Sóc sionista i crec en la fundació de l'Estat d'Israel.Crec que hi havia un temps en que els catalans ens consideràvem els "jueus" d'Espanya.
Crec que les coses no sempre es fan bé, i que la violència no es pot justificar fàcilment. Tot i que, com deia Xirinacs, candidat al Premi Nobel de la Pau, de vegades la violència és el darrer recurs per la supervivència.
Crec que hi ha, com sempre hi ha hagut, molta gent en contra de l'Estat d'Israel, jo vaig patir "bulling" a l'institut per sionista, agressions físiques, la moto vandalitzada, llibres robats, pintades a les pissarres de classe...
Crec que a Catalunya els medis de comunicació són clarament antisemítics. I que la població està massa influenciada per una visió partidista i subjectivada.
Crec que molts catalans veuen en Palestina una Catalunya. En Israel una Espanya opressora.
Crec en un estat de dret, que es defensa de tiranies teocràtiques, de governs corruptes que esclavitzen la seva pròpia població que els utilitzen propagandísticament sota el suport de governs clarament antisemites com el Britànic, el Turc, l'Iranià o l'Espanyol.
No tot és el que sembla i la manipulació mediàtica queda demostrada, com en les fotografies falses de l'agència Reuters.
Israel és la frontera entre la democràcia i la tirania teocràtica islamista, és la marca Hispànica del segle XXI. No dic que sempre tingui raó, però quantes vegades es poden explicar? Quantes vegades han de justificar les seves accions que són fruit de la defensa dels seus ciutadans, ciutadans, que d'altre banda han patit més que ningú al llarg de la història. Fins que un dia van decidir que matar jueus no seria mai més de franc.
L'altre dia escoltava el portaveu del ministeri d'afers exteriors d'Israel, Yigal Palmor, explicant el funcionament de l'ajuda humanitària a Gaza a traves d'Israel. Però crec que que aquesta explicació no s'ha pogut o no s'ha volgut veure a Catalunya.
Catalunya, el meu país estimat, a oblidat Espriu, i xiula Noa ( defensora de la Pau ) per ésser israeliana.
Oblida que Israel és el país on les dones musulmanes tenen l'index més baix d'analfabetisme, oblida l'orquestra de la Pau de Zubin Mehta ( composta per music jueus i àrabs ).
Ignora que les ONG darrera la Flotilla de la Pau reben suport dels Germans Musulmans, que l'actual govern de Turquia de l'islamista Recep Tayyip Erdoğan busca excuses per trencar relacions amb Israel, Turquia que va ésser terra d'acollida dels malaurats Sefardis expulsats de la seva terra, on escara es pot sentir enraonar "ladino" al Gran Bazaar d'Istambul.
Erdoğan cerca aliances amb Iran una dictadura teocratica governada per un usurpador que va reprimir i assassinar els seus opositors en perdre les eleccions.
Algú a vist els vídeos de l'exercit israelià quan abordaven un dels vaixells? On es veu la "defensa" violenta dels "activistes per la pau" emprant còctels molotov, barres de ferro i ganivets contra els soldats jueus. Sincerament, si jo fos un soldat i veig que un company meu és amenaçat amb un ganivet, disparo.
Però no sóc soldat, no sóc jueu ( bé, només una mica, però qui no té un mica de sang jueva a Sefarat? ).
Visc al Japó on les coses es veuen diferent, sense distorsions, aquí no prenem partit, ens queda massa lluny, tenim tanta immigració jueva com musulmana ( potser una mica més de la segona, gent vinguda del Pakistan o Indonèsia).
Em sap molt de greu tot el que està passant i m'ha costat molt escriure aquest post, tinc amics que no vull ofendre, però fa masses dies que callo, volia tenir clar el que havia passat, volia saber quina era la resposta del meu país i d'ambdues part en conflicte.
En fi alguna cosa ha de tenir aquell trosset de terra per que tothom en parli, com deia l'ambaixador d'Israel a Madrid, Rafael Schutz; "la setmana passa van morir 155 persones en un atac terrosta a la Índia. Però a qui li importa?"
Per cert molt bo l'article de Melcior Comes al Singular Degital. "Estimat Israel".
Aquest ferit que hi ha al terra no és cap activista propalesti, és un soldat d'Israel en el moment de l'abordatge al vaixell. "Assistit" pels "pacifistes", la sang és seva, sang jueva no turca.
7 comentaris:
Jo ni sóc sionista ni sóc propalestí, ara bé miro de ficar-me a la pell de qualsevol de les dues parts i puc entendre les coses que arriben a fer.
Ara bé, assaltar un grapat de vaixells en aigües internacionals no està bé. Primer perquè són aigues internacionals i segon perquè una flota de guerra té, sens dubte, altres mitjans per parar vaixells on, sent generosos, totes les armes que tenen són ganivets i coctels molotov.
El 'tot s'hi val per a defensar-me' no és concebible, i menys de part d'un estat que té un exércit poderós. Perquè aleshores... com es pot rebatre el que fan els altres amb menys mitjans militars ?
Et recordo que Turquia, Síria, Iran, tenen també exèrcits poderosos, i els diners que els calguin de Kuwait, i Aràbia Saudita entre altres.
Per cert tothom s'oblida del maltracte que reben els palestins a Jordània.
L'exèrcit israelià es poderós perquè del seu poder en depèn la supervivència del seu poble, això els va quedar clar l'endemà que les Nacions Unides aprovessin la partició, quan va rebre l'atac de la Lliga Àrab.
Aquest poder militar significa el sacrifici de tots els homes i dones que li han de dedicar dos anys de la seva vida, sense excepcions, i que restaran mobilitzats fins que els llicenciïn.
Si són una flotilla per la Pau perquè tenen preparats Còctels Molotov i ganivets, perquè es resisteixen amb violència a l'abordatge israelià? Potser és com diu Melcior Comes que volien víctimes, volien sang, aquesta gent no els importa sacrificar els seus propis, ho han demostrat moltes vegades usant escuts humans.
De totes maneres Israel ja ha obert investigacions i la població demana responsabilitats polítiques, hi ha veus critiques dins del país, una gran diferència amb els altres països de la zona.
El detall és que l'altra dia aquell exèrcit no es va enfrentar a un altre exèrcit, sinó a un grapat de vaixells no militars. Per reprimir una manifestació sempre hi ha varies formes, es poden utilitzats mànegues d'aigua o bales, ara bé, la segona forma no és la més recomenable així de primeres.
Jo tinc moltes queixes de tots aquells països que comentes al començament, però ara mateix el fet és un altre i a aquest em centro. És una bona notícia que hagin obert investigacions... ara només cal que aquestes investigacions serveixin per alguna cosa i no com passa, per exemple, a l'Estat Espanyol on no serveixen de res.
Quan esmento els exèrcits turc i sirià no em refereixo aquest cas en concret, sinó per justificar el fet que Israel tingui una força militar tan poderosa. Suposo que ja els agradaria emprar els seus recursos en altres afers i tampoc els deu fer massa gràcia haver de passejar-se per l'hort amb una carrabina a l'espatlla.
En un vídeo penjat al Youtube es veu el Vicealmirall Eliezer Marom, comandant en cap de la marina israeliana, donant instruccions per interceptar els vaixell de la Flotilla de la Llibertat, en aquest vídeo es veu clarament com no hi cap ordre d'obrir foc ni de respondre a les provocacions.
Ara bé la realitat va ser una altra ja i per això s'han de depurar responsabilitats. Que és que que ha de fer tot país democràtic quan fets tan dramàtics succeeixen.
Al Japó en sabem molt d'abordatges, ja que els nostre vaixells pesquers es veuen amenaçats constantment per activistes violents com el "Sea Sheperd", la defensa dels vaixells japonesos són mànegues d'aigua a pressió, tot i així, fa uns mesos hi va haver incidents que van acabar amb ferits per ambdues parts. I això que els activistes no diuen ganivets, i barres de ferro.
Defenso els dret d'Israel a tancar les seves aigües a qui creguin convenient, això no vol dir que estigui el 100% d'acord amb ells amb el que va passar només dic que ni els uns són uns sant màrtirs ni els altres el dimoni amb cua.
Ja n'hi ha prou de criminalitzar Israel, que ni Hamas ni Hezbollah, ni cap de les ONG implicades són innocents.
Estic totalment d'acord en que aquó no hi ha ni bons ni dolents. Com ja t'he comentat abans no sóc ni d'uns ni d'uns altres i trobo malament coses que fan ambdos bandols, tot i que les pugui arribar a entendre.
Ara bé, no trobo gens bé l'actuació que va fer l'armada israelí, tant per l'utilització de la força com per fer-ho en aigües internacionals. Si haguessin fet en que van fer dissabte amb el vaixell que restava a les seves aigües jurisdiccionals no trobaria pega alguna, però fer-ho a aïgues internacionals no ho trobo correcte.
I realment tens raó quan dius que sovint valoren negativament el que fan els israelins i no el que fan els palestins. Jo tampoc ho trobo correcte.
El que és ben cert és que aquest tema desperta passions, més que qualsevol altre tros de món.
Potser ens hauriem de plantejar la idea d'anar flotant "Flotilles per la Independència de Catalunya" a veure si escalfem l'ambient. I ens fan una mica de cas a nosaltres també.
Cunyaao! Quan van donar la notícia per la tele la vam comentar a bastament a casa, precisament la meva opinió és la que expressa en Carquinyol: si haguessin actuat fora d'aigües internacionals ara estaríem parlant d'una notícia molt diferent. I és clar que haguessin muntat remor, i ho haguessin intentat enverinar, perquè això sempre passa. Sempre hi ha gent amb interessos. Però hi ha encara més gent inútil, i aquesta és la clau. Crec en la universalitat de l'estupidesa humana, que de vegades assoleix cotes infinites :)
I jo no me les crec a cap de les dues parts, cadascú té la seva part de culpa; el que sap més greu és que hi ha molta gent a ambdós bàndols que voldria la pau. D'aquests sí que gairebé ningú en parla.
Van ser molt i molt matussers, ja veurem en què acaba tot. Ara mateix, però, té mala pinta.
Publica un comentari a l'entrada