divendres, d’agost 27, 2010

Els immortals són japonesos! ( Modificat )

Em sap molt de greu però ahir vaig publicar un post que es va prestar a confusió, de fet estava redactat amb allò que hi a més avall de l'esquena:

"Ahir tots els diaris del Japó en parlaven, el passat 25 d'agost de 2010 un ciutadà d'Osaka va fer 152 anys, aquest home va néixer el 1857 el mateix any que Ruggiero Leonacavallo, Edward Elgar, el Rei d'Espanya Alfons XII i l'any en que Flauvert publicava Madame Bovary.
Quan l'almirall Perry va arribar al Japó amb seus "Vaixells Negres" ( els vaixells de vapor ) tenia quatre anys, la mateixa edat que la meva filla.


Aquesta és un data sorprenent, però encara n'hi ha més, avui s'ha trobat un altre ciutadà de 186 anys! I resulta que només a la ciutat d'Osaka de 2,6 milions de habitants n'hi ha 5125 que tenen més de 120 anys! Entre els que n'hi ha 1093 de més de 130 i 79 de més de 140 anys!


Com és que han sortit públiques aquestes dades justament ara? Doncs resulta que fa un parell de mesos hi va haver un gran escàndol al descobrir-se que una família cobrava la pensió d'un seu avi mort feina 20 anys. Aquest cas va treure a la llum pública la desorganització del govern pel que fa a les pensions dels avis, i va obrir la porta a una investigació a fons que va revelar que aquest no era un cas únic i que moltes famílies es beneficiaven de pensions d'avis finats de feina temps. També es va veure la manca de control i de cura dels avis al nostre país, el nou govern, doncs, es va posar a investigar sobre el tema. Així és com han començat a elaborar un cens real de la població de la tercera edat."
En realitat cap d'aquestes persones és viva, bé, potser encara n'hi ha algun que passi dels 100 anys, aquesta longevitat miraculosa és deguda a la negligència dels ajuntaments i a la picardia de les famílies que ocultaven la mort dels avis. Oblits, mala fe, burocràcia i negligència, molt avis han mort sense que cap persona ho sabés, i ningú ha inscrit a les llistes municipals la seva defunció.
És possible que un dia arribem a viure 150 anys, a l'Edat  Mitjana l'esperança de vida era d'un 40 anys.

Però el que aquest afer a demostrat és la misèria humana, dels avis que moren sols, abandonats, i les famílies que se'n afrofiten sense cap tipus d'ètica o moral.
Tanmateix Japó és un dels països del món amb una esperança de vida més llarga, aquest fet juntament amb el descens de la natalitat està esdevenint un greu problema econòmic i social al país, hi han estudis demogràfics que parlen de que si continua aquest ritme, en un parell de generacions la població del Japó podria passar dels 128 milions als 80!

Per cert, per si a algú li interessa, sembla que la degeneració del cos és deguda a l'oxidació, el te verd és un gran desoxidant i els japonesos en beuen molt, sobretot els avis, potser que això són tan eixerits.

3 comentaris:

sefirotsama ha dit...

Ben sovint llegeixo el teu bloc, però mai el comento... tot i això aquesta vegada voldria preguntar-te alguna cosa al respecte: s'ha dit alguna cosa sobre les raons o el mode de vida d'aquestes persones?

Gràcies i felicitats del bloc, cosa de trobar-ne amb un contingut tan ric i més català :-)

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

Sefirotsama: Em sap greu no em vaig explicar bé, potser hauria de prendre una mica més de te verd!

sefirotsama ha dit...

Gràcies per la resposta/rectificació :-)

Ànims amb el bloc, és molt bo.