Surto cada dia a passejar, haig de caminar, això de treballar davant l'ordinador no és gaire sa, haig de treure el nas per mantenir una mica de mobilitat. Tenir dos fill petits als 40 és més dur del que sembla i si no estàs en forma el petits monstres t'esgoten de seguida. Sóc molt sedentari, m'agrada llegir, veure peŀlícules, o jeure molt més que sortit a fer esport, a més ara que plou cada dia i fa una xafogor de t'ofega. Quina mandra!
Tanmateix, com he dit abans, haig de sortir per airejar-me. Per divertir-me a les passejades, faig el turista, Japó, encara em sorprèn dia a dia.
Com a llicenciat en Belles Arts, em fixo molt amb les peces d'art públiques. Així converteixo una activitat com caminar en una experiència museística.
Me n'he adonat que Hiratsuka té una gran quantitat d'obres d'art al carrer, només al meu barri he trobat totes aquestes imatges que il·lustren aquest post.
N'hi ha de molt tipus, figuratives, abstractes, de bronze, guix, pedra o cromades, algunes de mes aconseguides altres que son d'allo mes poca solta o kitsch.
No són com les de Barcelona, peces d'atistes de la categoria de Botero, Miró o Picasso, però algunes fan molt de goig.
El que sembla és que a la gent de Hitatsuka li agrada fer volar coloms.
L'ajuntament. més clàassic està presidit per un guix molt maternal.
"la Ben Plantada", bé aquest no és el títol real, però no sé perquè em recorda la peça manresana.
Un altre bronze figuratiu, d'una parella d'estudiants, una mica Mao, si no és que del cert Japó no ha estat mai un país comunista, sospitaria una mica.
Algunes obres són millors que altres, aquest nen potser ha quedat massa encarcarat, no?
Aquestes obres són terribles, aquesta i la següent són germanes, de fet són una representació grotesca de la relació entre la Hiratsuka i les seves veïnes.
Quatre columnes, crec que abans estaven situades en emplaçament més promiment de la ciutat, fins que un batlle "no nacionalista" les va fer amagar al parc...( és broma aquí no som tan beneits )
Em recorda el "Talp" dels Increïbles de Pixar.
Aquesta m'agrada molt, sembla un Chillida. per sort per a nosaltres ningú la confon amb un vàter com la peça de Chillida de la Plaça del Rei de Barcelona.
Aquesta també m'agrada molt, és feta d'escates de ferro, és molt orgànica i representa el bosc i la natura.
Aquesta també és de les meves favorites, m'agrada molt el ferro rovellat, l'escultura sembla viva i va canviant amb el temps de color i textura.
Als anys '80 es feien coses com aquesta.
No és un portal d'Stargate, Carquinyol. Al fons la glorieta per fer actuacions al parc, sembla l'Òpera de Sydney.
Si això no sembla un cul, ja em direu, i és que, com he dit abans, tenim de tot, obres bones i altres, doncs, això, de cul.
Al Japó has d'anar en compte, surten pedres d'on menys t'ho esperes.
3 comentaris:
jo em quedo amb l'Stargate i les quatre barres ;)
Sí que són maques.El que m'estranya és que estiguin tan ben conservades.Per aqui,alguna guixarada segur que ja se l'haurien endut.
No es fan gaires Graffiti al Japó, se'n veuen alguns a Tòquio però no a les ciutats petites, suposo que si els enxampen els deuen tallar una mà ;)
Publica un comentari a l'entrada