Furusato

Furusato vol dir "el meu poble", on es va néixer i passar la infantesa. Com cada any a l'estiu milions de japonesos tornen al seu furusato, normalment les dones i els fills deixant els pares treballant.
Visc a Kanagawa una prefectura perifèrica de Tòquio, com altres prefectures perifèriques, Saitama o Chiba, molts dels residents tenen família a l'oest, o al nord del país. Per exemple l'Aya va néixer a Nagoya, perquè la seva mare era d'allí, tot i que la família era originaria de Hiroshima d'on van haver de marxar per raons òbvies.

Això vol dir que les autopistes tornaran a estar congestionades amb milions i milions de cotxes que aniran o tornaran dels respectius furusato.

Tòquio és una ciutat d'immigrants, ja majoria de toquiotes tenen família lluny de casa seva. I és que només cal mirar un gràfic de demografia de Tòquio per entendre-ho.

L'any 1940 Tòquio tenia 7,35 milions d'habitants, un increment natural degut a l'èxit de la ciutat que ja al segle XVII tenia 1 milió d'habitants éssent una de les ciutats més poblades del món.
Deprés de la II Guerra Mundial la població de la ciutat havia minvat fins a només 3,49 aquest descens de la població va ser degut a que més del 50% de la ciutat va ser destruïda i 200.000 persones van morir a conseqüència dels raids aeris.
Als anys 50 els famosos "Showa 30" van ser temps de recuperació econòmica, el miracle japonès, milions de treballadors es van desplaçar des dels seus furusato per formar part del nou motor econòmic del país. I així va continuar fins que el 1964 Japó va sorprendre al món amb els jocs olímpics de Tòquio.
A partir dels anys 80 i fins els 90 la població va continuar augmentant, tot i que l'especulació immobiliària va fer que molts es decidicin per anar a viure a les prefectures perifèriques, com Kanagawa o Saitama, va ser alehores quan pobles com Hadano van créixer fins a esdevenir ciutats de la mida de Badalona, o l'Hospitalet, però a la distància de Manresa.
La gran demanda de terreny per construir habitatges va propiciar la famosa "Bubble", la gran bombolla econòmica. El preu del habitatges va fer que fins hi tot els toquiotes abandonessin la ciutat, el 1995 Tòquio tenia menys habitants que al 1990.
Al final la bombolla va petar i molts residents van preferir tornar als seus llocs d'origen o viure a la perifèria. Ara la població de Tòquio ronda els 13 milions però amb les prefectures perifèriques sumen gairebé 30 milions.
Això fa que l'area metropolitana de Tòquio sigui una mega ciutat que arriba gairebé fins la falda del Mont Fuji, una gran concentració urbanística sense parar i on els boscos queden integrats a la ciutat com espais verds.
Aquesta gran concentració a la capital a fet que altres zones del país no hagin tingut el mateix desembolupament econòmic, Japó és un país centralitzat on tot passa per la capital i ni la segona ciutat del país Osaka li fa un bri d'ombra.
Quan els toquiotes tornen al furusato ho fan amb enyorança dels menjars de l'avia, però també amb l'arrogància dels que viuen a la ciutat, al Japó no queda bé fer el "pagès". Tot que en realitat la pagesia la duen als noms i cognoms.