classes privades. Va dir que sí, que durant l'estiu era quan més temps tenia, i em va passar els preus. Vaig parlar amb els pares i rebre un gros NO, em van demanar què era el català, per què coi voldria aprendre aquesta llengua "inútil" (sic), i que més valia que aprengués el francès, l'alemany o fins i tot l'italià. Amb els pocs diners que tenia estalviats, només vaig poder pagar 6 classes d'hora i mitja (en total, 9 hores de classes), però les classes em van servir molt per corregir alguns castellanismes greus ("tinc que", per exemple).
Després d'això, no he estudiat res més, però escolto molta música en català. I de vegades, quan coincidim (tinc un ritme boig a la uni), xerro amb alguns amics catalans al messenger, però no gaire sovint. Hauria de llegir pàgines de notícies, però em fa mandra... A vegades, miro la tele, però ja estic una mica fart dels culebrots i dels programes de TV3. L'any passat vaig llegir "El Vigilant al Camp de Sègol" ("The Catcher in the Rye"), i enguany Kite Runner ("El caçador d'estels") i "Una barca i un riu" (d'un amic català que viu al Brasil). No em compro més llibres en català perquè els ports em maten... 23 euros per 1kg! I les llibreries de BCN (bueno, la de la resta d'Espanya també) tenen un tracte al client molt dolent. (encara sort que n'he trobat una, de bona, i el mes passat m'he comprat 2 llibres en aranès i 3 en català!)
M'agrada com sona el català. Quan em començo a desanimar, escoltar coses en català em dona forces. L'única cosa que vull fer abans d'acabar la carrera és anar a Catalunya. A sobre, m'emprenya molt quan algú, per ignorància o per mala llet, diu coses dolentes sobre el català. El meu professor de francès de la uni, per exemple, quan deia que el català era un dialecte del francès, o bé una noia castellanoparlant de BDN que tenia al messenger i sempre carregava en contra del català... O que grups com Bizarre (la noia té una fonètica horrible, i el tio respon en castellà fins i tot a les entrevistes) només cantin en català per guanyar públic a Catalunya... O que la gent digui coses com "som a Espanya" o "el castellà també és llengua oficial"... No tinc dret de fer-ho, al capdavall no sóc català, però aquestes coses em fan tornar boig. No m'haurien de passar, deu ser que estic malalt i enamorat... ;D
Però amb les notes que tinc, MAI no em donaran cap beca. Me n'hauré d'acontentar i buscar una altra manera de fer-ho...
Publica un comentari a l'entrada