La fi del Daruma

El primer post de l'any us parlava de les coses del Cap d'Any, també feia esment als Daruma i us explicava que molts dels guarniments d'aquesta festa, després de fer el seu servei, anaven a parar a la Jinja ( pagoda ) per ser cremats com a ofrena als déus.

 Seguint el seu tarannà pràctic, els japonesos aprofiten l'avinentesa per fer festa, aquest és un dels motius perquè m'agrada que la nostra filla vagi a una escola vinculada a la Jinja, la canalla s'ho passa d'allò més bé celebrant totes aquestes tradicions, que tot i tenir un sentit religiós, són més festives que ecumèniques.

 Primer es fa una ofrena de productes de la terra, fruita, verdures, arròs, "sake", peix...

 El primer sacerdot en funcions ( en primer és molt iaio i no ha pogut ) dirigeix la cerimònia, com sempre, em fascina la seva indumentària milenària.

 D'aquesta manera encen la pila dels Damuna, i altres decoracions de Cap d'Any que faran sortir un núvol de fum i guspires espetegants cap al cel clar, l'escalfor del foc ens fa tornar les galtes vermelles, tothom sembla begut, els japonesos quan van torrats se'ls tornen les galtes vermelles.

 Aleshores pengem unes boletes de pasta d'arròs anomenades "odango" d'unes canyes de bambú perquè quedin torradetes.
Si us fixeu amb la cara de la Shikibu veureu això que us deia de les galtes vermelles.

 El foc durà els desitjos cap als déus, tant de bo ens escoltin...

 Un voluntari va vestit amb una jaqueta que duu estampada la imatge del temple, una cigonya japonesa.

 Malgrat que no fa gaire que ha començat l'any ja hi ha un munt d'"omikuji" ( paperets de la bona fortuna ).

I "ema", plenes de desitjos i somnis, algunes decorades amb el conill ( el símbol d'aquest any ), algunes amb Rirakuma, un osset que té molt èxit al Japó.
Aviat celebrarem un altre esdeveniment, on els nens en són els protagonistes, ja us en faré cinc cèntims.
Us desitjo un bon cap de setmana.